Gina Tost, secretària de Polítiques Digitals: «Que el futur del català depengui d’una empresa privada és perillós»

Gina Tost (Barcelona, 1985) és, des del novembre passat, secretària de Polítiques Digitals de la Generalitat de Catalunya. El Govern la va escollir per liderar aquesta cartera després d’una àmplia i polifacètica trajectòria que li ha permès conèixer de primera mà l’emergent sector tecnològic.

Tost és graduada en disseny, periodista i emprenedora. Ha col·laborat amb mitjans de comunicació de diferents països, ha creat una ‘start-up’ que la revista ‘Wired’ va situar entre les 100 millors del 2015 i ha sigut directora de l’oficina europea d’IGG, una important empresa xinesa de videojocs per a mòbil.

¿Quins són els projectes més estratègics que esteu desenvolupant?

Un és AINA, el projecte perquè la intel·ligència artificial parli català. Google ja parla català, però és perillós que el futur de la llengua depengui d’una empresa privada. Per sobirania i privacitat és primordial destinar recursos públics a la defensa dels drets lingüístics digitals. Per sort, tenim un centre d’investigació, el Barcelona Supercomputing Center, que l’està desenvolupant.

També és molt important la nostra aposta per l’economia NewSpace, i aviat llançarem el nostre quart nanosatèl·lit a l’espai, i el pla nacional contra la bretxa perquè ningú quedi enrere.

Parlant de tecnologia i idiomes, el català ha recuperat la seva visibilitat en els resultats de recerca de Google després de veure’s perjudicat durant mesos.

És un gran èxit, però no és un punt final. Hem passat del 24% al 57% de presència del català en les recerques, però encara queda camí per arribar al 100%. Això ha sigut possible gràcies a la tasca del Govern i a l’aliança que hem impulsat, perquè era un problema sense una solució fàcil.

¿Com van ser les reunions de la Generalitat amb Google i Microsoft?

Aquestes empreses tan grans són com un ministeri, i cal trucar a la porta correcta. Tenim molt bona relació amb elles i van ser molt receptives amb la nostra petició. Prova d’això és la publicació en què han reconegut que hi havia un problema que afectava diferents llengües del món i que hem sigut els catalans els que hem aixecat la mà primer per avisar-los.

In many places around the world, people commonly speak & search in more than one language. To best serve them, Google uses a variety of ways to automatically determine languages to show search results in. Learn more about our work in this area: https://t.co/cHmGjCQlDA

Our post…

— Google SearchLiaison (@searchliaison) 8 de septiembre de 2023

També vau comptar amb el suport d’entitats civils. Com hem vist amb la Viquipèdia, el català compta amb una comunitat molt activa en el seu impuls digital. ¿Agilitza això la vostra tasca?

Evidentment, tenir una població digitalment activa ens ajuda molt. L’aliança de Govern i entitats ha ofert les dades a Google per arribar a aquestes conclusions. Si la Viquipèdia no fos tan potent no hauríem pogut arribar a aquest escenari de millora tan fàcilment.

El català perd pistonada entre els joves, però tot i així hi ha creadors de contingut que miren de revertir aquesta situació. ¿Està el català en una situació de desavantatge constant?

Aquest és un tema en què treballem junt amb la Secretària de Polítiques Lingüístiques, perquè ens preocupa. Si no es consumeix contingut en català, per molt que hi posem els nostres esforços a produir aquest contingut, és un peix que es mossega la cua. Com a excreadora, veia que el mateix vídeo no tenia res a veure pel que fa a visites quan era en castellà i quan era en català.

Al final és una qüestió de militància. Així que cal valorar molt tots aquests creadors que estan lluitant perquè la comunitat continuï viva i que les plataformes com Twitch, Youtube i TikTok els donin visibilitat. Ells van aconseguir que Twitch incorporés l’etiqueta en català per trobar contingut en la nostra llengua. Això dona un xut d’energia i de projecció que porta altra gent a tenir més ganes de crear continguts. Però és una responsabilitat individual que correspon a tota la cadena, des dels consumidors fins a la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) i les empreses.

El sector tecnològic està cada vegada més consolidat i ja suposa fins a un 10% del PIB català. ¿Quines branques estratègiques prioritza Catalunya en l’àmbit digital?

