La nova gestió del ferrocarril

L’R1, pendent dels serrells per culminar el traspàs del seu control

La Conselleria d’Economia i el Ministeri d’Hisenda debaten quant en cal transferir cada any per al funcionament de la línia del Maresme

El finançament i els aspectes legals condicionen la ‘catalanització’ del traçat més antic

Una vegada superats els actuals obstacles, els canvis a l’R2 i a l’R3 podran ser més àgils i fàcils

L’R1, pendent dels serrells per culminar el traspàs del seu control
3
Es llegeix en minuts
Cristina Buesa
Cristina Buesa

Periodista

Especialista en infraestructures de mobilitat i la Copa Amèrica de vela.

ver +

L’R1, el laboratori del traspàs de Rodalies, la primera línia a transferir, continua avançant sobre calendaris administratius i tècnics, però topa ara amb una doble barrera: l’econòmica, que haurà de fixar anualment quants diners traspassar a Catalunya per al manteniment i funcionament, i la legal, perquè cal donar cobertura jurídica a elements amb un estatus especial en matèria de seguretat i interoperabilitat.

Aquests són els dos arguments que exposa el comissionat per al traspàs de Rodalies, Pere Macias, en conversa amb aquest diari: "L’inventari està acabat; ara toca valorar i pactar les xifres", diu, i remarca que aquests números ja estan en mans de la Conselleria d’Economia i Hisenda i del Ministeri d’Hisenda.

L’inventari de l’R1 –document tècnic que recull patrimoni, actius i necessitats d’inversió i posada a zero, elaborat durant mesos– ja està acabat. Macias explica que, després d’aquesta constatació tècnica, els passos immediats consisteixen a fixar els números: quants diners requeriran cada any el manteniment ordinari o la inversió inicial per poder adaptar instal·lacions. Aquests càlculs, afegeix, ja estan "en mans d’Economia de la Generalitat i d’Hisenda de l’Estat" per a la seva valoració política i pressupostària.

El segon bloc de tasques és estrictament juridicooperatiu i afecta la seguretat ferroviària. Part de la infraestructura que envolta l’R1 té avui la consideració de Xarxa Ferroviària d’Interès General (RFIG), que comporta tràmits d’interoperabilitat i requisits de certificació. El traspàs requereix que la catalogació tingui un marc legal que permeti a la Generalitat, un cop n’esdevingui titular, mantenir l’operativitat amb les mateixes garanties.

"Surt de la RFIG, però ha de tenir tractament de RFIG", sintetitza Macias, per a continuació revelar que es treballa en la via legal per establir l’encaix, amb experts de les dues Administracions avançant en fórmules que permetin la transferència sense necessitat de canviar lleis.

En paral·lel, el trasllat de les competències requereix pactes més personals i formals. Una vegada que l’inventari i les quantitats quedin acordades, s’hauran de celebrar les comissions polítiques de traspàs que fixaran la data de transferència dels diners i de la competència.

Macias assenyala que la Generalitat serà la titular de l’R1 i encarregarà a Adif l’execució de determinades tasques; els permisos i la titularitat de determinats expedients quedaran en mans del Govern; les estacions recauran probablement en Infraestructures Ferroviàries de Catalunya (Ifercat); i el manteniment –almenys en una fase inicial– serà compartit entre Renfe i Ifercat, en una fórmula de transició que permeti continuïtat operativa.

El més difícil

El comissionat no amaga la dificultat: "La part legal és la més complicada", admet. La bona notícia és que, un cop resolta l’R1, els tràmits de l’R2 i l’R3, les pròximes línies a traspassar, seran més àgils.

Pel que fa al calendari, Macias confirma el full de ruta: l’inventari i la definició de patrimoni serviran de guia per repetir la metodologia en altres traçats; després vindrà la negociació econòmica anual i, un cop apaivagades les incerteses en matèria de seguretat i certificats, es convocaran les comissions polítiques que validin els acords.

En "fase avançada"

Notícies relacionades

La idea de fons és que el traspàs no sigui un simple canvi formal, sinó la posada en marxa d’una gestió que permeti millorar la prestació, mantenir la seguretat i garantir inversions sostenibles en el corredor del Maresme. Macias apunta a eines i convenis que contemplin el finançament plurianual del patrimoni: "Caldrà acordar que cada any entri una determinada suma de diners, des del punt de vista legal, amb disposicions que defineixin la transferència del patrimoni i el seu manteniment".

Amb tot, la impressió del comissionat és que el procés "està en fase avançada" i que en "pocs mesos" es podran concretar aspectes tècnics i legals. El compte enrere administratiu i tècnic per a l’assumpció real del servei ja ha començat, tot i que la seva concreció final dependrà dels acords econòmics que ara negocien els actors polítics.