Fi al silenci davant el ‘bullying’: dos de cada tres testimonis ja expliquen l’assetjament a l’escola o a casa

Davant una situació d’assetjament, dos de cada tres alumnes de primària (65,8%) que no són víctimes però sí que són testimonis dels fets no es queden callats sinó que comuniquen el que està passant. La majoria (30,9%) l’hi comenta a un docent mentre que un 20% l’hi diu a la família i un 14,8% a un company. Així ho revela elprimer estudi oficial sobre l’assetjament a les aules a Espanya. L’informe no especifica què fan la resta de testimonis de ‘bullying’, però és de suposar que aquest 34% restant –un de cada tres– es queda callat i no revela el patiment que està patint el seu company o companya.

L’informe estatal sobre la convivència escolar en centres d’educació primària, elaborat pel grup d’investigació Imeca, de la Universitat d’Alcalá de Henares (Madrid), a petició del Ministeri d’Educació i FP, ofereix –per fi– la primera estadística oficial del ‘bullying’. «Les dades ens recorden l’important paper que té el professorat com a persona de confiança al centre educatiu, i com el cercle més pròxim d’amistats es converteix en les persones de referència a qui acudir en una possible situació d’assetjament d’un company. En definitiva, és fonamental potenciar el compromís amb els alumnes assetjats per part de tots els espectadors de cara a intervenir-hi utilitzant les vies existents al centre», conclou l’informe. De fet, des d’entitats i associacions d’afectats, sempre s’ha reclamat treballar la prevenció comunitària per trencar la llei del silenci que tradicionalment ha envoltat el ‘bullying’.

El 28% de l’alumnat afirma que a la seva escola hi ha un programa d’‘alumnes ajudants de convivència’, davant el 13,7%. que respon que no, mentre que el 59% ho desconeix. Els investigadors deixen clar que l’absència de violència verbal o física a les escoles és un assumpte social, però també acadèmic perquè «convivència i aprenentatge estan fortament units». Com menys conflictes es produeixen més gran és el rendiment escolar.

Altres estudis previs, com el de la Fundació Anar (2022), revelen, no obstant, que els nanos estan convençuts que ni els docents ni les direccions escolars fan massa coses per frenar l’assetjament. El 45,4% considera que el seu professor no hi fa res i sis de cada 10 (61,7%) afegeixen que la direcció del centre també es queda de braços plegats.

Reunió de l’Observatori

L’estudi de la Universitat d’Alcalá s’ha presentat aquesta tarda, durant el ple de l’Observatori Estatal de la Convivència Escolar, amb la intervenció de la ministra d’Educació i FP, Pilar Alegría. L’Observatori és un organisme que va començar la seva etapa el 2007, però que ha estat tots aquests anys bastant aparcat, més enllà del pla de treball que va aprovar el desembre del 2021. El novembre del 2022, dins de l’intent ministerial per convertir l’assetjament escolar en un assumpte d’Estat, els seus components es van tornar a reunir per fer una radiografia de la situació i una sèrie de recomanacions.

L’informe de la Universitat d’Alcalá només ha investigat la situació a primària, tant en escoles públiques com concertades i privades. Caldrà esperar a un segon treball per veure com el ‘bullying’ s’estén a les aules de secundària.

Conflictivitat baixa a primària

Dirigit per Juan Carlos Torrego, catedràtic de Didàctica i Organització Escolar, l’estudi de la Universitat d’Alcalá s’ha elaborat amb 37.333 entrevistes. La majoria de participants són alumnes (70%) però també s’ha comptat amb l’opinió de famílies (195), docents (8%), equips directius (2%) i orientadors (1%).

Notícies relacionades

Avís de la Policia Nacional quan arribis a casa: «Si els veus, no toquis res»

Dones davant l’algoritme

Gairebé el 8% de les famílies (7,7%) responen afirmativament quan se’ls pregunta si el seu fill ha patit assetjament a classe davant el 85%, que diuen que no. En línies generals, l’informe revela que el nivell de conflictivitat als centres educatius d’educació primària, a causa de problemes de convivència, és baix.

Els equips directius es mostren optimistes davant la convivència escolar i escassetat de conflictes. Els conflictes que es produeixen tenen a veure amb la disrupció a classe, la pèrdua de temps a l’aula, faltes de respecte i baralles. La seva freqüència «no és gaire alta», segons els màxims responsables dels centres educatius. La mateixa opinió tenen els orientadors.