La investigació de l’incendi de Paüls apunta a l’acció humana com a causa: negligència o provocat

La investigació de l’incendi de Paüls encara no està conclosa, però tot indica que va ser originat per l’acció humana, ja que la hipòtesi que despunta és que es tracta d’una negligència o d’un fet provocat. Així ho ha apuntat aquest matí Núria Parlon, consellera d’Interior, en una entrevista al programa ‘El món a RAC1, en la qual també ha remarcat la importància de la prudència ciutadana i de la gestió forestal perquè els «incendis no puguin avançar amb la virulència amb què ho fan». «Hem de tenir en compte que, desgraciadament, de cara als pròxims anys, podem tenir de 10 a 15 focs d’aquest tipus», ha afegit.

Des del Baix Ebre, els alcaldes dels cinc municipis afectats per l’incendi –Paüls, Aldover, Xerta, Alfara de Carles i Tivenys– han explicat que aquesta setmana acabaran un balanç de danys per prioritzar les accions més urgents, com donar accés a finques i restablir serveis. En un document facilitat als damnificats, també es parla ja de la reparació i gestió de les 3.300 hectàrees cremades, així com de les mesures que s’han de plantejar per gestionar els boscos del Parc Natural dels Ports i disposar d’«infraestructures estratègiques». «Si la pròxima vegada no tenim tot el necessari, el foc ho arrasarà tot», ha advertit l’alcalde de Paüls, Enric Adell.

La presidenta Noemí Llauradó i diputats de la Diputació de Tarragona han visitat aquest dilluns la zona afectada i han ofert als municipis assistència tècnica i recursos per recuperar els serveis municipals. A partir de les reunions que mantindran amb alcaldes i afectats, ha explicat Llauradó, es començaran a concretar les ajudes que pot oferir la diputació: «Ja estem treballant des de l’àmbit jurídic perquè aquestes assistències tècniques puguin arribar al més aviat possible».

Les brigades de carreteres ja van oferir suport als municipis la setmana passada, a Xerta, i s’avaluarà si es pot augmentar l’aportació de la Diputació al Parc Natural dels Ports o si es poden incloure els danys provocats per l’incendi dins de les ajudes excepcionals per reparar béns i serveis públics municipals afectats per fenòmens meteorològics o altres situacions extraordinàries, especialment per reparar camins i accessos als municipis.

Accessos a finques i habitatges

Adell ha explicat que els alcaldes es reuniran amb els veïns damnificats entre aquest dilluns i dimarts. Se’ls facilitarà un formulari per recollir el detall de tots els béns afectats per l’incendi i se’ls donarà informació sobre la planificació de les ajudes que es podran sol·licitar. La prioritat a curt termini és ajudar a recuperar els accessos a finques i habitatges, i sobretot donar suport a les persones «que ho han perdut tot i no tenen cap servei». El terme municipal amb més afectacions urgents és Xerta. «Hem de concentrar els esforços inicials on hi hagi més emergència», ha afirmat l’alcalde de Paüls.

A mitjà termini, la Diputació i la Generalitat hauran de concretar com es gestiona la zona cremada, una superfície «molt gran, de 3.300 hectàrees», perquè els propietaris de zones forestals i agrícoles no hagin de «posar diners de la seva butxaca». «Farem tot el possible perquè, amb l’instrument que sigui –brigades o plans d’ocupació–, es pugui gestionar tota la superfície cremada i que hi hagi una ajuda activa als veïns i veïnes afectats», ha assenyalat Adell.

Traves en la gestió forestal

Els alcaldes també reclamen que, a llarg termini, es replantegi la gestió dels boscos dels Ports, i insten el Govern i el Parc Natural dels Ports a asseure’s per consensuar-ho. «Esperem que aquest incendi serveixi per revertir coses que es poden millorar. I millorar no significa fer el que vulguem amb la gestió forestal al nostre municipi, una cosa que mai hem dit. Però sí que en aquelles actuacions que són prioritàries, no es posin tantes traves», ha reclamat Adell.

L’alcalde de Paüls també ha reivindicat que moltes de les infraestructures realitzades al poble en els últims anys han sigut «estratègiques per poder apagar» l’incendi. Sense aquestes infraestructures –com les basses on s’han proveït els mitjans aeris o les pistes que han evitat colls d’ampolla–, l’abast del foc hauria sigut encara més gran. «Realitzar actuacions moltes vegades ha sigut molt difícil» i ha demanat «consensuar i trobar un equilibri per gestionar aquest bosc».

Notícies relacionades

El Govern denunciarà davant la fiscalia la contractació de persones amb nanisme en l’aniversari de Lamine Yamal

Brigitte Baptiste: "Hi ha col·lectius ecologistes que recauen en l’ecofeixisme"

«Si la pròxima vegada no tenim tot el que fa falta, ho arrasarà tot. No fa falta ser el més intel·ligent de la classe per veure que, amb la superfície que queda per cremar, si el vent hagués bufat en direcció contrària, no l’haurien pogut parar i hauria arrasat Paüls, Alfara de Carles i Horta de Sant Joan. No sé fins on hauria arribat», ha alertat.

Assegurances per als agricultors

Els alcaldes del Baix Ebre també han parlat amb els alcaldes que, el 2019, van patir l’incendi de la Ribera d’Ebre. A partir d’aquestes converses, temen que els agricultors afectats pel foc no puguin rebre ajudes per la superfície forestal que s’hagi cremat o que les ajudes per a les zones de cultiu estiguin condicionades a disposar d’assegurances agràries contractades durant cinc anys. Els ajuntaments del Baix Ebre no descarten assumir aquestes assegurances si aquestes condicions tornen a imposar-se ara als agricultors afectats per l’incendi de Paüls. «Estem parlant de petits propietaris i finques que no estan assegurades, perquè la nostra realitat és diferent de la que hi pugui haver a la Catalunya Central», ha recordat Adell.