La Portada d'El Matí de Catalunya Ràdio
L'hantavirus i la fragilitat humana
Evacuació de malalts del creuer. /
El brot d'hantavirus a bord del creuer Hondius ha fet saltar totes les alarmes. I amb més motiu, des que sabem que fondejarà a la costa espanyola aquest dissabte. El vaixell ja ha posat rumb cap a les illes Canàries, després de dies d’angoixa, perquè el govern espanyol n'ha autoritzat l'arribada per raons humanitàries.
Amb la notícia han tornat els fantasmes. Sentir parlar de virus i de quarantenes ens connecta de forma directa amb un trauma recent. El record de la pandèmia de la covid és ben viu.Per tant, sentir un cert temor davant d’aquesta decisió és una reacció natural.
El que és desconegut pot espantar, però Aristòtil ja avisava d’una cosa important: ni el poruc ni el temerari són un bon model a seguir. La por necessita el contrapès de la raó. I també de les dades. Què podem dir del cert? Sabem que la variant d’hantavirus a bord del vaixell pot ser mortal, però també que el Ministeri de Sanitat i l'Organització Mundial de la Salut han estat clars: el risc per a la població és extremadament baix. I no només ho diuen les autoritats institucionals.També ho fan tots els epidemiòleg, com Fernando Simón, que aquesta setmana ha tornat a aparéixer al Matí de Catalunya Ràdio.
A bord del vaixell hi viatgen catorze ciutadans de l'Estat. Cinc d'ells, residents a Catalunya, i ara per ara, tots estan sans i sense cap símptoma. Per tant, el millor és fer cas d'Aristòtil i mantenir una calma prudent i alerta. Aquesta complexitat ens demana responsabilitats clares a tots.
D'entrada, als mitjans de comunicació. El nostre deure no és explotar la por per esgarrapar audiència: l'obligació dels mitjans és donar certeses, combatre l'alarmisme de les xarxes socials i situar el problema en la seva dimensió exacta.
Aquesta mateixa actitud l'hem d'exigir a les autoritats. Els governs i les institucions han d'actuar amb el mateix rigor que demanen als ciutadans. Això vol dir aplicar els protocols de seguretat pertinents, com de fet ja s'està fent, vol dir basar-se exclusivament en la ciència i la transparència i evitar la temptació d'utilitzar una alerta sanitària amb finalitats polítiques.
Episodis com aquest ens recorden com n’és, de fràgil, la nostra manera de viure, tan fràgil que un organisme invisible té la capacitat de fer-la trontollar. Però atenció: aquesta incertesa no és l'única història que hem d'explicar. L'altra cara de la moneda és la nostra capacitat per resistir, la resiliència de les societats humanes.
Notícies relacionadesAvui tenim sistemes de salut pública preparats per afrontar reptes com el de l’hantavirus. Tenim protocols clars i per desgràcia, tenim un aprenentatge col·lectiu molt dur que ens ha ensenyat com protegir-nos. La vulnerabilitat forma part de la vida. Sempre hi serà. Però, davant de la fragilitat, només podem reivindicar el millor de nosaltres mateixos. L’esforç col·lectiu i el seny.
Virtuts que ens permeten, sempre, superar les dificultats.
