La cara b de l’operació

"Patrimonialitat sobrevinguda" és un concepte fiscal poc conegut per al gran públic, però transcendental per a les empreses familiars. Aquest sintagma designa una de les situacions més temudes per aquestes companyies, ja que pot comportar el final de les exempcions de què es beneficien."Patrimonialitat sobrevinguda" és un concepte fiscal tan poc conegut per al gran públic com a transcendental per a les empreses familiars. Aquest sintagma designa una de les situacions més temudes per aquest tipus de companyies, ja que pot comportar la desaparició de les exempcions de què es beneficien. Les exempcions fiscals (els impostos que poden estalviar-se) per a empreses familiars es van establir el 1991 en el cas de l’impost sobre el patrimoni i poc després per a successions i donacions. I el seu abast és important: la condició de familiar eximeix d’un 99% del primer tribut i d’un 95% del segon.

Per aconseguir aquesta consideració, les empreses familiars han de complir diversos requisits. Un d’ells és que més de la meitat dels actius de la companyia es considerin béns afectes (destinats a l’economia productiva). Quan més de la meitat dels actius són passius, l’empresa passa a considerar-se una patrimonial, amb la qual cosa l’exempció del 99% sobre patrimoni (un impost que es paga anualment) desapareix. Els experts indiquen que com a empresa familiar, només paga impost de patrimoni la part de l’empresa que no són béns productius, però si es perd aquesta condició, es paga per la totalitat dels béns de la companyia.

És per això que la patrimonialitat sobrevinguda pot suposar un greu problema per a les empreses familiars. Aquest concepte es produeix quan una empresa acumula un excés de tresoreria o actius no productius. I si hi ha una empresa familiar que hagi experimentat en els últims temps una veritable pluja de milions, aquesta és Puig.

El gegant perfumer català va sortir a borsa el maig del 2024, en una operació controvertida perquè va servir per portar molta liquiditat a la família fundadora (13 dels 14 cosins de la tercera generació, que agrupen la seva participació en diferents empreses) però que va suscitar crítiques per l’alt preu a què va sortir l’acció, una cosa que el mercat va corregir ràpidament portant fortes pèrdues als inversors que van apostar per la companyia. Al marge de les tensions internes que això va portar una família poc acostumada a les dissensions i a les crítiques externes, els comptes de Puig SL, una de les empreses de la família homònima, van reflectir un benefici de 1.177 milions d’euros després de la sortida a borsa. A aquesta quantitat poden sumar-s’hi els 186 milions que van rebre els accionistes com a dividend a compte de la prima d’emissió. Els 1.363 milions d’euros que són conseqüència directa de la sortida a borsa són una expressió rotunda del que significa la patrimonialitat sobrevinguda.

Fonts empresarials consultades per EL PERIÓDICO asseguren que aquesta situació és una de les que ha sobrevolat la taula de negociació amb Estée Lauder en els últims mesos per portar a terme una fusió entre la companyia nord-americana i la catalana. Aquest dijous es van donar per tancades sense èxit unes negociacions en què es discutien aspectes transcendentals com el pes de cada empresa en la nova corporació, qui lideraria la nova companyia (Marc Puig, líder del grup català, semblava cridat a ocupar la copresidència) i els centres de decisió (fonts empresarials apuntaven que Barcelona podria ser capital d’una part de la companyia resultant al capdavant de l’àrea de perfumeria, mentre que Nova York es quedaria amb el control dels productes de ‘skin care’). Les veus consultades afirmen que l’intricat univers de la fiscalitat de les societats de cada grup també va ser objecte de debat.

I ho és per dues raons: en primer lloc, per evitar que la tresoreria, considerada un actiu no productiu, no suposés més del 50% en les empreses amb què els Puig gestionen el seu patrimoni. Es pot recordar que Puig SL és propietat en un 48% de l’empresa suïssa Puig SA i en un 51% d’Exea Empresarial. I Exea Empresarial és al seu torn propietat de les quatre branques familiars: de Manuel Puig, a través de Maveor (27%); de quatre dels cinc Puig Guasch, a través de Consilium (31%); dels quatre Puig Alsina fills de José María Puig a través de Valldan (21%); i dels quatre Puig Alsina fills d’Enrique Puig a través de Neuquen (18%).

"La família va fer molta caixa, però segur que estava prevista", explica un expert en matèria fiscal. "¿Què pots fer per no tenir massa liquiditat? Invertir en empreses, pot ser a Estée Lauder o en qualsevol altra empresa", afegeix davant l’intent de fer la fusió.

L’anhelat 5%

Notícies relacionades

Les cafeteries GoodNews arriben als aeroports

Puig es desploma en borsa un 13% després de la fusió fallida amb Estée Lauder

Però al marge d’aquest risc, hi ha un segon aspecte a tenir en compte: una de les condicions que fan que una empresa participada pugui ser considerada familiar és que la saga en qüestió tingui almenys un 5%. "Si hi ha una fusió amb Estée Lauder i alguna de les empreses de les branques dels Puig es dilueix per sota del 5% en la propietat de la nova companyia, té un perjudici segur", afirma una segona veu. En el cas d’Estée Lauder, tres vegades més gran que Puig, no estava clar que totes les branques familiars aconseguissin el cobejat requisit del 5% en l’empresa resultant.

Convé recordar que el tipus impositiu en l’impost de patrimoni a partir dels 20 milions d’euros és del 3,48%. Així, una empresa que perd la condició de familiar i que tingui actius per 100 milions pagaria més de 3 milions d’euros cada any. El 30% de Puig Brands que és a la borsa té un valor de 2.600 milions, per la qual cosa la part que està en mans dels Puig té un valor superior als 6.000 milions d’euros. Un 3,48% d’impost de patrimoni anual en les societats que poguessin perdre la seva condició de familiars dispararia el pagament a xifres molt rellevants. És la cara B de la fallida fusió d’un dels gegants de l’empresa catalana.