TELEVISIÓ I MAS
Les segones parts
Un exemple de programa de televisió que és una segona part és L’any que vas néixer. Un excepcional i exitós programa de La2Cat que ha presentat de manera exemplar Xavi Bundó i del qual pròximament s’emetrà la versió en castellà a TVE sota el títol d’El año en qué naciste.
Encara es desconeix quina serà la destinació final de la proposta, i si s’acabarà emetent per La 1 o per La 2. El que simplement m’atreveixo a suggerir són dues coses. La primera és que no el facin ballar d’una cadena a l’altra; és a dir, que no comenci a La 2 i després d’una bona audiència el redirigeixin cap a La 1 com ha passat altres vegades. Això despista el personal. I, d’altra banda, que aparegui en una hora d’emissió digna; és a dir, que no quedi relegat a una hora pròxima a la mitjanit perquè és un format que obliga a veure, escoltar i recordar el missatge. Per a un servidor: La 2 i a les 10 de la nit és l’hora perfecta.
Per als que no l’han vist (és a la plataforma RTVE Play), el programa seguirà els paràmetres de la proposta original, on cada setmana el presentador conversa amb dos convidats ben reconeguts per la seva trajectòria. Són dos convidats que tenen en comú haver nascut el mateix any. Tots dos rememoren la joventut i recorden esdeveniments importants del passat, amb el suport audiovisual de l’extraordinari fons documental del NO-DO i de TVE.
Per a la versió en castellà s’han permutat dues peces fonamentals de l’espai. Una és el realitzador. Ara l’espai el firmarà David Guillén, amb la qual cosa per la seva solvència podem estar tranquils. La segona és el presentador: ara serà Carlos del Amor qui doni la cara.
Ja s’han gravat la totalitat dels seus capítols amb totes les entrevistes i tots els convidats d’aquesta versió en castellà i ara mateix el programa es troba en procés de postproducció. Aquesta no és ni serà la primera vegada que un programa que ha vist la llum des dels estudis de Miramar o de Sant Cugat i en català acabi fent el salt a l’emissió estatal. La història de la televisió n’està impregnada de bons exemples: La Palmera, La Lluna, Un dia és un dia, Línia 900, etcètera.
En casos similars m’agrada destacar que no acabi sent el pare qui mati el fill. És a dir, que la nova versió castellana no eviti que es continuï emetent la segona temporada de l’emissió en català. Ja ho veurem.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
