Les fractures òssies per fragilitat augmentaran un 30% en tan sols cinc anys i les dones són el grup més vulnerable

Aquestes fractures impliquen hospitalitzacions prolongades, pèrdua d’autonomia i un alt cost assistencial, tant per l’atenció mèdica com per la rehabilitació i les cures posteriors. A més, la reincidència de fractures en pacients no diagnosticats o sense tractament agreuja la càrrega sobre el sistema i evidencia la necessitat de millorar la prevenció, el diagnòstic precoç i el seguiment de la malaltia. Ja és la quarta malaltia crònica de més impacte a Espanya.

Qualitat de vida

Així s’ha assenyalat en un acte amb motiu del Dia Mundial de l’Osteoporosi, en el qual la Societat Espanyola d’Investigació Òssia i del Metabolisme Mineral (SEIOMM); l’Associació Espanyola de Pacients amb Osteoporosi (AECOS) i la Fundació Hispana d’Osteoporosi i Malalties Metabóliques Òssies (FHOEM) han organitzat una jornada de conscienciació sota el lema ‘Enfortir és’ amb l’objectiu de donar visibilitat a la malaltia i les seves conseqüències en la qualitat de vida de les persones que la pateixen.

L’acte ha comptat amb la presència de la doctora Pilar Aguado, reumatòloga de l’Hospital La Paz (Madrid) i membre de la junta directiva de SEIOMM; Raquel Sánchez,pacient d’osteoporosi i membre d’AECOS; i Beatriz Soto, pacient d’osteoporosi, patrona i secretària de FHOEMO. La doctora Aguado, ha assenyalat que «qualsevol activitat física adaptada a les necessitats de les persones que pateixen osteoporosi contribueix a enfortir els ossos, millorar l’equilibri i prevenir caigudes».

Diversos estudis han demostrat que l’exercici físic no només afavoreix la mobilitat i l’autonomia, sinó que també redueix el risc de fractures i refractures òssies. Per exemple, una metaanàlisi del 2020 va revelar que la intervenció amb exercici redueix el risc de fractures relacionades amb caigudes en adults grans en un 26%, s’ha remarcat.

A nivell psicològic

Durant la trobada, les veus de les pacients han remarcat la importància d’un abordatge integral. Beatriz Soto ha destacat que «l’osteoporosi no només afecta els ossos, sinó que condiciona la nostra vida diària. L’acompanyament per part de l’entorn i a nivell psicològic, per part dels professionals, és fonamental per mitigar la soledat i la incomprensió que sentim davant d’un diagnòstic primerenc».

Per la seva banda, Raquel Sánchez ha afegit que «les persones que ja hem patit una fractura òssia vivim amb la constant preocupació de patir una nova fractura, per la qual cosa necessitem informació veraç, suport i eines pràctiques per gestionar la nostra malaltia, i que les autoritats sanitàries i els professionals se centrin a prevenir les refractures, que poden marcar la diferència entre mantenir la nostra independència o dependre d’altres».

Intervencions primerenques

Notícies relacionades

Una vacuna de Can Ruti potencia la resposta immunitària en càncer de bufeta no invasiu, segons un estudi

Salut demana a les famílies del Garraf que vacunin els menors de 5 anys del xarampió perquè el risc de disseminació és «alt»

Aquestes fractures, s’ha emfatitzat, no només limiten la mobilitat, sinó que poden generar ansietat, por de caure, dependència i problemes emocionals. Augmenten el risc de complicacions mèdiques i repercuteixen en la qualitat de vida i autonomia de les pacients, per la qual cosa s’ha remarcat la necessitat d’intervencions «primerenques i efectives».

Les Unitats de Fractura (FLS) es presenten com un model assistencial fonamental per prevenir refractures. Ofereixen un abordatge multidisciplinari que inclou identificació, diagnòstic, tractament i seguiment a llarg termini. Només el 15% dels hospitals a Espanya compten amb aquestes unitats, cosa que evidencia la necessitat d’expandir-les per millorar l’atenció i reduir la incidència de noves fractures, han assenyalat les expertes.