Pantalles, sedentarisme i ultraprocessats: el còctel que dispara l’obesitat infantil

«L’obesitat s’ha convertit en un problema de salut pública. Estem observant com malalties que abans apareixien en edats avançades, com la diabetis tipus 2, es diagnostiquen cada vegada a edats més primerenques. De fet, l’edat mitjana de debut s’ha reduït al voltant de 20 anys», explica Maite Navarro, presidenta del Col·legi Oficial de Dietistes-Nutricionistes del País Valencià (CODiNuCoVa). Dels 60 anys s’ha passat als 40 anys.

L’augment de l’obesitat en adults està estretament vinculat a l’estil de vida actual, caracteritzat per una alimentació desequilibrada, la falta de temps i, en molts casos, l’escassa formació per prendre decisions saludables.

El consum habitual de productes ultraprocessats rics en sucres afegits, greixos de baixa qualitat i sal, juntament amb una ingesta insuficient de fruites, verdures i aliments frescos, se situa entre les principals causes. S’hi afegeixen el sedentarisme, la dificultat per planificar menús i els elevats nivells d’estrès, factors que contribueixen a l’aparició i el manteniment de l’obesitat en l’edat adulta.

Hàbits nocius

En el cas dels menors, la situació també resulta preocupant. El 18% dels nens i adolescents de la província d’Alacant, és a dir, dos de cada deu, presenta obesitat i set de cada deu continuaran sent-ho en l’edat adulta si no modifiquen els seus hàbits. Xifres que s’eleven si es parla només de sobrepès.

Segons dades d’estudis del col·legi professional, el 86% dels menors necessita millorar la seva alimentació, el 40% no realitza activitat física de forma habitual i passen una mitjana de tres hores diàries davant les pantalles, xifra que augmenta durant els caps de setmana. Aquests hàbits, molt allunyats de les recomanacions saludables, constitueixen factors de risc determinants en el desenvolupament d’un excés de massa greix en la infància.

«El patró alimentari dels més petits es caracteritza per un baix consum de fruites, verdures i aliments frescos, davant una elevada presència de productes ultraprocessats. Aquesta alimentació, unida al sedentarisme i a la reducció del joc actiu, configura un entorn obesogènic que afavoreix el desenvolupament de sobrepès i obesitat», assenyala Navarro. La infància, recorden, és una etapa clau per consolidar hàbits que perdurin al llarg de la vida.

Educació alimentària

Els experts nutricionistes insisteixen que la prevenció ha de començar al més aviat possible i situar l’educació alimentària al centre de les polítiques públiques. Fomentar el consum diari de fruites i verdures, prioritzar aliments frescos davant processats, eliminar les begudes ensucrades i promoure almenys una hora diària d’activitat física són mesures bàsiques però fonamentals per revertir la tendència actual.

Així mateix, consideren essencial limitar el temps d’exposició a pantalles, afavorir un descans adequat i garantir que els entorns escolars facilitin eleccions saludables tant als menjadors com en les activitats educatives. L’educació nutricional, remarquen, no consisteix únicament a transmetre informació, sinó a dotar la població infantil d’eines pràctiques per triar, planificar i comprendre la relació entre alimentació i salut.

Suport educatiu i sanitari

Notícies relacionades

L’OMS xifra en vuit les persones afectades pel brot d’hantavirus del creuer MV Hondius

Així és la unitat d’alt aïllament de Catalunya que es va crear el 2014 per l’Ebola i que està preparada per al hantavirus

«L’educació alimentària no pot recaure exclusivament en les famílies. Necessita el suport estructural del sistema educatiu i sanitari. És imprescindible invertir en programes continuats que ensenyin a la població a menjar millor i a entendre com les seves decisions diàries influeixen en la seva salut present i futura», adverteix la presidenta de l’Escola.

En aquest sentit, Navarro defensa que la prevenció és sempre més eficaç i més rendible que el tractament. Per això, reclamen la incorporació dels dietistes-nutricionistes a la sanitat pública, cosa que consideren que permetria detectar de forma precoç situacions de risc, actuar abans que apareguin complicacions i reduir l’impacte econòmic que suposarà tractar les malalties del futur. «La seva presència en Atenció Primària i en l’àmbit hospitalari garantiria una atenció nutricional universal, pública i gratuïta que contribueixi a millorar la salut de la població».