¿Per què algunes persones necessiten posposar més vegades el despertador? La ciència té una resposta (i afecta més les dones)

Posposar l’alarma s’ha convertit per a molts en un gest tan habitual com el cafè a primera hora del matí. El que abans era una opció exclusiva d’alguns rellotges digitals, ara està incorporat a qualsevol despertador d’un telèfon mòbil. Tot i que fer-ho reflecteix que dormim malament, poc i de interrompudament.

Una investigaciópublicada a la revista ‘Scientific Reports’, que es basa en tres milions de nits de més de 21.000 persones durant cinc mesos, assegura que aquest botó es prem més vegades del que es pensa.

Dades altes

El 56% dels matins, les persones decideixen endarrerir el moment d’aixecar-se i gairebé la meitat (45%) ho fa més del 80% dels dies. De mitjana, es posposa 2,4 vegades per nit, cosa que fa que passin uns 11 minuts més al llit. En casos extrems s’arriba fins a set repeticions i mitja hora extra.

El deute del son

L’autora principal de l’estudi i investigadora de la Universitat de Harvard Rebecca Robbins detalla que «molts recorrem a l’‘snooze’ [botó per posposar l’alarma d’un despertador] esperant dormir una mica més, però no s’havia estudiat a fons fins ara».

A més, segons els experts, no té tant a veure amb la voluntat com amb una necessitat no coberta, ja que les dadesde la Societat Espanyola de Neurologia(SEN) recalquen que el 54% dels adults no dormen les 7-9 hores recomanades, i un de cada tres es desperta amb sensació de no haver descansat.

¿Qui posposa més?

Les persones que dormen més de nou hores són les que més utilitzen la funció ‘snooze’. Segons els especialistes de l’estudi, aquestes xifres podrien amagar trastorns com hipersòmnia (passar massa temps dormint) o apnea (obstrucció de les vies respiratòries superiors que impedeix el flux d’aire als pulmons, tot i que el cos intenti respirar).

En canvi, els que dormen poc –entre cinc i sis hores– premen menys el botó, probablement per exigències laborals que no permeten retards.

Una altra diferència clara: les dones, especialment joves, posposen més al despertar. Robbins explica que és per la sobrecàrrega de responsabilitats: «Sumades a les seves obligacions professionals o d’un altre tipus redueixen el temps disponible per dormir i augmenten el risc d’insomni, cosa que en última instància podria incrementar la dependència de l’alarma de repetició».

Notícies relacionades

Catalunya va ser l’últim paradís europeu dels dinosaures carnívors just abans de la seva extinció

La recerca d’un tractament per a una nena amb un càncer agressiu obre una bretxa d’esperança davant una malaltia minoritària

A més, segons un estudide la Fundació Mapfre –en col·laboració amb la SEN i la Societat Espanyola del Son (SES)–, un 61% dels joves d’entre 18 i 34 anys retarden voluntàriament l’hora de ficar-se al llit per falta de temps personal, fenomen conegut com a procrastinació venjativa del son.

El somni interromput no compensa

En paraules de la investigadora Robbins, «despertar -se sense alarmes, de manera natural, seria el millor indicador d’una salut del son adequada». No obstant, a la pràctica, les obligacions manen, perquè les jornades exigents i poc temps personal, provoca la reducció d’hores per descansar.