Els joves ja no compren cases senceres: inverteixen "a trossos" en habitatge des de 100 euros

Tot i que hi ha excepcions, l’accés a l’habitatge en propietat s’ha convertit en una cursa cada vegada més costa amunt per als joves. Amb preus a l’alça, els tipus d’interès encara elevats i una oferta insuficient —Espanya arrossega un dèficit estimat de 730.000 habitatges—, comprar un pis complet queda fora de l’abast de bona part de la població. Però, en paral·lel, comença a consolidar-se una alternativa: invertir en habitatge sense comprar-lo, a través de petites participacions digitals des de només 100 euros.

Aquest model, basat en la tokenització immobiliària, basada en la mateixa tecnologia que les criptomonedes, la cadena de blocs, permet fraccionar la propietat o els drets econòmics d’un immoble en actius digitals —tokens— que els inversors poden adquirir de manera senzilla a través de plataformes en línia. A la pràctica, suposa traslladar al totxo una lògica similar a la de comprar accions.

El creixement d’aquest mercat comença a ser tangible. Plataformes especialitzades com Reental ja han superat els 100 milions de dòlars d’inversió acumulada en projectes immobiliaris tokenitzats, amb rendibilitats mitjanes al voltant del 13% anualitzat en alguns casos, segons dades del sector. Només a l’abril, va canalitzar més de 5 milions de dòlars en finançament en tot just un mes, cosa que reflecteix l’augment de l’interès fins i tot en un context d’incertesa econòmica.

"L’inversor ja no necessita grans capitals per accedir a actius immobiliaris. La tecnologia elimina friccions i connecta directament el capital amb l’oportunitat", expliquen des del sector. La clau és l’accessibilitat: qualsevol usuari pot diversificar petites quantitats en diferents projectes, una cosa impensable en el mercat tradicional.

Perfil jove

Aquest canvi també s’observa en el perfil de l’inversor. Segons diferents plataformes, una part creixent dels usuaris té entre 25 i 35 anys i destina entre 100 i 300 euros mensuals a aquest tipus d’inversions com a manera de generar estalvi a llarg termini. A ells s’hi sumen perfils més madurs que, davant la dificultat de comprar habitatge o la baixa rendibilitat d’altres actius, opten per aquest model com a alternativa.

En paral·lel, estan sorgint nous actors que combinen la tokenització amb models operatius propis en el mercat immobiliari. És el cas de plataformes que adquireixen habitatges antics, els reformen i els destinen al lloguer —sovint per habitacions— per maximitzar la rendibilitat. Els inversors participen en els ingressos sense necessitat de gestionar l’actiu.

"Permetem invertir en habitatge des de només 100 euros de manera completament digital, sense haver de comprar ni gestionar una propietat", explica per a EL PERIÓDICO Robin Decaux, CEO i fundador d’una d’aquestes plataformes: Equito App. Segons detalla, la integració tecnològica és clau: des de la selecció d’immobles mitjançant intel·ligència artificial fins a la gestió del lloguer i la distribució automàtica de rendes.

Aquest tipus de models busca resoldre dos problemes alhora: facilitar l’accés a la inversió i, al mateix temps, reactivar part del parc immobiliari envellit amb edificis de més de 50 anys. "No podrem construir prou a curt termini. Una de les solucions passa per rehabilitar i optimitzar els habitatges existents", sosté Decaux, que defensa l’impacte social d’aquest enfocament en ampliar l’oferta de lloguer assequible.

Més enllà dels casos concrets, el fenomen forma part d’una tendència global. La tokenització d’actius immobiliaris s’ha consolidat com un dels segments més dinàmics dins dels anomenats actius del món real (RWA, per les seves sigles en anglès). El mercat global, que ja mou milers de milions de dòlars, podria escalar fins a diversos bilions en la pròxima dècada, impulsat per l’entrada de capital institucional i el desenvolupament regulador.

Regulació i normativa

Notícies relacionades

La notària María Cristina Clemente encén el debat sobre la derogació del decret dels lloguers: "¿I ara què?"

El sector immobiliari alerta sobre la situació dels lloguers: menys pisos, més de 50 candidats per vivenda i venciment de contractes

A Europa, l’avenç de marcs normatius com MiCA ha contribuït a dotar de més seguretat jurídica aquest tipus d’inversions, un dels factors clau per a la seva adopció massiva. No obstant això, el sector encara afronta reptes importants, com l’educació financera de l’inversor minorista, la liquiditat real d’aquests actius o la fragmentació reguladora internacional.

Amb tot, la direcció sembla clara. L’habitatge, tradicionalment un actiu il·líquid, car i reservat a grans patrimonis, comença a transformar-se en un producte més flexible, accessible i digital. Per a una generació que difícilment podrà comprar casa a curt termini, invertir "a trossos" en el mercat immobiliari ja no és una idea futurista, sinó una opció cada vegada més real.