El teu fill fa 16 anys i vol sortir de festa a l’estiu: ¿màniga ampla o límits clars?

El teu fill, que era un nen petit fa res, té ara 16 anys i et demana sortir a la nit amb els amics. Ja sigui en una discoteca o en les revetlles del poble més pròxim, els adolescentsvolen festa. És estiu i ja no hi ha horaris escolars estrictes. «L’adolescència arriba en el moment en què el teu fill pensa que ja és més gran. I ser gran és sortir. I encara més a l’estiu. Estan en l’edat de provar, experimentar i descobrir,» explica el psicòleg i educador Jaume Funes.

On un xaval veu llibertat, el pare o la mare, sovint imbuïts de catastrofisme, només hi veu problemes greus: alcohol, accidents, agressions i baralles. Els adolescents, però, no tenen por de res. Davant el complex estira-i-arronsa que es viu a les llars, Funes demana als pares que recordin la seva pròpia adolescència i joventut. «Nosaltres també vam tenir aquesta edat, també vam fer coses, que no se’ns oblidi», somriu l’autor de l’assaig sobre salut mental ‘Quan la vida ens dol’ (Grijalbo).

La vida social és una religió per als adolescents. No és un caprici, és ciència. El cervell dels més joves genera oxitocina a l’estar amb els seus amics, els seus iguals. Són més feliços junt amb la colla que amb la família. És normal i sa. «Cavar una trinxera amb els teus fills i tenir postures rígides no serveix de gaire», recomana Funes. El que sí que han de fer els progenitors és mostrar interès per l’oci dels seus fills, saber sempre on són, negociar l’horari de tornada a casa i inculcar-los idees imprescindibles. Per exemple, que la felicitat no la dona l’alcohol.

A Espanya, beure alcohol (també per als adults) és un ritual i ser abstemi és una cosa que no s’entén. Les dades oficials indiquen que l’edat d’inici són els 14 anys. Gairebé 4 de cada 10 xavals d’entre 15 i 24 anys –l’anomenada generació del ‘botellon’– van tenir una intoxicació etílica aguda el 2020. Més enllà de l’alcohol, a més, el 70% dels joves creuen que el cànnabis és menys perjudicial que el tabac.

«L’oci juvenil està associat a l’alcohol. Saps que el teu fill beurà», comenta Anna Marín, mare d’un xaval de 16 anys que aquest estiu ha començat a sortir de festa i que, un dia, va aparèixer a casa a les vuit del matí després d’estar tota la nit amb els amics. «Gestionar aquesta situació és molt difícil perquè encara són petits. Estan sortint de la infantesa», explica aquesta mare que admet no saber com actuar. ¿L’hauria d’haver esbroncat molt? ¿Deixar-ho com a anècdota i advertir-lo que no ha de tornar a passar?

Conscient que el seu fill coquetejarà amb l’alcohol aquest estiu, l’Anna li ha inculcat diverses idees: «El primer que li dic és que beure no és sinònim de diversió però que, arribat el cas, mai ho faci ràpid i que eviti les situacions de risc, com pujar al cotxe d’algú que ha begut o posar-se en una baralla. També li repeteixo que sempre pot trucar a casa per al que sigui, que no deixi ningú enrere i que ajudi algun amic o amiga si està en problemes i, de cara a les relacions, que el consentiment és fonamental».

Cada xaval i família és un món

Alejandro Rodrigo, orientador familiar amb 15 anys d’experiència als jutjats tractant amb xavals violents, fuig de receptes úniques per afrontar la muntanya russa de discussions i negociacions que suposen, en gairebé totes les llars, les sortides nocturnes dels fills adolescents. Cada xaval, i cada família, és un món.

«No és el mateix una filla que ha anat bé en els estudis i que no ha donat grans problemes a casa que una que ha tingut tot l’any una actitud negativa i a la contra i ha sigut un veritable maldecap. El primer que els pares ens hem de preguntar és: ¿Es mereix sortir el nostre fill? Perquè si s’ho mereix, és igual que arribi a la una de la matinada o a les tres. Per a mi, l’hora no és important. És millor centrar-se en altres aspectes», sentencia Rodrigo, que recomana als pares ser ferms, la qual cosa no vol dir punitius. «Tu no pots dir al teu fill una cosa i després fer-ne una altra. Els adolescents no toleren les injustícies. La fermesa consisteix a complir la nostra paraula», destaca.

Diferenciar risc i perill

A l’hora de gestionar les sortides dels fills adolescents, Rodrigo recorda la importància de saber diferenciar entre riscos i perills. «De risc n’hi ha, és evident. Perquè el teu fill serà en llocs on es beu alcohol o es prenen drogues. El teu fill està exposat a aquest risc, i com a família ho has d’assumir. Ara bé, el perill rau que en consumeixi. Llavors no es pot mirar cap a l’altre costat, cal intervenir-hi», explica el divulgador, que al setembre publicarà ‘Adolescencias reales desde dentro’ (Plataforma Actual).

Mares «paranoiques»

«Ets una paranoica, mama. Mai passa res», és la frase que més repeteix la Silvia, de 16 anys, a la seva mare, una dona especialment atemorida pels riscos que comporta la nit. «Em resisteixo a traslladar les meves pors a la meva filla, no vull que pensi que el món és un lloc hostil on li poden passar coses molt dolentes. Però em costa moltíssim empassar-me les meves angoixes», reconeix la mare. Les bronques més fortes que té a casa són per l’hora de tornada. «Li he dit que més tard de les dues o les tres no pot ser. A partir d’aquella hora, l’ambient de la nit canvia. Hi ha gent més gran i molt alcohol», sentencia la dona.

Notícies relacionades

El TC avala castigar les coaccions a les clíniques abortives

Brussel·les vol que X expliqui la reducció de moderadors de continguts

El psicòleg Funes assegura que, efectivament, l’alarma de molts pares i mares no correspon amb la percepció dels joves. L’expert recomana als adults gestionar bé les seves pors per evitar, precisament, que els adolescents tinguin problemes obsessius. «Els xavals han de recuperar el seu dret a protegir-se d’un dolenta experiència o un mal rotllo. N’han d’aprendre», insisteix.

Malgrat que molts progenitors tenen la sensació que l’adolescència arriba d’un dia per l’altre, Funes i Rodrigo recorden que l’educació dels fills comença des que són nadons i que en l’adolescència es recullen les llavors plantades quan eren simples nens. «És important saber si el teu fill s’ho passa bé d’una manera natural i sana. Els hem de traslladar la confiança que ens expliquin coses. Però fugir del paper de policia o interrogador», conclou Funes.