Els veïns de la Lida, la dona assassinada a Cornellà: «¿Com podia aguantar això?»

El cotxet de color vermell encara segueix al replà de l’edifici on vivia la Lida, una dona hondurenya de 39 anys assassinada aquesta matinada per la seva parella. Tots els veïns la coneixien per aquest objecte, on movia d’un costat a l’altre el seu fill de dos anys que va presenciar les sis ganivetades amb què el seu pare va acabar amb la vida de la seva mare. El bloc, amb més de 20 vivendes, no compta amb ascensor. Eren molts els que ajudaven la Lida a pujar al menor fins a casa, i que avui es pregunten si podrien haver fet alguna cosa per evitar aquest fatal desenllaç.

A les dues de la matinada va ser quan es van sentir els crits del terror. «Vaig sentir xiscles de moltes dones, diverses dones», insisteix una veïna que fa hores que no pot aclucar els ulls. Van ser els veïns del bloc els que van alertar els Mossos, tot i que quan va arribar la patrulla la sang ja inundava tot el pis i va ser impossible salvar la vida d’aquesta mare. D’altres sí que es van adonar del soroll dels vehicles policials, però sent festes a la ciutat van girar el cap al coixí. I n’hi va haver molts que ni se’n van adonar.

És el cas d’un home octogenari que coneixia la Lida i l’ajudava sempre que podia. Avui està desolat. «Jo la veia que anava amb el cotxet i li costava pujar al nen, i des d’aleshores l’ajudava cada dia», recorda l’home, que prefereix parlar des de l’anonimat. Era habitual sentir baralles entre la parella. «La insultava, li cridava... li deia de tot», explica l’home, que avui reflexiona. «Jo ho pensava.. ¿Com podia aguantar això?», es pregunta. Un dubte, més que raonable, que mai va arribar a fer a la Lida. I que avui el corca per dins.

Bronques a la fruiteria

«Era una noia molt somrient i simpàtica... agradable», explica una altra veïna, també del mateix país que aquesta mare. «Ens vam conèixer un dia al replà i des d’aleshores parlàvem sovint, alguns dies li cuidava el nen a casa perquè ella pogués anar a treballar», explica aquesta noia, també mare d’un menor d’edat molt semblant. «De la seva vida, i de la seva relació no en parlava», segueix. El pare, i assassí confés, estava més aviat absent. Aquesta veïna no sap ni quina cara tenia. Sí que ho sap una de les dependentes de la fruiteria del barri. «Jo vaig veure alguna vegada com ell l’esbroncava per les coses que comprava; quan anava amb ell, li retreia les coses més cares...», segueix la jove. Ara tot agafa un altre sentit. Allà, als aparadors de la fruita, ningú podia imaginar que la vida de la Lida corria un greu perill.

Notícies relacionades

No te’n donaré ni cinc

Dos milions de dones pateixen violència econòmica

L’alcalde de Cornellà, Antonio Balmón, ha manifestat que la Lida vivia amb més persones al pis. Però el relat dels veïns és una mica diferent. La Mari Carmen, al replà de la primera planta, sosté que la noia feia anys que vivia a la finca i que la seva parella va arribar molt després. D’altres mantenen que la parella tenia el pis arrendat, i que la presència dels dos germans d’ella se subscrivia a quan els necessitava per fer-se càrrec del menor, ja que ella treballava en un restaurant. El que és cert és que ahir a la nit, en plena festa major, la casa estava més aviat plena de familiars. «Pensàvem que feien una festa», opina la Mari Carmen.

Fos com fos, l’edifici avui està de dol. També la ciutat sencera. S’han decretat tres dies de dol i s’han anul·lat tots els actes previstos per a les festes del Corpus d’aquest diumenge. Els veïns ja han netejat les taques de sang del replà, encara sense ser del tot conscients de l’esdevingut. Alguns han vist com aquest matí els Mossos han tret maletes de roba del pis. «Suposo que són les coses del nen, dubto que la família vulgui continuar vivint allà», raonen. Però el cotxet vermell, amb el qual tots reconeixien la Lida, continua allà intacte. «És que el veig... i se’m posen els pèls de punta», opinava una veïna.