Frustració digestiva: Doctor, ¿per què em fa mal la panxa?

L’última dècada, les visites al metge per símptomes digestius han augmentat un 40% a Espanya. Tres de cada quatre espanyols tenen molèsties digestives i al voltant del 20% de la població pateix restrenyiment. Cada vegada són més comuns els mals de panxa aparentment inexplicables que afecten el dia a dia dels pacients i que els metges no aconsegueixen identificar. Aquestes persones, com a conseqüència, tenen el que s’ha passat a conèixer com «frustració digestiva», però, com defensa la nutricionista Neus Elcacho, «el dolor no se l’inventen ni estan somatitzant: el problema és la falta de diagnòstic i el que això comporta». 

«La salut digestiva és frustrant», resumeix en poques paraules l’autora del llibre La vida secreta de tu microbiota (ed. Efadós). «Cada vegada més, per desconeixement, els metges fan fer proves simples i si no troben el problema opten per diagnòstics de nervis o còlon irritable. Trobar-se malament cada dia sense que ningú et pugui ajudar mina molt la moral. Afecta emocionalment. Per això, després de patir-ho jo mateixa, vaig decidir especialitzar-me en això», explica Elcacho. 

És comú trobar cada vegada més persones que pateixen problemes digestius però que no saben exactament què tenen. Hi ha qui menja sense gluten, sense lactosa, qui evita la fructosa i fins i tot segueix dietes elementals, baixes en FODMAP o antiinflamatòries per intentar trobar la causa que el fa sentir malament. Moltes vegades ni així aconsegueixen descobrir la tecla correcta i el dolor i la incomprensió passen a tenir el control de les seves vides. 

Sota diagnòstic

La capacitat d’identificar l’origen d’aquesta mena de desordres continua sent baixa a Espanya però, tot i així, més del 15% de la població té diagnosticada una malaltia digestiva crònica. «La medicina tracta patologies, és a dir, quan ja tenim uns símptomes greus que ens permetin identificar la patologia, però abans d’això hi ha moltes persones que tenen símptomes digestius però que no arriben a tenir patologies i necessiten tractament igualment», assegura Elcacho. 

Que no sigui patològic no significa que no sigui important. La ciència està demostrant que el nostre estat d’ànim i el nostre comportament depenen completament del que passa als intestins. Els microorganismes són capaços de modificar la conducta. «Tenir problemes digestius ens fa més propensos a patir malalties i a viure menys feliços», resumeix Elcacho. 

El problema ve quan el sistema mèdic és incapaç de detectar què passa. «La simplicitat dels símptomes fa que sigui difícil de diagnosticar, perquè el fet que una persona estigui inflada o que no vagi al lavabo no és tan greu com que una persona expulsi sang amb els excrements», assegura Elcacho. Aquesta simplicitat fa que, en vista de la falta de diagnòstic, molts metges optin per assumir que són afeccions psicosomàtiques o estrès. Aquests diagnòstics tan poc encertats causen al pacient, fastiguejat per la situació, un fort sentiment d’abandonament i frustració. Absolutament tot el que fem afecta el nostre sistema digestiu. «Les hormones de l’estrès, les preocupacions emocionals, l’alimentació, els tòxics als quals estem exposats, la genètica... Tot influeix en l’estat del sistema digestiu i això va desequilibrant la nostra microbiota», assegura la nutricionista. 

Sedentarisme

Notícies relacionades

Torna a casa el marroquí confós amb un buscat narco

Joan Deus: "Hem generat una societat de vidre"

Els problemes digestius són cada vegada més freqüents a causa del nostre estil de vida. «Estem pràcticament separats del que necessiten el nostre cos i la nostra microbiota. Estem fets per viure en contacte amb la natura i això implica tenir uns ritmes que van en sintonia de moviment amb la natura i les emocions», assegura Elcacho. No és que cada vegada siguem més febles o més al·lèrgics, sinó que cada vegada els productes són menys naturals i de menor qualitat, irriten més les nostres mucoses intestinals i provoquen reaccions.

«És molt important que cada vegada siguem més conscients de la importància de tenir unes mucoses sanes i uns microorganismes equilibrats. Per això hem d’intentar d’entendre com funcionen les nostres mucoses, què necessiten i de què es componen», assegura la nutricionista. «La vida sedentària també és un factor que complica la salut digestiva. Moure’s i portar una vida activa, com fer exercici, ajuda amb els símptomes del restrenyiment i afavoreix la salut de la microbiota», assenyala.