MeToo a l’acadèmia

«Bústia de xivatades»: la nova arma per fomentar les denúncies per assetjament a l’acadèmia

«Bústia de xivatades»: la nova arma per fomentar les denúncies per assetjament a l’acadèmia

Jorge Gil / Europa Press

3
Es llegeix en minuts
Valentina Raffio
Valentina Raffio

Periodista.

Especialista en ciència, salut i medi ambient.

Ubicada/t a Barcelona.

ver +

El món acadèmic està ple de casos d’assetjament, maltractaments i abusos de poder, però, tot i així, s’estima que només el 10% dels casos arriben a denunciar-se de manera oficial. Tots els altres es comenten als passadissos, però mai arriben a posar-se per escrit. Aquest fenomen s’explica, en gran part, perquè tant les universitats com els centres d’investigació són entorns marcats per jerarquies i dinàmiques de poder. En aquestes institucions, moltes vegades exposar una denúncia significa delatar un supervisor que podria, al seu torn, prendre represàlies contra els seus subordinats. ¿La solució? Cada vegada són més els centres que advoquen per implementar «bústies de xivatades» per recollir denúncies de forma anònima i evitar, almenys en part, exposar les eventuals víctimes. 

Fa tan sols unes setmanes, la prestigiosa revista ‘Nature’ llançava una contundent crida a favor d’aquest tipus d’eines. En un editorial publicat a finals de maig, la publicació denunciava que «molt pocs líders acadèmics estan prenent mesures per erradicar l’assetjament» i que, en general, «les universitats estan estructuralment mal equipades» per fer front a aquest tipus de situacions. «Si bé les universitats compten amb protocols de queixes i denúncies, els procediments sovint acaben descoratjant els que pretenen cridar l’atenció sobre comportaments o accions inapropiades», esgrimeix la revista. «Les denúncies anònimes, en canvi, proporcionen una manera més justa d’obtenir justícia», afegeix l’editorial. 

«És important crear canals per denunciar l’assetjament en totes les seves formes»

Julio Gómez, cap de recursos humans de l’ICN2

A Espanya ja hi ha diverses universitats i centres d’investigació que han implementat aquest sistema com, per exemple, la Universitat Pompeu Fabra. Altres, com ara l’Institut Català de Nanociència i Nanotecnologia (ICN2), es disposen a posar en marxa aquest recurs ben aviat. «És important crear canals per denunciar l’assetjament en totes les seves formes, ja sigui sexual, laboral, digital o per raó de gènere. També és important anar actualitzant els protocols per recollir diferents tipus de situacions com, per exemple, les discriminacions específiques que poden patir persones LGTBI», explica Julio Gómez, cap de recursos humans de l’ICN2. «Els protocols s’han d’acompanyar de formacions específiques que ajudin a identificar aquest tipus de situacions perquè, a vegades, les víctimes no són capaces d’identificar la dinàmica d’assetjament fins que ha escalat a un nivell molt greu», afegeix. 

Centres internacionals

Les bústies de denúncies anònimes ja s’han implementat en centres com Oxford, Cambridge i el Massachusetts Institute of Technology (MIT). En aquests casos, les institucions compten amb diverses eines perquè les persones que estan patint qualsevol tipus de discriminació o maltractaments dins de l’acadèmia puguin alertar sobre el seu cas. També es convida de manera activa els altres professionals del centre a denunciar tots aquells casos d’assetjament que puguin percebre en el seu entorn. «L’objectiu d’aquesta eina és ajudar qualsevol membre de la comunitat a revelar les seves inquietuds sense temor de represàlies i, al seu torn, començar un procés transparent i confidencial per investigar aquest tipus de pràctiques», destaquen des de la Universitat d’Oxford. 

«L’objectiu d’aquesta eina és ajudar qualsevol membre de la comunitat a revelar les seves inquietuds sense temor a represàlies»

Universitat d’Oxford

Notícies relacionades

En alguns centres, les denúncies poden presentar-se de manera anònima a través de correu electrònic, bústies virtuals o, fins i tot, físiques situades en les mateixes acadèmies. En altres, com en la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic, la de Buenos Aires, la de Xile o la de São Paulo, fins i tot s’ha habilitat una línia telefònica gratuïta per atendre aquest tipus de situacions. En institucions com Oxford, a més, també hi ha professionals específicament dedicats a «la lluita contra el frau o les males pràctiques acadèmiques». «La universitat atorga la importància més gran a la integritat de les seves operacions i, per això mateix, encoratja tots els membres del personal i persones associades a plantejar qualsevol inquietud genuïna sobre males pràctiques o irregularitats en l’etapa més primerenca possible», esgrimeix la institució.

Espanya, per la seva banda, acaba d’aprovar una nova llei que obligarà totes les grans empreses de més de 250 treballadors a habilitar una bústia de denúncies anònimes. La normativa té per objectiu protegir qui informi sobre irregularitats relacionades, per exemple, amb «males pràctiques laborals, mediambientals i de consum» així com «qualsevol tipus de corrupció, nepotisme, clientelisme, tràfic d’influències, malbaratament de fons públics i finançament irregular». Segons confirmen fonts del Ministeri de Justícia a aquest diari, la llei també s’aplicarà a universitats i centres d’investigació públics de tot Espanya