La nova llei de formació professional fa una aposta decidida per l’FP dual

Tot i així, les modificacions presentades en aquesta nova normativa respecte a l’anterior no són tan destacables com ha passat amb la Lomloe per als estudis de primària, secundària i batxillerat. Segons explica el professor d’FP Julio Miñambres, la principal virtut d’aquesta llei és que recull «sota un mateix paraigua» les diferents maneres que, fins ara, hi havia per formar o acreditar una professió: l’FP del sistema educatiu, la de l’administració laboral i el procés de la competència professional. «Estaven amb normatives diferents i ara s’emparen amb una de sola, totes sota la tutela de l’administració d’Educació», explica.

Reforç de l’FP dual

El que sí que fa la nova llei d’FP és donar força a la formació professional dual, tot i que es tracta d’un ensenyament que ja es dona des de fa anys. Precisament, Miñambres, en el cicle formatiu de Mecatrònica –que s’imparteix a l’IES Universitat Laboral–, la desenvolupa des de l’any 2014 amb el 100% dels alumnes, cosa que el converteix en tot un referent en aquesta formació.

«En els 10 anys que fa que l’FP dual està en marxa, en termes generals, només s’ha desenvolupat en el 4% dels alumnes», calcula. I és que, com ell bé sap, aquesta mena de formació requereix una atapeïda agenda per gestionar des del contacte amb les empreses col·laboradores fins al mètode de seguiment dels estudiants, l’habilitació de professionals a les empreses i el sistema de beques.

En aquest últim punt s’ha remarcat que amb la nova normativa els alumnes cotitzaran a la Seguretat Social i rebran una remuneració gràcies a la firma d’un contracte amb l’empresa en què farà aquesta formació. Una novetat que no ho és perquè, com apunta el professor de Zamora, des de l’any 2011 hi ha un reial decret pel qual els estudiants han d’estar donats d’alta a la Seguretat Social si reben alguna mena de remuneració mentre fan les pràctiques de formació.

Gir de les empreses

El canvi més important quant a l’FP dual és potser en les mateixes empreses, que han vist la importància d’incorporar a les seves files aquests estudiants. «Abans calia anar a buscar les empreses i ara són aquestes les que van als centres d’FP buscant alumnes. I ho fan, en part, per pura supervivència, perquè s’han adonat que no podran sobreviure sense tenir tècnics. Són conscients que tenen un greu problema de relleu generacional», argumenta el professor.

I és que els treballadors amb més experiència es van jubilant i no es troben prou professionals que siguin tècnics amb formació per cobrir aquests llocs.

Totes aquestes noves circumstàncies, amb l’empenta extra d’aquesta nova llei de formació professional, serà un al·licient perquè les coses siguin més fàcils i les xifres a l’FP dual s’incrementin de manera exponencial respecte als 10 primers anys que ha estat en marxa.

Metodologies actives

La nova llei de formació professional fa un al·legat a favor de les metodologies actives, a més d’incentivar l’FP dual. D’aquesta manera, la normativa aposta pels treballs per projectes, i deixa així ja apartat per complet la manera tradicional d’aprenentatge, amb les classes magistrals dels professors. Un canvi que sembla més que obvi en un tipus de formació que ha de ser eminentment pràctica.

Una altra de les novetats que es desprenen de la lectura d’aquesta normativa és que les assignatures conegudes com a Empresa i Iniciativa Emprenedora i Orientació i Formació Laboral canvien de nom, tot i que, en essència, tindran els mateixos continguts.

Notícies relacionades

No te’n donaré ni cinc

Dos milions de dones pateixen violència econòmica

Entre les intencions dels petits canvis que es proposen des de l’Administració també hi ha la posada en marxa de mòduls com el de Digitalització i el d’Anglès Professional, que ja és una realitat en els cicles formatius d’algunes comunitats autònomes.

Finalment, la llei deixa molt clar que, a grans trets, els estudis d’FP es continuaran regint sobre la llei anterior del 2006, tot i que es perfilen tots aquests detalls descrits.