MeToo a l’acadèmia

Les universitats catalanes han sancionat almenys 28 professors per assetjament sexual i laboral des del 2018

Els centres acumulen més de 150 expedients per assetjament sexual i laboral, segons ha pogut saber EL PERIÓDICO

  • Parlen les víctimes d’assetjament a la universitat: «Denunciar-ho no va servir de res»

  • #MeToo a la universitat: més de 25 professores de les universitats públiques espanyoles denuncien haver patit assetjament

Les universitats catalanes han sancionat almenys 28 professors per assetjament sexual i laboral des del 2018
8
Es llegeix en minuts
Valentina Raffio
Valentina Raffio

Periodista.

Especialista en ciència, salut i medi ambient.

Ubicada/t a Barcelona.

ver +

En els últims cinc anys, les universitats catalanes han obert més de 150 expedients acadèmics per assetjament sexual i laboral als seus centres. Segons ha pogut saber EL PERIÓDICO, hi ha almenys 28 professors i/o investigadors que han sigut sancionats per assetjament a la universitat i almenys cinc casos més a l’espera de resolució. «Aquesta xifra és només la punta de l’iceberg d’un problema molt més gran. El 90% dels casos no arriben a denunciar-se», afirmen des de l’Oficina Espanyola d’Integritat en la Recerca, una xarxa de professionals que aplega, entre d’altres, víctimes d’assetjament a la universitat.

En l’últim lustre, gairebé totes les universitats catalanes han posat en marxa noves eines per «prevenir i perseguir» els casos d’assetjament sexual i laboral als seus centres. Segons expliquen supervivents i expertes, el ‘Me too’ universitari que va impulsar l’any passat EL PERIÓDICO ha servit per trencar el silenci sobre aquest tipus de casos però, tot i així, encara falta un llarg camí per reforçar els protocols per protegir les denunciants i, arribat el cas, sancionar de manera efectiva els agressors

En els últims mesos, la publicació de diversos casos han tornat a fer saltar les alarmes sobre l’assetjament a l’acadèmia. El degoteig de denúncies públiques o judicials esquitxa des de la Universitat Autònoma de Barcelona fins a la Universitat Ramon Llull i la Universitat Pompeu Fabra. En aquests moments, no existeix un registre únic de denúncies per assetjament a les universitats. EL PERIÓDICO ha contactat amb totes les universitats catalanes per conèixer el nombre d’expedients oberts els últims cinc anys per assetjament sexual, assetjament laboral, discriminació de gènere, racisme i LGTBI-fòbia.

«El 90% dels casos d’assetjament a la universitat mai arriben a denunciar-se»

Oficina Espanyola d’Integritat en la Investigació

Un total de 10 universitats catalanes, tant públiques com privades, han proporcionat dades sobre assetjament i discriminació als seus propis centres. En alguns casos, les institucions han reportat totes les dades sol·licitades en menys d’una setmana. En d’altres, la petició ha sigut rebotada a diferents instàncies internes –des dels departaments de premsa fins a les unitats de transparència– i han trigat més d’un mes a ser resoltes.

A causa de la falta d’un protocol comú, cada universitat ha proporcionat informació seguint diferents paràmetres. Algunes han informat de les denúncies rebudes; d’altres, dels expedients oberts, i d’altres, dels ‘casos atesos’ per assetjament sexual. El llenguatge encara ha sigut més críptic a l’hora d’informar sobre sancions imposades. Almenys la meitat de les institucions interpel·lades han posat traves a accedir a aquesta informació. 

Notícies relacionades

«Després del ‘boom’ de casos que es van destapar l’any passat, en gran part gràcies al MeToo que va impulsar EL PERIÓDICO, les universitats s’estan blindant. Totes tenen draps bruts però no volen reconèixer-ho per no fer l’efecte que són les úniques en aquesta situació», explica la responsable de la unitat d’igualtat d’una universitat catalana que prefereix mantenir el seu anonimat. En universitats internacionals de referència, ja fa dècades que tenen clar que la publicació de les dades, lluny de suposar una taca en el prestigi del centre, és una demostració que els seus mecanismes contra la violència de gènere funcionen. Tot i així, encara són moltes les institucions que es mostren reticents a compartir aquestes dades per por de «tacar el seu prestigi».

Aquesta és la informació que han proporcionat 10 universitats catalanes a petició d’EL PERIÓDICO. 

Universitat de Barcelona (UB)

La Universitat de Barcelona (UB) ha rebut 18 denúncies per assetjament sexual, dues per assetjament laboral i set per discriminació de gènere, racisme i LGTBI-fòbia en els últims cinc anys. Segons expliquen fonts de la institució, en funció dels protocols actuals i de les polítiques de «tolerància zero», tots els expedients oberts entre el 2021 i el 2023 que han arribat fins al final del procés d’investigació s’han tancat amb una sanció. No obstant, a causa de la «complexitat burocràtica», afirma la universitat, la institució no disposa d’un còmput definitiu de personal sancionat per casos d’assetjament. Es tracta de l’única universitat catalana que no disposa d’aquesta dada. 

