‘Me too’ a l’acadèmia

Catalunya crearà un registre únic de denúncies per assetjament a la universitat

El primer recompte oficial es publicarà a la tardor i s’actualitzarà anualment, segons explica la consellera Vergés en declaracions a EL PERIÓDICO

  • Les universitats catalanes han sancionat almenys 28 professors per assetjament sexual i laboral des del 2018

  • Parlen les víctimes d’assetjament a la universitat: «Denunciar-ho no va servir de res»

Catalunya crearà un registre únic de denúncies per assetjament a la universitat
3
Es llegeix en minuts
Valentina Raffio
Valentina Raffio

Periodista.

Especialista en ciència, salut i medi ambient.

Ubicada/t a Barcelona.

ver +

Totes les universitats catalanes han rebut alguna denúncia per assetjament sexual o laboral en els últims cinc anys. Fins ara, les xifres sobre el nombre de queixes rebudes, els protocols activats i les sancions imposades eren una cosa que es gestionava de forma interna a cada un dels centres. Segons va revelar una investigació d’EL PERIÓDICO, des del 2018 fins ara s’han obert més de 150 expedients i s’han sancionat almenys 28 professors per assetjament en el conjunt de les universitats catalanes. Ara, la Generalitat es prepara per posar en marxa el primer recompte oficial sobre violència i discriminació en aquests centres. «Ja estem treballant per crear un recompte únic de denúncies sobre assetjament a la universitat», explica Tània Vergés, la consellera d’Igualtat i Feminismes, en una entrevista amb aquest diari.

«Ja estem treballant per crear un recompte únic de denúncies sobre assetjament a la universitat»

Tània Verge

El mes de febrer passat, les conselleries d’Universitats i Feminismes de la Generalitat van aprovar un «protocol pioner a nivell estatal i internacional» contra l’assetjament a les universitats. Una de les mesures que es contempla en aquest document és la creació d’un recompte únic de denúncies sobre assetjament sexual i laboral als centres. Aquesta iniciativa, segons explica Vergés, ja s’ha posat en marxa. «Totes les universitats disposen de protocols contra l’assetjament però, fins ara, cada centre ha recopilat les dades de forma diferent. Ara hem de consensuar una sèrie d’indicadors comuns per entendre realment quin és el volum de casos que estan arribant als centres», explica la consellera.

Informes anuals

Segons expliquen fonts de la Generalitat, aquesta iniciativa estarà liderada per la Comissió de Dones i Ciència del Consell Interuniversitari de Catalunya i representants de les mateixes universitats catalanes. Al juliol es preveu la celebració d’una comissió extraordinària per concretar com serà exactament aquest registre i quin tipus de dades inclourà (és a dir, com sistematitzar la recollida de dades entre tots els centres implicats). Segons avança Vergés, el primer recompte oficial de denúncies sobre assetjament a les universitats catalanes podria estar llest la pròxima tardor. A partir d’allà, s’espera que aquest informe es vagi actualitzant de forma anual per estudiar, entre altres, l’evolució de les xifres.

Notícies relacionades

A partir d’ara, amb el desplegament d’aquest nou protocol, totes les universitats catalanes hauran de recopilar informació sobre els protocols que han posat en marxa per prevenir i perseguir els casos d’assetjament, el tipus de mecanismes aplicats davant les denúncies rebudes i, arribat el cas, el nombre de persones sancionades per assetjament. Aquesta informació no només haurà d’estar disponible als mateixos centres sinó que, a més, haurà de traslladar-se a la mateixa Generalitat. «L’objectiu d’aquest nou protocol no és ‘perseguir’ les universitats, sinó acompanyar-les en l’aplicació de mesures. Necessitem desplegar una sèrie d’eines que facilitin la recollida de denúncies», explica Verge.

«L’objectiu d’aquest nou protocol no és perseguir les universitats, sinó acompanyar-les en l’aplicació de mesures»

Segons alerten des de l’Oficina Espanyola d’Integritat en la Investigació, en aquests moments més del 90% dels casos d’assetjament a les universitats mai arriba a denunciar-se. Per això, tal com reclamen les expertes, cal «trencar el silenci» sobre aquest tipus de situacions i acompanyar les víctimes en tot el procés de denúncia. «El fet que surtin més denúncies no significa necessàriament que hi hagi més casos. Al revés. Les denúncies són un símptoma que els protocols funcionen, que les víctimes confien en el sistema i que els casos de violència fins ara invisibilitzats estan començant a sortir a la llum», afegeix la responsable del Departament d’Igualtat i Feminismes.