La intel·ligència artificial, en la qual tenim universitats, centres d’investigació i empreses fent grans coses. També en la nova economia de l’espai, sector en el qual tenim fins a 800 empreses fent projectes a Catalunya, una xifra que es multiplicarà per quatre en els pròxims cinc anys. I també reivindicaria la quàntica, però és una de les tecnologies que hem de recolzar, perquè som molt potents a nivell europeu.

El sector dels videojocs ha passat de ser vist amb reticències a ser un puntal econòmic de Barcelona i Catalunya...

M’he reunit amb governs de tot el món, fins i tot el de Madrid, que ens han preguntat: «¿Què heu fet perquè això passi?». La veritat és que ha sigut una tempesta perfecta que ens ha portat fins aquí. S’han alineat unes universitats molt ben preparades de les quals sortien futurs professionals boníssims que se’ls rifaven arreu del món, empreses internacionals establint-se a Catalunya i també una administració preparada per a acollir-les i potenciar-les. Per molt finançament que hi posis, el sector dels videojocs està impulsat pels mateixos fans.

Un informe de la fundació Mobile World Capital presentat al juny va detallar que el sector digital de la ciutat ocupa 100.920 persones, un 7,9% més que el 2001. Un 27% d’aquests llocs de treball estan en mans de treballadors estrangers.

El sector digital té molt poc atur. Si no el podem omplir amb gent d’aquí fa falta gent de fora. Per sort, els estrangers que poden decidir on treballar moltes vegades opten per Barcelona per la seva qualitat de vida i infraestructures. Que vulguin venir és una bona notícia, però no volem empreses i professionals instal·lats, sinó arrelats, que s’integrin dins la cultura catalana i que no se’n vagin. Que el bagatge que han après es quedi aquí, i que generi més riquesa.

Barcelona concentra la major part d’empreses i talent. ¿Com s’ha de distribuir aquest potencial fora de l’àrea metropolitana?

Estem fomentant donant suport a diferents iniciatives que passen fora de Barcelona en el sector del videojoc i en d’altres. Hi ha universitats molt bones repartides pel territori. Tothom té dret a treballar a prop de casa.

Només un 8,6% dels professionals del sector són dones, segons un estudi del Cercle Tecnològic. ¿Com esteu mirant de corregir aquesta falta de paritat que, tot sigui dit, és la norma a tots els països d’Europa?

A la Secretaria tenim el pla DonaTIC per fomentar el talent femení dins del sector tecnològic, així com per formar-les i empoderar-les. L’any passat vam llançar ajudes per a projectes digitals d’emprenedoria femenina, i aquest any tornarem a fer-ho junt amb una altra Direcció General per tenir més pressupost. També organitzem els premis DonaTIC per celebrar els referents tecnològics femenins. Treballem amb les universitats per convèncer les dones des de petites que s’incorporin al sector. No se li ha de dir a ningú el que ha de fer, però vivim en un entorn amb una cultura i narratives que de vegades ens expulsen de certs espais, per això cal nedar a contracorrent.

La meitat del meu treball és un projecte de país. No tindrem eines tecnològiques tan bones si no hi incorporem el 50% de la societat.

Vas ser nomenada secretària de Polítiques Digitals el novembre passat. ¿Què has aconseguit fins ara?

En un any es poden fer molt poques coses dins de l’administració, perquè els processos són lents. Però vaig aconseguir el meu primer objectiu en vuit mesos, que era que Google Maps parlés català. Això ho vam lluitar molt perquè era una cosa personal.

Notícies relacionades

Dos milions de dones pateixen violència econòmica

Les pluges a Catalunya deixen els pantans per sobre del 18%

¿Quins són els següents passos?

Impulsar les tecnologies digitals avançades que són ‘blockchain’, la computació quàntica, el 5G i la intel·ligència artificial perquè aterrin a Catalunya i que la gent d’aquestes indústries no hagi d’anar-se’n fora per treballar-hi. D’altra banda, cal tancar bretxes, empoderant els ciutadans en l’ús de la tecnologia, però també fent que les empreses entenen que no tothom és un usuari avançat i que han de tenir una mirada inclusiva.