La joieria Sant es reinventa a l’Eixample

Dijous passat van completar un trasllat que ha durat uns quants mesos. Tanca una etapa de 94 anys al carrer de Petritxol, on el seu avi i uns cosins d’aquest van forjar la tradició joiera. Primer es va dir Serrahima, després va incorporar a la saga Sant, i arribaria una segona generació, amb Eduard Sant i la seva germana Mercè, que durant dècades es van entregar a un negoci enfocat a l’ofici, en què havien arribat a comptar amb 30 artesans al seu taller de la rebotiga.

Pròxima a aquest taulell des de la infantesa, no és estrany que Caroline Sant Chalois portés a la sang el fervor del seu pare. Es va llicenciar en Dret, però tot just sortir de la facultat ho va tenir clar: "Vaig acabar la carrera sabent ja que em dedicaria a la joieria", relata en el seu nou establiment del passatge de Mercader, 16. És a pocs passos de la rambla de Catalunya, però té la "tranquil·litat i intimitat" que necessita la delicadesa del seu treball, i el delit del client després de cada compra. En poc temps ja han guanyat un 35% de nous clients, entre locals i estrangers residents.

La seva marca és particular perquè en el seu origen (1931) va conquistar la ciutadania amb dissenys minimalistes i depurats que trencaven motllos en aquella època. Als anys 70 els tallers es van externalitzar, però van continuar sent el seu planter. A Petritxol, ha seguit al peu del canó la segona generació, i s’ha acomiadat del Gòtic. L’auge de botigues clonades dedicades a turisme i els problemes d’accessibilitat han propiciat la mudança. Ara la tia es jubila i el pare surt de la primera línia, però continuarà col·laborant a la nova joieria de l’Eixample, que comanda la Caroline.

L’empresària es mou entre una clientela molt variada, que es distingeix per ser "cultivada i amb personalitat", i els seus viatges a la recerca de "peces úniques" i inspiració. Perquè, més enllà de la joieria clàssica, ofereixen els seus "propis" clàssics (dissenys llegats de l’època de l’avi) i la resta són "peces úniques". Com l’esmentat anell de turmalina, que costa de 23.000 euros més IVA. Perquè a la botiga un es pot enamorar d’una tanzanita espectacular adquirida en un dels seus viatges i enllaçar-la amb altres materials al gust del client, o un jade de Guatemala o una infinitat de pedres per maridar. O fins i tot pot descobrir algun tresor rescatat per Sant.

Diferents nivells

I és que l’experta adverteix que l’actual febre de l’or (amb preus rècord) està portant a la "destrucció massiva" de molts records familiars. Moltes persones porten a fondre les seves joies perquè serveixin de base a peces més modernes, vista l’alta cotització. Tot i que moltes puguin ser antigalles, la joiera rescata troballes que torna al mercat, de vegades renovades.

Notícies relacionades

El preu de l’habitatge va pujar un10% a Barcelona durant el 2025

Daniel Venteo, historiador i museòleg: "Picasso no seria Picasso sense els nou anys que va viure a Barcelona"

La joiera remarca que el seu no és un reducte elitista, sinó que l’afany artesanal inclou molts nivells pressupostaris. És per això que, a més de les joies de diversos zeros, ofereix també articles de plata de 120 euros. "És una manera d’atraure clients joves, que descobreixen la cultura de la joieria i algun dia seran els compradors de peces més cares", apunta.

El local del passatge de Mercader exemplifica aquest esperit chic però contemporani, amb una planta arran de carrer elegant i que consagra a les seves vitrines l’arsenal de quirats, i un soterrani de 130 metres quadrats on aprofita per exposar obres d’art, figures d’artesania i esbossos amb història. Compta, a més, amb una sala on llueix el seu univers de creacions o pedres singulars, esperant el comprador que se n’enamori. Afegeix privacitat al procés, puntualitza, perquè el seu negoci ho requereix.