Assassinat masclista
Totes les mentides de l’acusat del crim de Campdevànol per confondre els Mossos
Quan els sanitaris de l’ambulància van trucar al timbre del domicili de l’Alberto a Campdevànol (Ripollès) el dimecres 21 de setembre de 2022 cap a les 2 de la tarda, qui va obrir la porta va ser una dona gran. Era la seva mare. Els sanitaris, seguint les indicacions de la dona i els laments de l’Alberto, van avançar per la casa, desordenada i bruta, fins al dormitori. Allà van trobar l’Alberto abraçant el cos de l’Anna, la seva nòvia de 21 anys a qui havia consumit en vida i torturat fins a la mort, segons sostenen els investigadors dels Mossos d’Esquadra, els metges forenses i el fiscal Enrique Barata, un crim masclista pel qual respondrà davant un jurat.
Tres hores abans d’avisar l’ambulància, l’Alberto havia trucat al CAP per explicar que la seva nòvia no es trobava bé. Segons sosté l’acusació pública, després d’aquella trucada, quan ja estava segur que l’Anna estava morta i no podria delatar-lo, va telefonar a la seva mare i, a continuació, al 112 per demanar l’ambulància. Esperar els sanitaris ajagut i sanglotant al costat del cadàver de la seva nòvia va ser la primera de les seves mentides.
La bicicleta
L’Alberto va explicar als primers agents dels Mossos desplaçats al domicili, ubicat al centre de Campdevànol, que l’Anna havia patit un accident amb bicicleta tres dies abans i que arran d’aquesta caiguda havia començat a sentir-se malament.
L’examen forense que es va practicar al cadàver de l’Anna va trobar més de 60 ferides diferents: nas fracturat, dents trencades, cops amb els punys i amb objectes contundents al cap, braços, cames, panxa, pits i, sobretot, als genitals, una zona amb la qual es va acarnissar i on els científics van apreciar, a més, dues ganivetades de 15 centímetres de profunditat. Tanta brutalitat va esgarrifar fins i tot els metges. ¿Una caiguda amb bicicleta?
L’assecador
Els investigadors creuen que l’Alberto va tancar l’Anna a primera hora de la tarda del 20 de setembre a la casa on tots dos convivien des que van començar la relació sentimental, un any abans, un període durant el qual l’Alberto va aïllar la jove, 15 anys menor que ell, de les seves amigues i família, la va sotmetre a una tortura psicològica que incloïa insultar-la en públic anomenant-la «guarra» i «puta» i perseguir de manera malaltissa infidelitats inexistents per part de l’Anna –fins i tot li introduïa els dits a la vagina i l’examinava «amb una llanterna» per buscar proves– mentre ell presumia d’intimar i besar altres dones davant d’ella.
Quan l’Alberto es va atrinxerar a casa amb l’Anna aquella tarda, a ningú li va estranyar que la jove estigués hores sense donar senyals de vida: era freqüent que la tanqués, li tragués el telèfon i que fins i tot li prohibís menjar. L’Anna, una jove a qui descrivien com a bonica, va perdre pes, es va desanimar i va començar a consumir droga per suportar aquell calvari, segons sospiten els investigadors.
L’Alberto, durant la retenció final, que va durar dos dies i una nit, va pegar a l’Anna i la va torturar fins acabar amb la seva vida provocant-li una mort «lenta» i «dolorosa», segons el fiscal Barata. Després va rentar el seu cos a consciència, va eixugar-li les ferides amb un assecador, li va canviar la roba interior, li va posar un pijama d’estiu, va canviar els llençols, va rentar l’habitació, va tirar tovalloles i roba ensangonades i va tornar a col·locar el cos de la noia sobre el llit. D’entrada, la calor aplicada sobre les ferides va confondre els investigadors, que al veure-les seques van creure que eren de dies anteriors.
El traficant marroquí
Acorralat per les proves forenses posteriors, l’Alberto va explicar als investigadors que la nit del 20 al 21 de setembre va sortir de casa per veure el seu fill –la mare del menor i exdona de l’Alberto va negar aquesta coartada– i va insinuar, sense compassió per tacar encara més el record de l’Anna, que la jove es prostituïa amb traficants marroquins a canvi de droga. Va afegir que alguns acabaven violant-la i que la nit del crim, durant la seva absència de dues o tres hores –insistia que havia anat a veure el seu fill–, un d’ells es podia haver colat per la finestra del domicili i la podia haver atacat.
Els Mossos van comprovar també aquesta part d’una coartada ja desmentida per la seva exdona i van anar a veure els ciutadans marroquins esmentats per l’Alberto. Tots van negar haver violat l’Anna. Un d’ells, no obstant, va revelar una cosa pitjor: que en alguna ocasió l’Alberto sí que li havia ofert tenir sexe amb l’Anna a canvi de cocaïna per a ell. El traficant va assegurar també als agents que aquella nit ell sí que havia vist l’Alberto –possiblement per a un intercanvi de droga–, que tenia els artells envermellits. El traficant li va preguntar què havia passat i l’Alberto va respondre que s’havia barallat amb algú.
La reconstrucció
Notícies relacionadesCom que aquesta última versió era inconsistent, els Mossos van tornar al domicili de Campdevànol i, sota un gran dispositiu policial per evitar que les amigues de l’Anna i els seus familiars descarreguessin el seu dolor contra l’arrestat, van portar l’Alberto a l’escena del crim per reconstruir-lo. Diversos agents de la policia catalana, amb cordes d’escalada, com va captar el vídeo d’EL PERIÓDICO, van revisar les parets exteriors de la casa i van analitzar la finestra per la qual s’hauria colat el presumpte traficant marroquí. Però l’únic que van poder comprovar, per la disposició regular de la pols, és que feia temps que aquella finestra no s’obria. Una altra mentida.
Els investigadors no van trobar el ganivet amb què va apunyalar els genitals de l’Anna. Però saben que l’Alberto va tirar les escombraries la nit del crim. Durant la primera inspecció ocular cridava l’atenció que, en un pis infestat d’immundícia, el cubell de les escombraries tingués una bossa de plàstic buida.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Al minut Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions
- Estrena aquest diumenge ‘Señor, dame paciencia’: Jordi Sánchez torna a treure suc d’un personatge carregat de prejudicis
- Grans ciutats Un xinès que viu a Barcelona explica les diferències que veu amb Madrid: "Es respira un ambient trist..."
- Teatre Tarragona reinterpreta el clàssic dels Pastorets de Folch i Torres: tindrà una Satanàs dona
- Santa Llúcia omple Manresa de tradició