***REPETICIÓN CON MAYOR CALIDAD***GRAFCAT4102. BARCELONA, 02/04/2020.- El parking del tanatorio de Collserola (Barcelona), actualmente cerrado al público, se ha convertido en un tanatorio de campaña donde, utilizando los grandes refrigeradores disponibles para emergencias y catástrofes, se almacenan los féretros que provienen de los hospitales con el fin de evitar el colapso de las morgues, este jueves, cuando se cumple el vigésimo día del estado de alerta decretado por el Gobierno por la pandemia de coronavirus que ha provocado mas de 10.000 muertos en España. EFE/Quique Garcia

***REPETICIÓN CON MAYOR CALIDAD***GRAFCAT4102. BARCELONA, 02/04/2020.- El parking del tanatorio de Collserola (Barcelona), actualmente cerrado al público, se ha convertido en un tanatorio de campaña donde, utilizando los grandes refrigeradores disponibles para emergencias y catástrofes, se almacenan los féretros que provienen de los hospitales con el fin de evitar el colapso de las morgues, este jueves, cuando se cumple el vigésimo día del estado de alerta decretado por el Gobierno por la pandemia de coronavirus que ha provocado mas de 10.000 muertos en España. EFE/Quique Garcia / Quique Garcia (EFE)

3
Es llegeix en minuts
Guillem Costa
Guillem Costa

Especialista en Medi ambient, sostenibilitat i biodiversidad

ver +

El Govern planteja ser més exigent amb les empreses que tinguin forns de cremació. Les conselleries de Salut i Acció Climàtica estan treballant en un decret que es publicarà el 2024 i que implicarà més controls i unes noves normes que s’hauran d’aplicar quan s’incinerin els difunts, segons ha pogut saber EL PERIÓDICO. Aquest text anirà associat al Pla de Qualitat de l’Aire que l’Executiu català està ultimant.

«En el dia d’avui, moltes funeràries realitzen aquests processos de manera que contaminin el mínim, però es fan pocs controls i no està prou regulat», afirma Mireia Boya, directora general de Qualitat Ambiental, en conversa amb aquest diari. ¿Què canviarà? ¿S’incinerarà els difunts sense roba, despullats? «Sí», respon Boya. La idea és que s’utilitzi la mínima roba possible. Això és el que pretén Acció Climàtica, que s’encarregarà de l’àmbit ambiental d’aquest decret.

«El nou decret prohibirà cremar certs elements i obligarà a fer controls als forns de cremació»

Mireia Boya, directora general Qualitat Ambiental

La directora general adverteix de com en són de contaminants els teixits de polièster quan cremen. El mateix passa amb alguns vestits de gala amb què, de vegades, les famílies volen vestir els difunts abans d’incinerar-los. Això, quant a la roba. De cinturons i sabates, ni parlar-ne. Tampoc joies ni bijuteria. «Poden contenir plom, mercuri i cadmi. I alguns filtres dels forns encara no estan preparats per evitar el pas de certs metalls i tipus de contaminant», precisa Boya

«Incinerar algú sense roba és poc digne».

Josep M. Mons, ASFUNCAT

Josep M. Mons, president de l’Associació d’Empreses de Serveis Funeraris de Catalunya (ASFUNCAT), assegura que la majoria d’empreses ja compleixen aquests requisits, tot i que no estiguin explicitats en una normativa: «Normalment, els diem a les famílies que no es pot incinerar una persona amb sabates o cinturó». Tot i això, reconeix que en certs casos sí que es crema roba amb elements acrílics. Mons considera que una mica de roba, encara que sigui una simple mortalla de cotó, s’hauria de mantenir: «Incinerar algú sense roba és poc digne».

Amb les joies, passa una cosa semblant. «Ja les solem eliminar», diu Mons. «Si s’incinera un difunt amb un anell d’or, l’anell sol quedar allà, de vegades deformat i brut, però no s’arriba a cremar. Passa també amb les pròtesis».

Fèretre ecològic

El nou decret també incidirà sobre els taüts. «Els fèretres no podran estar envernissats, quan s’hagin d’incinerar», afirma Boya. La majoria de les funeràries, en el dia d’avui, ja utilitza taüts ecològics. «És una decisió que han pres els empresaris sense estar obligats a fer-ho, per tant no suposarà un gran esforç», constata Mons. «El que està clar és que sense vernissos i amb roba que no tingui teixits acrílics, la combustió és molt més neta», afegeix.

Una urna de metall amb les cendres d’una persona morta en un funeral /

Anzee

«No té sentit anar trobant urnes o cendres al camp o al mar»

Josep M. Mons, ASFUNCAT

El president d’ASFUNCAT puntualitza que també caldria estudiar utilitzar fèretres ecològics tot i que no s’incineri i el taüt acabi al nínxol d’un cementiri. «Després de l’enterrament, les caixes s’acaben cremant igualment, i convindria que no es cremessin fèretres envernissats», afirma Mons.

Actualment, a Catalunya hi ha uns 60 forns crematoris. Alguns són més antics i generen més emissions. D’altres, més moderns, utilitzen filtres precisos que minimitzen el pas de partícules. Segons ASFUNCAT, cap n’emet més del compte, però a l’associació estan disposats a assumir una normativa més restrictiva. Creuen que gairebé totes les funeràries s’hi adaptarien sense problemes, ja que la seva activitat no és especialment contaminant.

Cendres, assignatura pendent

Notícies relacionades

El percentatge de persones que acaben incinerades ja supera el 50% de les defuncions. Davant aquest auge, les funeràries proposen regular també el destí de les cendres. Fins al moment, a Espanya, no es regula la gestió de les cendres. «Quan una família ens diu que desitja incinerar un ésser estimat, el primer que preguntem és on acabaran les cendres. Si les volen enterrar a la muntanya, per exemple, els aconsellem una urna biodegradable», detalla Mons.

Però més enllà d’aquest consell, l’urna amb les cendres s’entrega a la família i en aquest punt acaba la intervenció de la funerària. «En altres països no s’entreguen unes cendres sense haver acordat abans on acabaran. El normal és que es guardin en columbaris o a casa, però no té sentit anar trobant urnes o cendres al camp o al mar», conclou l’empresari que presideix l’associació.