Marc Masip: «La teva responsabilitat com a pare del segle XXI és saber què hi ha a les xarxes socials»

Mentre el Departament d’Educació es planteja regular i fins i tot prohibir l’ús dels telèfons mòbils a les escoles catalanes, els incidents relacionats amb l’accés a contingut violent i pornogràfic per part de menors no paren de créixer.

Al setembre va esclatar el cas dels nus a Almendralejo, en què la Fiscalia Provincial de Badajoz investiga 26 menors per la seva presumpta implicació en la difusió de fotografies, creades mitjançant una aplicació que se serveix de la intel·ligència artificial (IA), en què apareixien nus amb la cara de companyes d’escola.

El cas més recent s’ha produït a Barcelona: els Mossos d’Esquadra investiguen un grup de WhatsApp en què els participants són nens de 12 anys i en què es difonien imatges pornogràfiques i de contingut violent, homòfon i misogin.

¿S’ha de prohibir l’ús de dispositius electrònics a les aules?, ¿com ha de ser el marc legal que reguli aquests delictes?, ¿de qui és responsabilitat l’educació sexual i tecnològica dels menors: dels pares o dels professors? En el pòdcast ‘Un nanosegon en el metavers’ abordem totes aquestes preguntes amb el psicòleg expert en addicció a les noves tecnologies, Marc Masip.

-¿Creu que hi ha una relació directa entre la tecnologia i l’accés a continguts pornogràfics i violents amb els recents casos de violacions grupals comeses per menors?

-Jo crec que pot tenir una responsabilitat alta. En el sentit que els nostres menors estan veient pornografia entre els 8 i els 10 anys. El tipus de pornografia que s’està veient està molt allunyada del sexe real i de l’amor. És una pornografia masclista i fastigosa. Una pornografia en què l’home sempre té tota la capacitat sexual i la dona mai sent dolor o vol acabar amb l’acte. 

El problema és que ells, els menors, entenen que el seu full de ruta és la tecnologia, és veure la pornografia, i, per tant, allà és on aprenen el que serà la seva vida sexual. El paper és evident.

-¿Com es pot aturar el problema? Hi ha països com Holanda, Finlàndia, Itàlia o França que ja han prohibit l’ús dels mòbils a les aules. A Catalunya, el Departament d’Educació ha plantejat el debat, però encara no ha pres cap mesura ¿Creu que pot ser una bona solució?

-Penso que és urgent. S’ha de fer ja la legislació que digui que als instituts es prohibeix l’ús dels dispositius mòbils. Primer, perquè no el necessiten, ni per estudiar, ni per a l’esbarjo. I ja no només s’ha fet en altres països, s’ha fet a Madrid i ha funcionat molt bé. El que crec que és urgent és que hi hagi lleis estatals que regeixin tot aquest ús, no només les prohibicions. Que, d’una banda, es pugui educar tant les famílies com els menors respecte al que està passant amb la tecnologia i amb la pornografia. I, d’altra banda, a les plataformes, empreses i webs de contingut sexual, se’ls hauria de retallar l’aixeta perquè no puguin accedir menors, de cap manera, a les seves plataformes.

-A més de l’accés a contingut pornogràfic, ¿quines altres conseqüències comporta l’ús d’aquestes tecnologies en el dia a dia dels joves?

-El que estem veient és que tenen molta capacitat per relacionar-se a través de les pantalles, molta capacitat per trobar el que necessiten a través de les pantalles, però després no tenen la capacitat per fer-ho en el cara a cara. Això està generant dificultat per relacionar-se de forma sana, de forma real, i estem veient que moltíssims nois tenen molta capacitat amb la pantalla, però no la tenen després en la vida real. Això no és sa per a ells, i tampoc és realista. Aquests nois en uns anys seran adults, ¿com es relacionaran amb el món?

-Més enllà de les plataformes pornogràfiques, hi ha aplicacions que estableixen controls per a menors, com OnlyFans i TikTok, però és molt fàcil saltar-se les normes. ¿Com creu que s’haurien d’enfortir aquestes barreres?

-Que ho facin com vulguin i considerin. Vostè pot tenir aquesta plataforma, però, a partir d’ara, els menors no poden tenir espai. ¿I com ho faig? Doncs és la seva responsabilitat, no la meva. Jo, personalment, trobo a faltar una mica més de serietat en les normes que ells mateixos marquen.

-Com a societat, ¿pensa que tenim una assignatura pendent en la formació dels joves en temes com l’educació sexual i l’ús de les tecnologies?

-Sens dubte, sobretot per part dels pares, el fet que sàpiguen quins continguts hi ha a la xarxa, evitar els continguts que no toquen, etc. La tecnologia ha arribat i ha arrasat amb tot i molts pares em diuen: «Marc, els meus fills saben utilitzar el mòbil millor que jo i no sé massa bé el que hi ha». La teva responsabilitat com a pare del segle XXI és saber què hi ha a les xarxes socials i com pots ajudar el teu fill a fer-ne un bon ús.

-Pares i... ¿centres educatius?

-Sí, i jo soc dels que exigeix que els centres educatius han d’estar a l’altura. Però el centre educatiu és una escola, la seva funció és educar i ensenyar. Ens parlen molt d’educació sexual, de consum... ja ho fan als centres. Fan tallers, fan conferències... hi ha un pla europeu que marca també el que han d’aprendre els estudiants sobre matemàtiques, llengua, història, etc. Llavors, l’escola és l’escola i la família és la família. Cada un té el seu paper. Evidentment, l’escola té un paper transcendental en la vida de qualsevol alumne, però, ¿tenen temps per a tot això? Ells et diran que no. L’escola et pot dir: «Aquí no utilitzis el mòbil i a l’esbarjo juga amb els teus companys». Però si el nen ve amb un telèfon de 1.500 euros, el professor, a part d’al·lucinar, ell ha de fer classes de matemàtiques. Jo no dic que no s’hagi de fer, però, ¿hi ha temps per a tot? Les escoles quan parles amb ells et diuen: «Tenim molta feina per fer el que hem fet tota la vida, que és forjar noves personetes... ¿També he de fer de pare?»

Notícies relacionades

¿Què és la febre hemorràgica?

Els menús de migdia a BCN van pujar el 8,3% el 2023

-¿Hi ha un problema seriós d’addicció al mòbil i quins problemes pot causar?

-Jo crec que hem de fer una reflexió conjunta: ¿realment l’ús que estem fent del mòbil és correcte? La primera causa d’accidents a Espanya, el mòbil; la primera causa de petició familiar d’ajuda psicològica, el mòbil; vas a una terrassa i veus tothom amb el mòbil. És una pandèmia addictiva absoluta. Crec que podríem fer un pas petit enrere en l’àmbit tecnològic. No et dic ni eliminar-lo, ni ser sectaris, ni perdre’ns tots els beneficis que ens dona la tecnologia, que són molts, però sí començar a fer-ne un ús més humà i raonable.