El Fòrum Econòmic Mundial assenyala les 10 tecnologies amb més potencial per fer front al canvi climàtic

Les 10 tecnologies destacades per l’anàlisi inclouen un ampli ventall d’eines que ja estan sent utilitzades per algunes empreses i que, s’ s’estenen, podrien tenir un «gran potencial transformador». Entre aquestes destaca la fermentació de precisió, que permet produir proteïnes sense recórrer a la ramaderia; l’amoníac verd, base per fertilitzants sense carboni; la revalorització de residus alimentaris, que converteix deixalles en nous recursos; la captura i aprofitament del metà, que transforma un potent gas d’efecte hivernacle en energia útil; el formigó verd, que redueix l’empremta del ciment mitjançant materials reciclats i captura de CO₂, i la càrrega bidireccional de nova generació, que converteix els vehicles elèctrics en bateries per a la xarxa.

La investigació també parla de la importància de l’observació terrestre en temps real,que monitoritza el planeta mitjançant satèl·lits i tècniques d’intel·ligència artificial i que proporciona informació clau per actuar en moments d’emergència com, per exemple, després d’un terratrèmol o unes inundacions extremes; l’energia geotèrmica modular, una font neta adaptable a qualsevol entorn; la dessalinització regenerativa, que produeix aigua dolça sense impacte ambiental, i la convergència tecnològica per a la salut del sòl, que combina sensors, biologia i dades per restaurar la fertilitat i l’emmagatzematge de carboni. «Juntes, aquestes tecnologies ofereixen un camí cap a sistemes més sostenibles en energia, alimentació, aigua i infraestructures», afirma l’informe.

Aplicacions reals

Segons argumenta l’informe, aquestes tecnologies ja són al mercat i, tot i que encara s’utilitzen a petita escala, ja han demostrat el seu potencial transformador. En el sector alimentari, per exemple, ja hi ha empreses que utilitzen la fermentació de precisió per produir proteïnes i greixos sense necessitat d’animals, i redueixen així les emissions i l’ús de sòls agrícoles. També hi ha companyies que estan portant a terme projectes d’amoníac verd per generar fertilitzants a partir d’hidrogen produït amb energies renovables, cosa que els permet substituir el gas natural per fonts netes. En aquesta mateixa línia, l’anàlisi assenyala una expansió de les plantes de revalorització automatitzada de residus alimentaris en què, per exemple, s’apliquen tècniques d’intel·ligència artificial per classificar, transformar i reaprofitar els excedents, per convertir el que abans era desaprofitament en biogàs, compost o ingredients reutilitzables.

Notícies relacionades

L’Antonio, afectat per errades del cribratge del càncer de còlon a Andalusia: «Vaig esperar quatre anys els resultats»

Alerta per una estafa piramidal en grups de WhatsApp que convida a invertir

En l’àmbit energètic i ambiental, les aplicacions d’aquestes tecnologies són igualment prometedores. L’anàlisi assenyala que ja existeixen projectes pioners de sistemes de càrrega bidireccional que permeten que els vehicles elèctrics tornin electricitat a la xarxa, ajudant així a equilibrar la demanda energètica. El formigó verd comença a utilitzar-se en projectes de construcció sostenible, incorporant materials reciclats i tècniques de captura de carboni. Les iniciatives de dessalinització regenerativa aconsegueixen produir aigua potable amb un consum energètic menor i sense generar residus salins. També hi ha projectes que utilitzen la tecnologia per millorar la salut del sòl, integrant sensors i models digitals per optimitzar el reg i la fertilització, restaurar la biodiversitat subterrània i augmentar la capacitat del sòl per emmagatzemar carboni.

L’informe, avalat per un centenar de científics internacionals, insisteix que cap d’aquestes innovacions per si sola pot resoldre la crisi ambiental, però juntes poden redefinir el camí per crear. «Aquestes tecnologies emergents ofereixen noves maneres de transformar l’economia dins de l’espai segur del planeta», afirma Johan Rockström, director de l’Institut de Potsdam per a la Investigació de l’Impacte Climàtic, que destaca la importància de potenciar «des dels avenços en l’energia neta fins a les innovacions en agricultura o restauració d’ecosistemes». En la mateixa línia, Frederick Fenter, director editorial de ‘Frontiers’, recalca que «si bé cap tecnologia és la solució miraculosa per si sola, juntes poden ajudar-nos a canviar la direcció cap a un planeta més saludable i un futur més sostenible per a tothom».