Cinc empreses concentren el 30% dels porcs que es crien a Catalunya

"El país s’hi juga molt", repeteix aquests dies el conseller d’Agricultura, Óscar Ordeig, en les múltiples compareixences davant els mitjans que ha anat fent des que va esclatar el brot de pesta porcina a Collserola. Uns contagis que han fet saltar les alarmes en una de les indústries que més diners mouen a Catalunya.

Concretament, segons el Govern, fins a 1.000 milions anuals en exportacions estan de moment en escac, a l’espera de veure si els contagis detectats entre senglars de la perifèria barcelonina es limiten a un contagi controlat o si la malaltia acaba saltant a les granges i desencadenant una crisi sense precedents en la indústria alimentària catalana. Dins el sector que agrupa granges, escorxadors i fàbriques d’envasaments i embotit, entre moltes altres baules (i que dona feina a unes 30.000 persones), hi ha una sèrie d’empreses que concentren els principals interessos i s’hi juguen més que d’altres. Catalunya acull gairebé tants porcs com habitants –uns vuit milions– i és el principal criador de tot el país.

En la indústria porcina catalana hi ha gegants que, a través de diferents societats, engloben la cadena de producció del porc, des de la cria fins a la venda final del producte ja preparat per al consum humà. La més destacada és el Grup Vall Companys, que l’any passat va facturar un total de 4.163 milions d’euros entre totes les seves matrius. Per posar-ho en perspectiva, el volum de negoci d’aquest conglomerat d’origen ilerdenc és superior al d’una aerolínia com Vueling o una multinacional tèxtil com Mango.

Vall Companys és també el principal criador de porcs de tot Catalunya. De manera directa, a les seves granges té capacitat d’engreixament de més de mig milió de marrans, el 8,5% de les gairebé set milions de places de cria i engreixament que tenen les granges catalanes a tot el territori. Un altre grup de pes en la indústria porcina catalana és Bon Àrea, un nom més conegut comercialment gràcies al seu particular pes a la comarca de Guissona i la seva cadena de botigues i franquícies de venda directa al públic. Segons els seus últims resultats presentats, va facturar 2.680 milions.

Si bé els grups més grans tenen baules a tota la cadena de producció, hi ha diverses empreses molt importants que estan especialitzades en un aspecte concret. En l’apartat de la cria, per exemple, Grup Casa Tarradellas, companyia amb seu social a les Masies de Voltregà (Osona), és la segona companyia que de manera directa té més capacitat de cria de porcs de tot Catalunya.

Segons les dades oficials recopilades pel Departament d’Agricultura, tenen capacitat d’engreixament de gairebé 400.000 porcs. Està participada pel gegant dels pinsos Esporc SA, que té vincles directius amb la popular marca Casa Tarradellas. La tercera societat en capacitat d’engreixament és el grup Premier Pigs, que es presenta en la seva pàgina web com una empresa familiar de Lleida i l’any passat va facturar més de 200 milions d’euros.

Lleida, el principal productor

Que entre els principals jugadors del tauler porcí hi hagi diverses empreses de Lleida no és casualitat, i és que a Ponent és on es crien sis de cada 10 porcs catalans. En aquestes coordenades, tot el sector espera amb la màxima expectativa com evoluciona el brot i quina capacitat de contenció tenen les autoritats.

I és que quan es produeix un contagi d’aquest tipus i mentre es mantingui ben localitzat, les exportacions a mercats més enllà de la UE poden quedar vetades o a tot el país o a certes regions. De moment, el brot se circumscriu a la zona de Collserola i països com per exemple la Xina, que consumeix cada any 300 milions en porc català, només ha prohibit comprar producte porcí a granges de la província de Barcelona. En aquesta es té capacitat de cria del 20% del total de marrans.

Notícies relacionades

Els consumidors paguen 486 milions de més per la gran apagada

Veolia integra la marca Agbar, però manté la d’Aigües de Barcelona

Girona només cria el 12% de porcs. No obstant, en aquesta província resideixen marques de referència, com la firma d’embotits Noel. Aquesta va ser fundada el 1940 a Olot i l’any passat va facturar 664 milions. O la menys coneguda pel públic general, però amb facturacions de més del doble, com és el cas del Grup Cañigueral, fundat a Cassà de la Selva el 1965 i amb un volum de negoci actual de 1.508 milions. Tarragona és on menys activitat porcina hi ha, on es crien un 6,5% del total de porcs catalans.

Catalunya és el primer criador de porcs d’Espanya i, juntament amb Aragó, el segon, mouen el 70% dels marrans que grunyen en terres espanyoles. No és casualitat que firmes catalanes hagin apostat per expandir-se per terres aragoneses i viceversa. El Grupo Jorge, per exemple, té seu social a Saragossa però dos grans escorxadors a Catalunya, un a Osona i un altre a Mollerussa.