Mares esgotades després de les vacances familiars: «Tenia ganes de tornar a treballar»

Al cap de poques hores d’aterrar i arribar a la bucòlica casa al mig del camp, va veure la que li queia al damunt. Sentia que els seus tres fills eren incapaços de disfrutar, i això li generava angoixa. La tensió va anar augmentant. «Al final, tenia ganes de tornar a Barcelona per començar a treballar, sense estar pendent del que volien o no volien fer els meus fills», comenta.

Elisa López, psicòloga i psicoterapeuta infantojuvenil, explica que la Júlia no ha fet una cosa fonamental en les seves vacances: descansar. «Ha tingut la sensació que els seus fills li han boicotejat el viatge perquè no s’han adaptat al pla. S’ha passat les seves vacances intentat mediar amb uns i amb altres i conciliar postures. Això és esgotador», remarca la terapeuta, que conclou que hi ha poques receptes per a les mames esgotades, més enllà de mirar de desconnectar algunes estones.

«¿Quin sentit té fer un viatge en família si cap ha disfrutat?», es lamenta la Júlia al recordar que, després de tres hores de viatge amb cotxe, van arribar als impressionants i cinematogràfics penya-segats de Moher i els seus fills van passar del passeig.

«No els feia cap il·lusió. Em deien que era un rotllo estar tot el dia veient catedrals i paisatges. En l’únic que van mostrar entusiasme era a anar de botigues i a restaurants. ¿La resta? Zero interès», recorda pesarosa la Júlia, que no té ni una sola foto dels cinc junts de vacances. «Els meus fills es fan ‘selfies’ i estan a xarxes socials. Però no els hi diguis que es facin una foto amb nosaltres. Impossible», explica. 

La Júlia no sap com plantejarà les vacances de l’any que ve. Es pregunta si val la pena tornar a passar pel mateix. «No torno a anar-me’n de vacances així», reflexiona fins i tot admetent que li dol renunciar a aquell temps en família.

A la Júlia li passa el mateix que a moltíssimes mares (també pares, però la càrrega mental recau sobretot en elles): que no han descansat de vacances perquè el temps lliure ha sigut, si fos possible, més esgotador, que el temps laboral.

Nens petits

Mare de dos nens de 5 i 7 anys, la Raquel Alonso també ha passat un agost complicat. Amb la seva parella fora d’Espanya per motius laborals, la Raquel va fugir de Madrid i se’n va anar uns dies amb una amiga a un càmping al Mediterrani. «Els meus dos fills es porten poc temps, però estan en etapes molt diferents. El més gran se sent gran i no vol jugar amb el petit, que el busca tota l’estona. Al final, acaben discutint. I el petit pega el més gran. Jo he d’estar separant-los i renyant-los, però funciona regular. Perquè acaba la bronca i torna a començar. És esgotador».

La situació deixava la Raquel amb «l’horrible sensació de desatendre’ls a tots dos». «Un vol sortir a jugar, i l’altre, quedar-se a casa. No em puc dividir. Tots dos t’estiren, i em provoca ansietat. La calor, a més, no ajuda. Després ens diuen que no s’ha d’abusar de les pantalles, però, de veritat, ¿què fem?», es lamenta.

Notícies relacionades

Paga setmanal als fills: ¿quan començar a donar-la i quants diners?

Consol Franch: "Una persona amb un trastorn mental necessita sentir-se útil"

Molts dies, la Raquel mirava els seus dos fills discutint sense parar i pensava: «¿Com hem pogut arribar fins aquí? Jo us estic educant bé». La seva amiga la consolava, però, alhora, li deia: «Mai t’he vist cridar tant».

La psicòloga López, de fet, recorda que a finals d’agost i al setembre la demanda d’ajuda professional en els gabinets de psicologia es dispara. «La convivència intensa desgasta i apareixen els conflictes, sobretot amb els adolescents».