Mercè Ferrer, guanyadora del pot de 177.000 euros de l’"Atrapa'm si pots": "El programa m’ha ajudat a recuperar la confiança"

¿Esperava endur-se el pot del programa?

La veritat és que fa molta il·lusió. Soc molt de somiar desperta i sempre pensava que, si treia el pot, em serviria per pagar l’entrada d’un pis. Però també pensava en l’àvia, que sempre em deia que no fes com en el conte de la lletera i que no donés res per fet fins que no fos al sac i ben lligat. Hi va haver tantes vegades que m’havia quedat a les portes i, al final, res, que pensava que si, programa a programa, m’enduia un pessic, ja estava bé. Però no falla: quan penses que no ho aconseguiràs, és quan t’emportes la sorpresa.

Portava 82 programes. ¿Com va decidir presentar-s’hi?

Un dia vaig veure Albert Coromina, un dels concursants més longeus del programa, per la televisió i em vaig adonar que des de casa sabia respondre totes les preguntes que li feien. Llavors vaig pensar que, si hagués estat allà, m’hauria endut el pot. Albert hi havia anat amb el seu fill i vaig proposar a la meva filla presentar-nos-hi. Al principi ens hi vam apuntar totes dues, però quan ens van trucar per fer el càsting, ella es va fer enrere i jo vaig decidir tirar endavant.

En un programa com aquest, ¿és important la preparació?

En el meu cas, no. Tampoc no saps mai quina pregunta et faran, i els temes poden ser molt variats. La majoria de respostes eren coneixements que ja tenia, que recordava o que deduïa, perquè moltes vegades la intuïció també ajuda molt. Sí que és cert que, durant el temps que he estat concursant, intentava fixar-me més en les notícies, retenir noms… Sempre m’ha interessat estar informada i, durant aquest temps, encara amb més raó.

¿A què es dedica?

Soc administrativa. Em fa molta gràcia perquè tothom pel carrer m’ho pregunta i molts donen per fet que soc tècnica de la NASA o alguna cosa semblant. Fins i tot vaig fer un trimestre a la universitat i ho vaig deixar. Però sempre he tingut molta curiositat, moltes ganes d’aprendre, de saber-ho tot. De petita, a casa, els feia tornar bojos: ho preguntava tot, i a vegades em deien que això no era per a nens, però tenia tanta curiositat que intentava trobar la resposta com fos. Em guardava les preguntes i, amb el temps, quan podia, intentava trobar-hi resposta. El dia que perdi la curiositat… Fins i tot en els moments més difícils, no l’he perduda mai.

Diu que el programa li ha permès recuperar l’esperança en un moment en què l’havia perduda.

M’ha ajudat moltíssim a guanyar confiança. Jo estava en un procés de recuperació. A partir de la pandèmia vaig començar a caure en picat. Sempre he tingut problemes de depressió i ansietat; si vaig deixar la universitat al cap de tres mesos, va ser per això. I quan et poses a treballar, cal molta voluntat per tornar a estudiar. A partir de la pandèmia, cada vegada anava més avall i vaig començar a venir al programa just quan començava a sortir d’un moment difícil. Tothom parla molt de la salut mental, però no dels diners que costa ni de què pots fer quan no et pots permetre pagar l’ajuda. Per sort, he anat remuntant i ara, la veritat, estic molt bé.

¿Com creu que l’ha ajudada el programa?

El programa m’ha aportat de tot. Ha estat increïble. A banda del premi econòmic, m’ha ajudat a guanyar confiança en mi mateixa, a estar més contenta i més animada, i també per tota la gent que he conegut. L’equip ens ha tractat sempre molt bé i et feien sentir així des que entraves fins que sorties. He coincidit amb moltíssima gent molt vàlida, de totes les edats, de tot Catalunya i de tota mena de condicions, i això està molt bé. A vegades tendim a relacionar-nos amb gent que és com nosaltres, amb qui tenim coses en comú, i acabem vivint en una bombolla. Crec que és bo estar en contacte amb tota mena de persones i d’edats, perquè així entens millor les seves penes i les seves alegries.

¿Té clar en què vol invertir el premi?

He viscut en diferents llocs, però ara confio quedar-me a Manresa perquè gràcies al programa podrem pagar l’entrada d’un pis. El problema amb què ens trobàvem és que per accedir a comprar un habitatge necessites tenir uns estalvis als quals no hauríem arribat mai. A vegades, quan es parla del problema de l’accés a l’habitatge, es posa el focus en els joves, però és un problema transversal que afecta gent de totes les edats.

Notícies relacionades

Álvaro de Luna donarà un concert gratis a les Festes de Maig de Badalona: on i quan

Georgina Rodríguez, una Verge de Fàtima a la Met Gala amb un rosari de set milions

¿Sabia la resposta a l’última pregunta que li va permetre guanyar el pot?

No en tenia ni idea. Em van preguntar quin compositor va crear la peça que Adrien Brody toca a l’inici d’"El pianista". He vist la pel·lícula, però no recordava aquella escena. En pensar en el piano, vaig creure que havia d’anar dient pianistes que em sonessin. Mentalment vaig fer una llista: Chopin, Schumann, Beethoven… Vaig dir Frédéric Chopin perquè és un dels que més m’agraden i perquè sempre he tingut la il·lusió —i potser ara podré fer-ho— de fer un viatge fora de temporada pel nord de Mallorca, per veure Valldemossa, el refugi mallorquí de Chopin. Vaig tenir la sort que el primer que vaig dir fos el bo.