Familiars d'alcohòlics, de l'infern a l'esperança: "A la persona estimada l'he enterrada moltes vegades i així no es pot viure"

Per a les dues, assistir a les reunions terapèutiques d’Al-Anon ha estat vital. No les coordinen professionals, sinó persones que viuen la mateixa situació. "Vaig pensar que potser ells em podrien dir com fer-ho perquè la persona estimada deixés l’addicció", explica Marta. Però allò que va escoltar, d’entrada, va ser que primer calia que ella es recuperés "perquè estava molt malament" i no n’era conscient: "Pensava que estaria bé quan ella ho estigués, però amb Al-Anon vaig aprendre a estar-ho malgrat que la persona estimada no ho estigués". Marta creia que podia amb tot, però, sense adonar-se’n, havia deixat de tenir cura de la seva salut física, mental, emocional i espiritual. Assistir a les reunions es va convertir, doncs, en "el meu oasis particular de tranquil·litat". Cal dir que Al-Anon també disposa d'una secció, Alateen, dirigida a infants i joves que pateixen l'alcoholisme dins de casa.

Caure en el pou per reaccionar

Al llarg d’aquests anys, Marta ha après molt. Primer, que l’alcoholisme és "una malaltia molt complicada i que quan la persona afectada està malament has de deixar que encara estigui pitjor". Aleshores, quan cau ben al fons, "potser hi haurà un canvi perquè entrarà en una crisi existencial tan important que la necessitat de viure i sortir-se’n farà que reaccioni". Això és el que ella va assumir de la mà dels companys d’Al-Anon. És, com explica Sara, el que anomenen "despreniment emocional en amor: ells tenen la codependència amb l’alcohol i nosaltres amb ells i hem d’aprendre a estimar-los, però separar-nos-en emocionalment". Així, "has de permetre que la persona passi per totes aquestes etapes, no la pots salvar abans d’hora". La base de les reunions, que a Figueres es fan tots els dijous a les set de la tarda al casal cívic Figueres del carrer Joan Subias i Galté, se sustenta en lectures que l’associació els ofereix i sobre les quals reflexionen junts. Una de les primeres que va afrontar la Marta, i que encara l’acompanya i l’ajuda en aquest camí, és el llibre Valor para cambiar que inclou una entrada per a cada dia de l’any. Marta nega que Al-Anon sigui una associació religiosa, tot i que no obvia que en molts dels escrits es parla de Déu. Ella el descriu com "un programa espiritual" rere el qual hi ha amor i respecte.

Al-Anon, com altres entitats que ajuden a persones addictes a l’alcohol, als narcòtics o al joc, aplica un programa de recuperació basat en dotze passos que s’han d’anar assumint progressivament i en companyia. "Jo parlo amb un metge i no m’entén perquè no ho viu, no sap què estic sentint, però ho faig amb un company i sap perfectament per on estic passant, ens ajudem", explica Sara. El primer dels dotze passos, per exemple, és "admetre que érem incapaços d’afrontar sols l’alcohol i que la nostra vida era totalment ingovernable". Marta reconeix que és així: "Per més que fas no aconsegueixes canviar la situació perquè no pots canviar la vida de l’altre ni pots viure-la, per tant, no la pots controlar, només canviar la teva, de vida, i la manera com veus les coses". En el segon pas ja s’esmenta que "un poder superior ens pot retornar el seny, i si consideres que existeix aquest poder és perquè acceptes que tu no pots i deixes de controlar". En el seu cas, ella va trobar aquest poder superior en "l’amor i la bondat que hi ha en tothom" i això li va permetre "anar encaixant les peces, obrint-me més i veient colors on només veia blanc o negre, acceptant les coses amb agraïment". La va ajudar a disminuir la por que era, segons ella, la que la feia controlar. També a anar augmentant la confiança i "viure el moment present" perquè, admet, "a la persona estimada l’he enterrada moltes vegades i així no es pot viure". La fórmula és clara: "Viure el moment perquè el que ha de venir està en el futur i el que està en el passat no cal remoure-ho, només n’aprenc alguna cosa". Interioritzar això, admet, no ha estat gens fàcil.

"Nosaltres mai ens recuperem del tot"

"Nosaltres sempre diem que estem en recuperació perquè mai ens recuperem del tot, com no ho fa ni un addicte ni un alcohòlic". Marta assegura que viu el dia a dia "amb esperança" i que "si la persona estimada no se n’ensurt no ho farà, però sempre tindrà l’amor incondicional de la seva família". En el seu cas, ha anat a psicòlegs, psiquiatres, ha pres medicació, ha estat ingressada. "Comprenem a aquesta persona i tenim compassió per ella per la vida tan dura que té", comenta tot afegint, però que té una puresa i dolçor increïbles en el seu interior. "Davant seu ens mostrem forts", confirma recordant que a Al-Anon advoquen per les tres C: "No he Causat la malaltia; no la puc Controlar i no la puc Curar". Això s’ha de tenir present perquè moltes persones "arriben amb molta culpabilitat".

Notícies relacionades

Una IA proposarà alternatives als alumnes d’FP sense la plaça sol·licitada

Carme Sánchez, psicòloga clínica i sexòloga: "Els fills porten fatal que les seves mares siguin sexualment actives"

Marta assegura que el canvi extraordinari que ella ha fet és gràcies a Al-Anon, una xarxa que, sota el seu parer, la gent encara coneix massa poc, potser pel seu caràcter anònim. Malgrat tot, aquest és un dels seus grans valors: "El que parlem a les reunions no surt d’allà, i això et fa sentir amb la llibertat d’explicar, és molt important". Per a ella ha estat vital aquest compartir en un espai de serenor i protecció amb persones que l’entenen: "Et despulles davant aquesta gent que acaben essent la teva segona família perquè et coneixen gairebé millor que tu mateix, els mostres la teva part més íntima, que és el pensament i com actues". Comenta que la meditació també és una bona eina, una gimnàstica mental que els permet "no entrar en un bucle de pensament, sobretot per suportar les nits, que són complicades".

Socialment, l’alcoholisme no està acceptat tot i que se’l copsa com una malaltia mental i crònica, malgrat no estar considerat com a tal. "Tracten els símptomes, però no la malaltia ni el malalt", diu Marta. Si la consideressin així i ho ampliessin a les drogaaddiccions, creuen que el sistema no tindria recursos suficients "per això interessa silenciar-ho, no mostrar-ho". Tot i això, asseguren, "veure una persona que ha estat anys vivint al carrer, que ha arribat molt malament i que se n’ha sortit, és esperançador".