Radiografia de la població reclusa a Espanya: 55.000 presos, 40 anys de mitjana i suïcidis a Catalunya

La foto fixa de les presons europees que facilita anualment el Consell d’Europa assenyala Espanya com un dels 48 països pertanyents a aquesta organització que compta amb una població reclusa més elevada, concretament al sisè lloc amb un total de 55.095 interns comptabilitzats per l’administració penitenciària (central i catalana) a principis del 2022. 

L’informe SPACE I, que elabora anualment la Universitat de Lausana i els resultats del qual s’han conegut aquest dimarts, també dona una mitjana d’edat dels reclusos espanyols d’uns 40 anys, baixa taxa de preventius respecte a altres estats (un 16%) i un percentatge elevat (del 48%) d’estrangers a les presons catalanes, centres on també destaca que el nombre de suïcidis és superior a la mitjana, concretament 14,3 casos per cada 10.000 interns.

Quant al nombre total d’interns, Espanya comptabilitzava a principis de l’any passat  47.425 presos en presons de l’Estat i 7.670 en centres administrats per la Generalitat, un total de 55.095 que el situen tan sols darrere de Turquia (303.945), Anglaterra i Gal·les (79.092), Polònia (71.874, França (69.964), i Alemanya (56. 94). Immediatament després se situen Itàlia (54.372) i Ucraïna –amb dades anteriors al conflicte bèl·lic– (48.038 presos).

Població estable

Malgrat aquestes xifres, Espanya es troba entre les 24 administracions que manté estable la població presa durant els últims anys. Únicament Bulgària, Estònia i Alemanya han registrat un descens d’interns (dins dels països que superen el milió d’habitants) mentre que 16 països més han vist superada de manera notable les seves taxes d’empresonament, una cosa que en el cas d’Eslovènia s’ha produït en un percentatge del 23%.

Quant al nombre d’interns per cada 100.0000 habitants, Espanya es troba dins del grup de països amb poques variacions, ja que en aquesta última revisió s’ha produït un increment de presos de tan sols un 0,1%.

També traiem nota en l’assignatura de superpoblació, ja que als països analitzats la densitat carcerària es va incrementar en un 4,8% (una taxa de 91,6 interns per cada 100 places disponibles). A Espanya l’esmentada taxa és de 73 presos per cada cent places disponibles en el conjunt del país (72 reclusos en el cas de les presons gestionades pel Govern autonòmic a Catalunya).

Quant a l’edat dels reclusos, la mitjana a Espanya és de 40 anys, sent un 25% els reclusos que superen els 50 anys, una taxa més alta que la mitjana europea que només supera Itàlia.

Quant a les dones, cinc de cada deu reclusos a Europa ho són. Espanya es troba entre el grup de països amb més proporció de dones tancades en presons, amb un 7,2% del total, la mateixa taxa que Finlàndia. Únicament supera aquesta xifra Xipre (9,5%) Malta (8,6%) Letònia (8,4%) República Txeca (8,1%), Hongria (7,6%) i Eslovàquia (7,3%).

Quant als estrangers, constitueixen un 16% de la població reclusa a tot Europa, i Espanya supera àmpliament aquesta proporció amb una taxa del 27% a nivell estatal, que es dispara al 48% en el cas de Catalunya.

Una quarta part de preventius

Una altra dada interessant és la dels presos preventius, és a dir, la població que es manté en centres penitenciaris abans de ser jutjada, que constitueix una quarta part de la població presa total a tot Europa. En aquest capítol, el nostre país se situa a la part més baixa de la taula, amb una població de reclusos preventius del 16%. Quant a la durada dels internaments, la mitjana és de 8 mesos i mig, però al nostre país l’esmentada taxa es dispara fins als 20,5 mesos en el cas de les presons estatals i fins als 18,2 mesos a Catalunya.

Finalment, l’informe parla dels suïcidis a la presó, que al llarg del 2021 va assolir unes cotes de més de 9 persones mortes per cada 10.000 presos. En aquest rànquing, Catalunya se situa als llocs més alts, amb 14,3 casos per cada 10.000 interns.

En termes generals, l’any anterior –de gener del 2020 a gener del 2021– l’empresonament europeu general havia disminuït a causa de la disminució de la delinqüència al carrer en el context de les restriccions de moviment durant la pandèmia, l’alentiment dels sistemes judicials i la implementació d’esquemes d’alliberament en alguns països, segons destaca l’estudi.

Normalitat després de la covid

NormalitatL’estudi també adverteix que l’augment de la població presa el 2022 reflecteix un retorn a la relativa normalitat en la vida social i el funcionament dels sistemes de justícia penal europeus després de la pandèmia de covid. Malgrat aquest augment, la taxa d’empresonament europea el 2022 continua sent inferior a l’observada a principis del 2020, abans de la pandèmia. Això suggereix la continuació de la disminució constant observada des del 2011», segons el professor Marcelo Aebi, cap de l’equip d’investigació SPACE de la Universitat de Lausana.

Notícies relacionades

¿Quantes hores has de dormir si vius a Catalunya? La Universitat de Columbia ho revela

El jutge va ordenar eliminar el perfil d’Instagram de la víctima dels pederastes del Raval que gestionava el capitost com a ‘esquer’

De mitjana, de gener del 2021 a gener del 2022, la proporció de presos que complien condemna per furt va disminuir un 8,8%, mentre que els condemnats per delictes relacionats amb el narcotràfic van augmentar un 3,5%. 

Els delictes de drogues van continuar sent la condemna principal més comuna entre els reclusos; aquests delinqüents constituïen el 19% de la població carcerària, seguits del furt (15%) i l’homicidi o temptativa d’homicidi (14%). Els reclusos amb una pena principal relacionada amb infraccions de trànsit constitueixen el 4,6% de la població penitenciària, mentre que el 3,9% han sigut condemnats per delictes econòmics o financers.