Universitat Autònoma de Barcelona (UAB)

La Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) ha rebut 17 sol·licituds d’activació dels protocols per assetjament sexual, 18 expedients per assetjament laboral i una per LGBTI-fòbia des del 2018 fins ara. Segons afirma aquesta institució, tots els expedients que han arribat a les seves mans han sigut resolts a excepció d’un que està sent estudiat per la comissió especialitzada en casos d’assetjament (CIRCA). En aquests moments, la institució afirma que hi ha un total de quatre persones sancionades amb un expedient disciplinari per assetjament sexual i/o laboral.

Universitat Pompeu Fabra (UPF)

La Universitat Pompeu Fabra (UPF) ha rebut 18 denúncies formals per violència masclista, assetjament sexual o per orientació (o expressió) de gènere i dues més per violència psicològica a la feina. Segons constaten els informes de la Unitat d’Igualtat, hi ha almenys quatre professors i/o investigadors del centre denunciats. En aquests moments, segons afirma la universitat, hi ha almenys dos expedients que continuen en curs. El primer, iniciat l’octubre del 2022, es deu a una denúncia per assetjament sexual. I el segon, iniciat el febrer del 2023, és per violència psicològica en el treball.

Universitat Politècnica de Catalunya (UPC)

La Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), en resposta a una petició de transparència d’aquest diari, informa de quatre activacions de protocol per assetjament sexual en els últims cinc anys: una el 2018, una en 2021 i dues el 2022. En tres d’aquests casos es van observar indicis d’assetjament sexual (dos de relacionats amb personal de la universitat i un amb una persona d’una empresa externa). En els dos casos relacionats amb docents del centre es van obrir sengles expedients disciplinaris i es va imposar una suspensió de sou i feina (tot i que en un dels casos la resolució no ha sigut impugnada davant els tribunals). A més d’aquests casos, el 2020 consta el d’una persona vinculada a la universitat que va denunciar assetjament laboral, va demanar cancel·lar el seu contracte i se li va concedir. 

Universitat de Girona (UdG)

La Universitat de Girona (UdG) ha atès un total de 31 casos des de la Unitat de Compromís Social entre el 2019 i el 2022. Almenys una vintena estan relacionats amb denúncies per assetjament o agressió sexual i/o violència masclista a l’acadèmia. Segons les dades proporcionades per la institució, hi ha 8 professors, 14 estudiants i 10 persones externes denunciades per aquests fets. En total, es van obrir vuit expedients disciplinaris, es van tramitar dos trasllats cap a altres universitats i en almenys un cas els fets es van denunciar davant la justícia.

Universitat de Lleida (UDL)

La Universitat de Lleida (UDL) informa de set expedients oberts en els últims cinc anys. D’aquests, tres són per assetjament sexual, tres per assetjament laboral i un per comentaris discriminatoris. En aquests moments, la institució afirma que tots han sigut resolts. Hi ha almenys tres professors sancionats pels fets.

Universitat Rovira i Virgili (URV)

La Universitat Rovira i Virgili (URV) remet dos comunicats de premsa en resposta a la petició d’informació d’aquest diari. En aquests documents, elaborats per al dia contra la violència de gènere, es constaten un total de 16 denúncies per assetjament o agressió sexual entre el novembre del 2019 i el novembre del 2022. La institució informa de vuit denúncies per assetjament sexual, tres per agressions, quatre per «menyspreu a les dones» i una per assetjament per raó de sexe. Hi ha almenys cinc docents i/o investigadors de la universitat implicats en aquests casos.

Universitat Oberta de Catalunya (UOC)

La Universitat Oberta de Catalunya (UOC) ha rebut quatre denúncies per assetjament sexual i tres més per assetjament laboral en els últims cinc anys. Segons informa la institució, dues de les denúncies per assetjament sexual no van prosperar per «falta d’evidències». En un altre cas, la investigació va determinar que hi havia indicis tant d’assetjament sexual com d’assetjament laboral i, en conseqüència, es va aplicar una sanció disciplinària a un docent. Un altre cas està sent jutjat per la via penal, per la qual cosa el protocol acadèmic s’ha hagut de «paralitzar» a l’espera de la resolució del judici. En total, segons les últimes dades proporcionades per la universitat, hi ha dos professionals del centre que han sigut sancionats per casos d’assetjament. 

Universitat Ramon Llull (URL)

La Universitat Ramon Llull (URL) –en les quals s’inclouen vuit institucions educatives com Blanquerna, La Salle, Esade i l’Institut Químic de Sarrià, entre d’altres– informa d’un total de dos casos d’assetjament sexual reportats en els últims cinc anys. En tots dos, segons informa la Unitat d’Igualtat, els implicats van ser sancionats. En un cas es va decidir suspendre un docent de sou i feina durant un temps. No hi ha constància de denúncies sobre assetjament laboral en aquests centres.

Universitat Internacional de Catalunya (UIC)

La Universitat Internacional de Catalunya (UIC) només informa d’un únic expedient obert en els últims cinc anys. El cas, segons expliquen des de la Unitat d’Igualtat, es va tramitar en tan sols tres mesos. Durant la investigació, l’implicat va ser suspès de la seva activitat docent. Finalment, el cas es va tancar amb sobreseïment. En aquests moments no hi ha cap altre expedient en curs.

Expedients traslladats

Segons constaten fonts de la Generalitat, el 2021 i el 2022 es van tramitar diversos trasllats de personal d’una universitat a una altra per casos d’assetjament sexual i laboral. La xifra total d’expedients traslladats no ha pogut ser revelada per raons de confidencialitat, però, en tot cas, són inferiors a cinc.