Els professionals del tercer sector denuncien manca de suport psicològic: "Hauríem de tenir teràpia gratuïta"

Els professionals, convocats per les Entitats Catalanes d’Acció Social (ECAS), també han reclamat millors condicions laborals i han explicat que actualment són les mateixes organitzacions no governamentals les que duen a terme, internament, tasques de suport psicoterapèutic i de cura de les professionals mitjançant sessions específiques o unitats creades expressament.

Valladares considera que “el repte és fer això de manera estructural i que no depengui de la bona voluntat, que quedi com una cosa definitiva”. “Hem de fer molta pedagogia perquè això és una realitat a tot arreu”, corrobora Helena Rodríguez, en nom de Suara, una de les entitats de més dimensió del sector.

Una de les qüestions que ha aflorat en els debats és la precarietat laboral i les rotacions de personal. Algunes entitats eviten contractacions molt parcials o per poc temps. Una altra tasca pendent és la conciliació de la vida laboral i familiar. Suara disposa d’un espai intern, anomenat ‘Benestarum’, una plataforma en línia de benestar per cuidar emocionalment els treballadors de l’entitat.

Autoresponsabilitat

Per a Valladares, una dimensió d’aquestes cures als professionals és la pròpia autocura, “però no ens quedem només en aquesta, perquè tendim a responsabilitzar-nos”. Els altres dos vessants són l’estructura a la qual pertany el professional i la pressió externa. “La confiança és un aspecte clau, i es tracta de generar entorns segurs perquè aquesta confiança es doni, i no només des de declaracions de principis i bla, bla, bla, sinó passant a l’acció”, afegeix aquesta professional en relació amb com cal cuidar el cuidador.

Des de l’administració, la representant de Dipsalut —l’organisme de salut pública de la Diputació de Girona—, Sílvia Oliveras, també aposta per contractar de manera plurianual els serveis amb aquestes entitats per disposar de més estabilitat laboral. Oliveras explica que tampoc és fàcil fer aflorar aquests malestars a les ONG i fins i tot a Dipsalut: “No és fàcil que s’incorpori una persona de fora que comenci a treballar amb les ferides i les motxilles; estem aprenent a resoldre els conflictes d’una manera diferent, a relacionar-nos de manera diferent, és un procés”.

La magnitud del problema

Coral Fernández, gerent de Galatea, que ofereix suport psicològic a professionals, constata que la major part dels malestars en aquest àmbit tenen a veure amb la feina: ambient laboral, sobrecàrrega, torns, problemes relacionals i falta de recursos. La diferència entre les dades prèvies i posteriors a la covid és molt notable. Per exemple, entre els treballadors socials, el percentatge que considera que la seva salut mental és regular o dolenta ha passat del 12% abans de la pandèmia al 27% el juliol del 2020 i al 34% la tardor del 2021.

‘Burnout’ elevat

Entre el 45% i el 70% de les treballadores socials presenten nivells moderats o elevats de ‘burnout’. Un 57% mostren un desgast emocional alt, el 62% també tenen actituds de despersonalització i un 20% tenia sentiments de baixa realització personal a la feina.

Galatea treballa no només en l’atenció a persones amb problemes psicològics i emocionals, sinó també en tallers preventius amb les organitzacions. “Hi ha més sensibilitat, però queda molt camí per tenir aquesta dimensió integrada”, ha explicat Fernández. Amb dades més que eloqüents, aquesta entitat sense ànim de lucre va atendre 5.300 professionals abans de la pandèmia. Després de la covid, en només cinc anys, els atesos han estat 19.500.

Notícies relacionades

Parlar sense por del trastorn límit de la personalitat

Per què amaguem els nostres problemes mentals? Un estudi troba respostes... a TikTok

L’eficàcia terapèutica d’aquestes intervencions ha significat que, després d’aquestes, els indicadors de benestar subjectiu, símptomes, funcionament general i risc baixin significativament. Els professionals amb més casos d’autopercepció negativa registrats per Galatea són les infermeres i els treballadors socials, seguits de metges, farmacèutics i veterinaris.

Tanmateix, diversos professionals d’atenció directa a persones vulnerables, però no vinculats a cap col·legi professional mèdic es queixen que aquest suport psicològic encara no els arriba. Fernández admet que el finançament públic que rep la seva entitat és “insuficient”.