Les Canàries denuncien que Sanitat menysté el Govern de les illes

El Govern de les Canàries manté des de dimarts a la nit una dura confrontació institucional amb l’Executiu central per la gestió de la crisi sanitària del vaixell afectat per l’hantavirus. Malgrat els missatges traslladats per diversos ministres durant les últimes hores en els quals asseguraven que han estat en contacte permanent amb el president Fernando Clavijo, el cas és que la màxima autoritat política de l’arxipèlag no va ser present, tot i sol·licitar-ho formalment, a la reunió. Segons va denunciar ahir Clavijo, l’Estat no s’ha posat en contacte de manera directa amb ell. L’absència de comunicació va fer pujar la tensió política i va reforçar la sensació de greuge, i així ho va traslladar de manera taxativa el mateix Clavijo des de Brussel·les: "El poble canari es mereix respecte, informació, transparència i lleialtat institucional".

Una sensació de greuge que es va incrementar considerablement quan es va saber que un avió Learjet 45, amb malalts del vaixell a bord, no va poder fer una parada tècnica al Marroc per repostar i poder arribar a Amsterdam perquè les autoritats marroquines s’hi van negar, de manera que es va haver de desviar a Gran Canària, on van canviar d’avió. El Gabinet autonòmic insisteix que les Canàries han sigut excloses de les decisions adoptades a la Moncloa, malgrat ser el territori que haurà d’assumir les conseqüències operatives, sanitàries, socials i econòmiques de l’arribada del vaixell.

La ministra de Sanitat, Mónica García, tampoc va respondre a les trucades efectuades des de les Canàries. Per al Govern autonòmic, aquest silenci resulta especialment greu en una situació que exigeix respostes urgents, coordinació lleial i dades precises. La crisi, a més, es produeix en un moment d’especial sensibilitat política: el trasllat del vaixell a l’arxipèlag coincideix amb el nou paper de García com a membre del Consell Executiu de l’OMS, càrrec assumit fa un any i presentat llavors pel Govern central com el retorn d’Espanya a l’òrgan de governança sanitària mundial després de més de dues dècades de llarga absència.

L’entrada d’Espanya en el Consell Executiu de l’OMS va ser presentada per Mónica García com una fita per a la política sanitària espanyola. "Per a Espanya és un immens honor tornar a formar part d’aquest òrgan de govern després de més de 20 anys", va afirmar el maig del 2025 la ministra, que va defensar que Espanya havia d’estar "del costat de la salut pública, l’evidència científica i la certesa que ningú se salva fins que tothom està fora de perill". Aquesta coincidència alimenta en àmbits polítics i sanitaris de l’arxipèlag la sospita que la decisió d’enviar el vaixell a les Canàries pugui estar relacionada amb la voluntat de l’Executiu de Pedro Sánchez de projectar una imatge de compromís internacional davant l’OMS.

A les Canàries, en canvi, la lectura és molt diferent: una vegada més denuncien que l’arxipèlag queda convertit en territori de recepció d’una situació excepcional decidida lluny de les illes i sense escoltar el seu Govern.

Notícies relacionades

Acord per millorar el salari de 120.000 professionals del sector social

L’assassí d’Esplugues entra a la unitat psiquiàtrica de Brians 1

L’arxipèlag, acostumat a exercir de frontera humanitària, logística i sanitària entre continents, torna a quedar al mig d’una decisió d’abast internacional. Però aquesta vegada el retret és clar: l’Estat ha parlat de responsabilitat, cooperació i salut pública, mentre que les Canàries va quedar fora d’una decisió que l’afecta directament.

"Aquest mena de decisions descoordinades, sense respectar les Canàries, tan sols generen més incertesa", va assenyalar el president. Clavijo també va qüestionar la lògica de prolongar el trasllat dels passatgers fins a les Canàries si es troben bé.