Entendre-hi més

Carlota Planas: la nena que va fingir ser un noi per jugar a futbol

La jove barcelonina és agent de dones futbolistes i cofundadora de l’agència de futbol femení Unik Sports Management

  • De Lluís Cortés a Sara del Estal: el futbol femení fitxa per la Queens League

Carlota Planas: la nena que va fingir ser un noi per jugar a futbol

Xavier González

4
Es llegeix en minuts
Begoña González

Carlota Planas (Barcelona, 1992) ha dedicat la seva vida al futbol. A un costat i a l’altre de la banqueta. El que va començar com una passió irracional per l’esport rei que la va obligar fins i tot a fingir ser un noi per poder jugar quan era petita, s’ha convertit ara en la seva professió, però no com ella esperava. Les voltes que ha donat la seva vida, metafòricament i literalment, la van convertir en la primera dona codirectora d’una agència de representació de dones futbolistes: Unik Sports Management.

El seu currículum és ple de títols acompanyats de l’adjectiu «primera» i va entrar l’any passat a la llista Forbes de menors de 30. Carlota és un rostre conegut per a moltes jugadores de primer nivell i des de fa poc, després de començar a formar part de l’equip tècnic assessor de l’equip Xbuyer a la Queens League, per a molta més gent.

Si bé la lliga de futbol femení a Espanya es disputa ininterrompudament des del 1988, no fa tant que ha iniciat un procés de desenvolupament real i ha fet passos ferms cap endavant. Fins ara, encara en molts casos actualment, les dones ho han tingut complicat en aquest esport. Primer com a jugadora, després com a periodista i ara com a agent, la Carlota continua apostant per elles.

Recorda sempre diverses anècdotes. «T’ho explico ràpid, que no vull fer-me repetitiva», assegura somrient a l’inici de l’entrevista. Se la veu espavilada, un remolí que no es rendeix fàcilment. S’intueix que ho és des de petita. Quan era petita i vivia a Portugal va decidir tallar-se els cabells i fer-se dir Carlos per poder jugar el seu primer gran torneig de futbol escolar. El seu equip va guanyar i ella, en aquell moment ell, va rebre el premi al millor jugador. Després de rebre’l va anunciar que era una noia i el públic va quedar sorprès. «A Portugal encara no estava tan acceptat com aquí. La mentalitat respecte a les dones futbolistes era una mica més tancada», explica l’agent.

El ‘boom’ del femení

El ‘boom’ del futbol femení és un fenomen recent. La lluita per la professionalització de la professió, l’assistència de públic als partits i l’interès creixent de marques i publicistes per comptar amb elles per vendre els seus productes són part de la clau. El paper de dones com la Carlota, una altra d’elles. «Quan vaig començar, fa sis anys, no podia seguir les jugadores encara que hi tingués molt interès perquè no hi havia retransmissions per televisió. Ara és més fàcil que t’arribi informació de la competició femenina, tot i que no la segueixis», explica.

El panorama ha canviat molt en els últims anys i Planas ho resumeix en una anècdota que es va produir amb una de les seves jugadores. «Aquesta futbolista jugava en Primera Divisió, era internacional amb la selecció i em va demanar unes botes. Totes les marques s’hi van negar. Avui dia, aquesta jugadora té no només botes, sinó també un dels contractes amb un dels ‘fees’ més alts d’Espanya», explica. La clau està en les oportunitats.

«¿Què m’ha de dir a mi?»

Aconseguir aquestes oportunitats no sigut fàcil. «Sabia que hauria de demostrar molt més que els meus companys per arribar al mateix lloc», assegura. «Al principi de la meva carrera m’asseia en una taula a negociar amb homes a qui jo veia que em miraven pensant: ‘És dona, és jove... ¿Què m’ha de dir a mi?’», recorda. Ara és una de les agents més respectades tant per les jugadores com pels clubs. «Per la meva manera de ser, això em va donar una empenta, però pot ser que a altres dones els fes replantejar-se si de debò valia la pena entrar en aquest món», reflexiona.

Notícies relacionades

Planas no dubta ni un segon que triaria una i mil vegades el que fa. «Mai he fet la meva feina per diners», assegura. «Els que em coneixen saben que acceptaré qualsevol proposta que se m’ofereixi per donar visibilitat al futbol femení», afegeix. Recentment, ha entrat a formar part d’un dels projectes més disruptius d’aquest esport: la Queens League. «Serà una excel·lent manera d’acostar el producte a gent que no sol consumir-lo. Després ja, si s’hi queden, serà perquè els agrada, però almenys tindran l’oportunitat de conèixer-lo», afirma.

«No és només un acte de responsabilitat social. El futbol femení cal impulsar-lo perquè també genera beneficis», assegura. Ho té clar, és qüestió de matemàtiques. «Si planteges que el futbol és cosa d’homes, deixes de banda el 51% de la població. Ja no només èticament, sinó que econòmicament estàs excloent moltes potencials consumidores», reflexiona.