El món empresarial català conté la respiració davant el final de l’opa

-¡No m’ho preguntis! Ni idea. 

Es referia a les seves novetats respecte al resultat de l’opa, i l’escena il·lustra el grau d’ansietat i la curiositat davant la imminent resolució que ha suscitat en el món empresarial català la resolució de l’intent d’adquisició del Banc Sabadell per part del BBVA. Perquè en efecte aquest mateix divendres es podria tancar la que ha sigut una de les pugnes empresarials més sonades de les últimes dècades en l’economia espanyola. 

Dilluns, en plena gentada, destacaven les figures de Josep Sánchez Llibre, president de Foment del Treball, la patronal de la gran empresa catalana, i d’Antonio Garamendi, l’influent president de la CEOE. «Ja hem dit moltes vegades que no volem que passi», afirmava el primer. «I som optimistes, creiem que l’opa no sortirà», afegia. Garamendi, al seu torn, guardava silenci, mentre que des del seu entorn recordaven que l’actitud de la patronal espanyola és de «neutralitat». 

El resultat de l’opa, que anunciarà la Comissió Nacional del Mercat de Valors aquest divendres, ha centrat aquesta setmana moltíssimes converses empresarials. Un important directiu català explicava aquest dilluns a EL PERIÓDICO els seus temors sobre això: «S’ha dit molt que caurà el crèdit per a les pimes, però sincerament penso que el problema no serà de les pimes, sinó de la gran empresa». Aquest temor ha sigut argumentat per Foment, per Pimec i per la immensa majoria de les entitats catalanes, que han fet front comú contra una opa en què el BBVA a penes ha trobat aliats. Aquest estat d’opinió també es comprova veient la majoria d’accionistes particulars que han donat l’esquena a la proposta del BBVA. A l’espera de saber tots els números, el Sabadell anticipava aquesta setmana que més del 97% dels accionistes minoritaris que tenien els seus títols dipositats a l’entitat han donat l’esquena a la proposta.

¿Ha estat sol el BBVA a Catalunya? No. En primer lloc perquè arran de la compra de CatalunyaCaixa, el BBVA és la segona entitat financera més gran a la comunitat. A més, Torres és consogre de l’empresari Carles Sumarroca, que ha utilitzat aquesta palanca per accedir a determinats entorns empresarials catalans i exposar-los el seu projecte.

En aquest conflicte empresarial ha tingut també un paper el Govern de la Generalitat, tant amb Pere Aragonès (ERC) com amb Salvador Illa (PSC). L’actual conseller d’Empresa, Miquel Sàmper, ho resumia així en declaracions a aquest diari: «No volem l’opa, per raons de concentració bancària i per raons d’identitat, i el millor és que no prosperi». Sàmper, al seu torn, admetia certa impotència del Govern a l’hora de frenar l’operació que el BBVA va llançar el maig del 2025. «Hem fet tot el que podíem fer; amb el que han dit Competència i CNMV nosaltres ja no tenim cap eina contra l’opa, més enllà de donar la nostra opinió», exposava. 

El resultat de l’opa pot suposar l’adeu al Banc Sabadell, fundat el 1881 i que es compta avui entre les cinc empreses més grans de Catalunya per facturació i amb una influència enorme per la seva condició d’entitat financera. La transcendència de la resolució ha estimulat també els pronòstics, i pràcticament des del maig del 2024 hi ha veus convençudes que el BBVA se sortirà amb la seva, de la mateixa manera que hi ha veus que asseguren el contrari. En els últims dies, no obstant, l’optimisme sembla estar més del costat del Sabadell: «Anirà pels pèls», deia un directiu. «Però pels pèls el 30%, no el 50%», afegia. 

Diferents empresaris consultats per aquest diari confirmaven la impressió majoritària que «l’opa no és beneficiosa per a Catalunya» i afegien un segon factor: el d’un cert embafament després de mesos de bombardeig publicitari. «La despesa en publicitat és una vergonya, gairebé sembla una qüestió personal entre Torres i Oliu», afirma un empresari en relació amb els presidents del BBVA i el Banc Sabadell. 

«Hi ha cansament i la sensació que és una qüestió personal de Torres», afirma un influent directiu. «Va dir que si no treien el 50% se n’anirien a casa i ara ja estan amb la possibilitat de rebaixar al 30% per una pura qüestió personal», afegeix. 

«Els que sí que han d’estar preocupats són els treballadors del Sabadell i els del BBVA a Catalunya», intervé una altra veu, en relació amb l’expectativa que la plantilla d’un eventual banc fusionat perdi prop de 5.000 treballadors. Es dona la paradoxa, no obstant, que les bones condicions que ofereix la banca en prejubilacions i baixes incentivades fan que un dels pocs col·lectius que recolzen l’opa sigui, justament, el de part dels empleats de les dues entitats. El precedent més recent és el de la fusió de CaixaBank i Bankia, que va ser un dels eros més grans de la història de l’empresa espanyola, i en què es van apuntar a les llistes d’afectats més treballadors dels que l’acord entre empresa i sindicats podia absorbir. 

Notícies relacionades

¿La vaga del 15 d’octubre per Palestina segueix endavant després de l’acord de pau? Sí, i aquests són els serveis mínims

Una edició de fantasia

Mentre els principals despatxos de Catalunya contenen la respiració davant el desenllaç de l’opa, existeix un últim factor a tenir en compte, i és la certa animadversió existent entre els dos bancs després d’any i mig de pugna. Aquest mateix dilluns a Terrassa se’n va veure una prova. 

«¿No has vist els directius del BBVA? Busca’ls, són els que estan en un grupet i no parlen amb ningú», somreia un executiu del Sabadell.