Les presons catalanes provaran esprais i càmeres a l’uniforme dels funcionaris per evitar agressions

Des del 2020, les dades oficials apunten a un increment de les agressions o atacs a funcionaris, tot i que la majoria són lleus o se salden sense ferides. L’any passat, segons les dades oficials de la Generalitat, es van registrar 537 agressions a les presons catalanes, de les quals 53 van ser greus (el 2021, 53) i van provocar la baixa laboral del funcionari; 166 van ser lleus (el 2021, 166), i 318 més es van saldar sense lesions (189, el 2021). En general, els atacs a funcionaris de presons han augmentat any a any: 284 el 2020, 351 el 2021 i 537 el 2022. Els sindicats eleven la xifra del 2022 a un total de 1.231 incidents, entre agressions greus, lleus i temptatives d’atac.

Malestar creixent

Aquestes xifres han disparat el malestar dels sindicats de presons, que des de fa anys reclamen més seguretat per als treballadors dels centres. Les converses amb la Generalitat, finalment, han donat els seus fruits: UGT, CESIF, CCOO, Intersindical i ACAIP han firmat un acord que aquestes mateixes organitzacions qualifiquen d’«històric» per l’increment de la plantilla (de no menys de 350 efectius els pròxims dos anys, que els sindicats diuen que poden arribar a més de 500 places) i les «importants» mesures en matèria de seguretat orientades a disminuir les agressions als funcionaris.

«L’acord és positiu per les propostes de seguretat i perquè l’increment de la plantilla és substancial. Són mesures que s’han d’implementar i, si no fos així, ens hauran de demostrar per què no es pot», afirma Xavier Martínez, d’UGT. Albert Gómez, de CESIF, afirma que el compromís amb la Generalitat «és bo en una part», com és ampliar la plantilla, i «justet» en l’altra: les mesures per evitar agressions, manté, «no són suficients». Segons aquesta organització, s’hauria de reconèixer els funcionaris de presons com a agents de l’autoritat.

Cel·les de seguretat

«Des del departament estem compromesos amb la seguretat de tots els professionals i dels interns, per això hem firmat un compromís amb els representants sindicals i hem dissenyat un pla d’actuacions urgents per disminuir els incidents als centres», assegura EL PERIÓDICO Amand Calderó, titular de la Secretaria de Mesures Penals. «L’horitzó és arribar a zero agressions», recalca. «Les accions es faran sempre amb el màxim respecte als drets humans i amb l’objectiu d’aconseguir la rehabilitació i la reinserció social» de l’intern mentre es garanteix la convivència a les presons, argumenta.

El reforç de les mesures de seguretat està emmarcat en diversos eixos d’actuació. Un d’aquests incumbeix l’organització dels centres i la millora dels sistemes de protecció dels funcionaris. En aquest sentit, la Generalitat s’ha compromès a definir un model de cel·les de seguretat reforçat en els departaments especials de règim tancat, on s’aïlla els presos conflictius i violents, i a revisar i adequar aquestes instal·lacions per impedir que els interns facin servir algun dels seus elements per perpetrar una agressió.

Control de drons

La Conselleria de Justícia, a més, està realitzant una prova pilot en diferents centres per a la detecció de drons que pugui sobrevolar les presons i pogués transportar droga o telèfons mòbils (de la mateixa manera que podrien portar una pistola). La proposta consisteix a implementar aquest sistema entre 2024 i 2025. Una de les possibilitats, tot i que la tecnologia és cara, és l’ús d’inhibidors. Fonts sindicals asseguren que, tot i que en poques ocasions, ja s’han localitzat artefactes d’aquest tipus en l’espai aeri d’alguna presó.

L’Executiu català també s’ha compromès a realitzar una prova pilot durant el segon trimestre d’aquest any per a la instal·lació de càmeres unipersonals que els funcionaris portaran incorporades als uniformes, com les que porten els Mossos d’Esquadra, per valorar l’eficàcia en la prevenció d’incidents i «per a la millora dels protocols». Durant aquell període, s’assajarà (falta definir com) l’ús d’aerosols «d’acció adequada», segons l’acord, en «incidents localitzats en espais tancats».

Rebuig del Tribunal d’Estrasburg

Notícies relacionades

Un intern de Brians 2 agredeix a cops de puny dos funcionaris

"Abans hi veníem de barbacoa; ara vivim aquí"

Per a UGT i CESIF és un element «imprescindible» per evitar agressions a funcionaris. «Quan l’intern no respon a l’ordre verbal i no reacciona per deposar el seu estat d’alteració, l’esprai és un mitjà coercitiu i pot ser dissuasori», assegura Gómez, de CESIF. Martínez, d’UGT, precisa que és un sistema «necessari». No obstant, les organitzacions de drets humans i de control del sistema penal alerten de la seva «perillositat».

De fet, el Comitè Europeu per la Prevenció de la Tortura avisa dels efectes nocius i remarca que, en tot cas, les instruccions d’ús han d’incloure expressament que no es poden utilitzar en espais tancats. A més, hi ha una sentència del Tribunal Europeu de Drets Humans que ho considera un tracte inhumà i degradant, explica Iñaki Rivera, de l’Observatori del Sistema Penal i els Drets Humans(OSDPH). «S’han donat casos de morts i de persones que han patit seqüeles greus», remarca. Al seu parer, és «inacceptable» que en un acord, com el firmat pels sindicats i la Conselleria, es barregin «mesures legítimes» laborals i sindicals, com ampliació de plantilla, amb «dictats de política penal, penitenciària i de drets humans».