Un de cada tres nens catalans és pobre: la pobresa infantil posa en alerta Catalunya

Els resultats demolidors de l’informe PISA han servit de mirall davant els problemes que acusa l’educació pública catalana. Però ningú amaga –i així ho ha assenyalat el Govern– que una de les causes després del desastre educatiu és també el galopant índex de pobresa infantil que fa anys que està desbocat a Catalunya i que té efectes directes en l’alumnat. En els últims 10 anys, les xifres s’han mantingut estables entorn del 30%. De fet, nens i adolescents són el col·lectiu que concentra més taxes de pobresa a Catalunya, abans i, sobretot, després de les ajudes socials. Els experts demanen replantejar les prestacions i, per exemple, implantar una ajuda per menor a càrrec com la que ja tenen la majoria de països europeus. "Els nens són els grans oblidats, els abandonats de l’Estat del benestar", assenyalen des d’Unicef.

És igual quan llegeixi això. Espanya i Catalunya són al capdavant dels pitjors indicadors de pobresa infantil de tot Europa, només superats per Romania i Bulgària. Un de cada tres nens catalans és pobre. I aquesta realitat afecta el rendiment acadèmic, la salut mental i el desenvolupament. Fa 10 anys que la pobresa infantil és notícia. Deu anys en què no s’ha aconseguit capgirar aquesta situació. I ni les noves prestacions socials, ni l’augment d’aquestes partides, ni les mesures de gràcia aconsegueixen desencallar-la. Tot i això, les seves conseqüències hi són i passen factura. ¿Què passa amb la pobresa infantil i com es pot revertir?

Negació del problema

Aquesta pregunta ja se la van fer l’any passat l’Institut d’Avaluació de Polítiques Públiques a Catalunya (Ivalua) i el Comitè Català de l’Unicef, que han iniciat un projecte per investigar accions contra la pobresa infantil, especialment en les edats més primerenques. "A Catalunya ha costat molt acceptar que hi ha pobresa infantil. Històricament es negava perquè preníem com a referents a altres països", explica Roger Garcia, coordinador d’Unicef a Catalunya. "Tot i això, les dades ens indiquen que clarament tenim un problema d’eficàcia en les polítiques públiques per a la infància, en comparació amb els grans i el sistema de pensions: ens falta una cosa semblant per als nens", assenyala Laia Pineda, responsable de l’Institut d’Infància i Adolescència de Barcelona.

"La pobresa infantil és multifactorial però tenim una debilitat històrica de l’Estat del benestar per protegir les famílies: hem d’entendre que els nens tenen drets per si mateixos", insisteix Garcia. Pineda assenyala les seves conseqüències per als nens: "Abandonen abans l’escola, no tenen un correcte desenvolupament, viuen amb més estrès i problemes de salut mental i sovint no tenen un espai de relació sa amb els pares", afegeix Pineda.

Segons el diagnòstic de Roger Garcia, hauria de ser prioritari garantir les condicions materials de les famílies. "Això té a veure amb el preu de la vivenda, els salaris... tot allò estructural". "Els pares que tenen feines precàries pateixen una fuga de diners per pagar la vivenda –afegeix Pineda–. És una banyera plena de forats i per més aigua que hi fiquem no arreglarem el problema". I després hi ha el que pot fer l’Estat per revertir la desigualtat existent. "Cal garantir prou ingressos a les famílies amb menors al seu càrrec", repeteix Garcia sense parar. "Actualment les prestacions o no arriben o són deficitàries", afegeix Pineda. Hi ha consens en el fet que una de les mesures clau és l’ajuda per menor a càrrec.

"Es tracta d’una prestació d’uns 150 o 200 euros al mes (per nen) que perceben les famílies cada mes a Alemanya, Suècia, Finlàndia, Escandinàvia, Holanda, França o Itàlia", explica Manuel Aguilar, investigador de la UB expert en serveis socials. "Als anys 60, aquests països van entendre que havien d’ajudar els treballadors amb fills que guanyaven el mateix que els solters però tenien més despeses", afegeix Manuel Aguilar. A Europa aquesta ajuda s’ha mantingut pràcticament intacta. "En les rendes més altes se n’ha reduït la quantitat i ha augmentat entre les persones que cobren menys".

Notícies relacionades

La cervesa, el vi i el pa poden contenir la clau de la longevitat

Avís de la Policia Nacional quan arribis a casa: «Si els veus, no toquis res»

A Espanya, aquesta ajuda és gairebé inexistent. La va rescatar José Luis Rodríguez Zapataro, però va morir amb les retallades. "Va arribar a una cosa tan ridícula com els 28 euros al mes", explica Manuel Aguilar. Fa un any, el Ministeri d’Inclusió la va desenterrar dins de l’Ingrés Mínim Vital. L’ajuda oscil·la entre 50 i 115 euros al mes, en funció de l’edat dels nens, i hi poden accedir les famílies que ingressen fins a 48.000 euros anuals, en funció de la seva composició. "Gairebé ningú la sol·licita perquè el tràmit és complicat i molts desconeixen aquest dret: més ens valdria retirar totes les deduccions fiscals en la renda per fills a càrrec i fer aquesta prestació universal per a totes les famílies", reflexiona Aguilar, que considera que sobretot ajudaria les llars que són a prop del límit de la pobresa. Una prestació que també reclamen Roger Garcia i Laia Pineda, de la mateixa manera que la Conselleria de Drets Socials.

Una cosa similar passa amb les prestacions de la Generalitat. La renda garantida s’atorga per nucli familiar, però sense tenir en compte si a la llar hi ha menors o no. Les entitats socials reclamen que les famílies migrants en situació irregular amb nens a càrrec puguin accedir a les ajudes socials, així com els treballadors pobres.