¿Dràcula era vegà? Anàlisis químiques suggereixen que el comte no menjava proteïnes

Romania ofereix un recorregut ple de picades d’ullet macabres a Vlad Draculea (1431-1476), el mític comte Dràcula, fill d’un membre de l’orde del drac, creada per protegir el cristianisme, un lluitador volcànic, impredictible i despietat que es va enfrontar envoltat de la seva lleial Guàrdia Moldava per evitar pagar tributs tant als musulmans otomans com als cristians. Tenia, a més, la mania d’enfilar en estaques els enemics.

D’aquesta crueltat en va néixer el mite literari de Dràcula, un poderós vampir que s’alimentava de la sang de les seves víctimes.

No obstant, un estudi fet per investigadors de la Universitat de Catània ha determinat que Vlad Tepes, el personatge real, no podia emular el seu àlter ego de ficció per l’alimentació: era vegà. L’estudi s’ha centrat en les cartes enviades pel noble als dirigents de la ciutat romanesa de Sibiu fa cinc segles.

Les cartes manuscrites indiquen, segons l’anàlisi científica, que en realitat només s’alimentava de vegetals.

Els científics van fer una anàlisi química de tres cartes escrites el 1457 i 1475 per Vlad. Se’n va extreure sang, suor, empremtes dactilars i saliva a través d’etilè-acetat de vinil (EVA), que no causa danys al que s’analitza: «Hem caracteritzat al voltant de 500 pèptids, dels quals al voltant de 100 eren certament d’origen humà», revelen els autors. «A tots els documents es van identificar pèptids relacionats amb les proteïnes de la sang o provinents de proteïnes involucrades en el sistema respiratori», afegeixen.

Els mateixos responsables de l’estudi apunten, no obstant, que a Romania, durant el segle XV, hi havia escassetat de carn a causa de les condicions meteorològiques.

L’estudi de la Universitat de Catània presenta més elements sorprenents, relacionats amb el mite de Dràcula. Segons les mostres analitzades, Vlad Tepes podria haver tingut algunes malalties, entre les quals l’hemolacria i, per això, les seves llàgrimes estarien barrejades amb sang. «Les dades mostren que probablement tenia processos inflamatoris de la pell i/o del sistema respiratòria», afegeix la investigació.

Notícies relacionades

La cervesa, el vi i el pa poden contenir la clau de la longevitat

Avís de la Policia Nacional quan arribis a casa: «Si els veus, no toquis res»

Vlad Tepes III, ‘l’Empalador’, príncep durant sis anys de Valàquia, el sud de la Romania d’avui, és sobretot un heroi nacional per als romanesos, que alimenten la llegenda d’un ortodox, mort com un ferm catòlic aliat del papa Pius II quan el 1459 va cridar a una croada contra els turcs que avançaven des de Constantinoble cap a l’oest d’Europa.

La història de Dràcula, el vampir creat per Bram Stoker inspirat en l’Empalador, reviu cada any amb la celebració del Dia de Tots Sants i Romania ofereix ara la possibilitat de dormir en taüts al castell de Bran, que la imaginació de l’escriptor irlandès va atribuir al vampir però on mai va viure Tepes, amo de la fortalesa de Poenari, un home de nas aguilenc, pòmuls excel·lents, bigoti i cabells arrissats que va néixer el novembre de 1431 a Shigisoara, una localitat valaca llavors i avui transsilvana.