Banyar-se després de menjar: la comunitat mèdica desmunta el mite del tall de digestió

La ‘generació EGB’ té gravada a foc l’expressió «no et banyis encara, espera dues hores per fer la digestió». La frase era la més escoltada als estius dels anys 80 i 90. Entrar a l’aigua del mar o la piscina tot just acabar de menjar era una bomba de rellotgeria. Et podia agafar el famós «tall de digestió» i quedar-te al lloc. Un mite més. Els talls de digestió no existeixen.

¿Y a ti cuánto te hacían esperar sin bañarte después de comer? pic.twitter.com/FrMgKfYYVF

— Yo fuí a EGB (@YofuiaEGB) 12 de julio de 2022

El 3 d’agost, alguns mitjans de comunicació van publicar la mort d’un home l’edat del qual es desconeix en una platja de Chipiona (Cadis). «L’ofegament ha sigut la causa de la mort, tot i que un tall de digestió va poder provocar la mort», llegim en una informació d’agències. La víctima es va poder ofegar, efectivament. Però no va morir per un tall de digestió.

«La creença que la digestió o que els moviments digestius cessen per entrar a l’aigua no té una base científica», recorda un article publicat a la revista ‘Educación Médica’. Titulat ‘Educación sanitaria ante las falsas creencias, mitos y errores en torno a los incidentes acuáticos’, l’informe recorda que, tradicionalment, les famílies recomanaven als seus fills esperar al voltant de dues hores després de menjar abans de banyar-se per tal d’evitar un «tall de digestió». En alguns pobles de Llatinoamèrica banyar-se després de menjar, fins i tot, es vincula amb «rampes abdominals», que poden limitar l’arribada de sang als òrgans vitals.

Ingesta d’aliments

La comunitat científica recorda que després de la ingesta d’aliments, el tracte gastrointestinal requereix incrementar el seu flux sanguini per realitzar les funcions digestives. Aquest procés pot durar més o menys temps segons la quantitat d’aliments i la seva composició. «Però això no impedeix la perfusió d’altres òrgans i músculs, ni existeixen proves que doni lloc a rampes o causi algun ofegament». El consens generalitzat entre els facultatius és que no hi ha contraindicacions per banyar-se després de menjar.

El problema no és la ingesta d’aliments, sinó evitar el xoc tèrmic que pot provocar la diferència entre la temperatura exterior i la de l’aigua. Per això la recomanació és (sempre i no només després de menjar) entrar a poc a poc a l’aigua. És aquest cop tèrmic el que s’ha d’evitar.

L’ideari popular, la disseminació a través de les xarxes socials o el «costum» han propiciat diversos mites sobre l’ofegament i els incidents aquàtics que no estan basats en evidències i poden tenir efectes col·laterals o limiten la comprensió d’aquest fenomen», asseguren els autors de l’article científic. «El nostre objectiu és analitzar l’origen dels mites més freqüents relacionats amb els incidents aquàtics i oferir una perspectiva científica per a la seva refutació», conclouen.

Picades de meduses

L’article, de fet, també desmunta un altre mite estiuenc. Aquesta vegada, en relació amb les picades de les meduses, tan presents aquest any a les platges.

Notícies relacionades

"A la feina, els joves han de parlar per telèfon"

Anna Bacardit: "Mai em vaig trobar malament, no m’esperava el càncer"

Cada any es produeixen 150 milions de picades de meduses al món, que suposa un problema de salut pública que possiblement amb el canvi climàtic s’agreujarà en el futur.

«Sense base científica, a nivell popular s’han recomanat i utilitzat diversos remeis casolans entre els quals destaca l’aplicació d’orina a la zona lesionada. Aquest hipotètic remei, així com bicarbonat, suc de llimona, crema d’afaitar, rentaplats o refresc de cua, no alleugen les molèsties. És més, podrien augmentar la descàrrega de verí, per la qual cosa han de ser desaconsellats clarament. El que sí que cal fer és rentar la zona amb aigua marina, mai amb aigua dolça.