Guia per parlar del suïcidi amb esperança

Són algunes de les propostes expressades en un debat recentment convocat pel Consell de la Informació de Catalunya (CIC) i el Col·legi de Periodistes perquè en el futur Codi Deontològic (les pauta d'actuació dels periodistes) s'actualitzin les recomanacions sobre com informar del suïcidi.

Rogero té clar que amb una guia per a periodistes no n'hi ha prou perquè cal entendre que es tracta d'un problema no de la secció de successos d'un diari sinó un problema de salut pública. I adverteix que hi ha línies vermelles que no es poden traspassar (les guies reclamen no donar detalls sobre els mètodes, no romantitzar ni estigmatitzar, ni simplificar-ne les causes). Aquesta activista es queixa que encara als mitjans hi ha males pràctiques, com la de preguntar insistentment als protagonistes pels motius de la seva decisió.

Els riscos de contagi

Diego Palao, psiquiatre al capdavant del Pla de Prevenció del Suïcidi del Govern, avisa: les conseqüències d'informar malament sobre el suïcidi és que aquest s'encomani, sobretot en persones vulnerables. "No se n'ha d'informar com si fos una responsabilitat personal, perquè això es converteix en una barrera perquè les persones puguin demanar ajuda, perquè tenen por i estan estigmatitzades". Palao sempre cita estudis que han constatat com a determinats fenòmens, com una sèrie de Netflix que era excessivament explícita sobre això, generen un increment de casos.

Vèncer la culpa

Rubio és molt clara respecte a la tasca dels mitjans: "Poden ajudar a donar-li un altre enfocament i disminuir el pes de la culpa" a les persones que tenen idees suïcides. I adverteix als periodistes que determinades informacions, com la d'una pacient que es va suïcidar a urgències després d'esperar 48 hores, són "armes de doble tall" perquè poden estigmatitzar el col·lectiu de professionals. Per això demana “una mirada més positiva de la vida perquè els joves tinguin motius per veure un futur millor”. I en aquest sentit, proposa que els testimonis siguin “de superació”.

Desemmascarar

Robert reclama posar-se sempre a la pell de l'altre, a l'hora d'informar d'aquests fets. I avisa que també hi ha una diferència de gènere, perquè moren per suïcidi molts més homes: "hem d'afavorir que deixin d'estar condicionats pels clixés de gènere rígid, que els fa no poder comunicar-se i demanar ajuda".

Parla amb ells

Aquesta professional conclou amb una recepta gairebé sempre infal·lible: "Si no sabeu com actuar, parleu amb algú que ho ha passat malament i us ajudarà de seguida". És important, afegeix Robert, vèncer l'emmascarament de moltes persones que no expressen el malestar real.

Josep Carles Rius, president del CIC, crida els periodistes a ser fidels a un compromís "ètic i pedagògic" i adverteix que si dècades enrere a les redaccions la consigna era no informar gens del fenomen del suïcidi, ara es pot estar pecant d'una informació poc rigorosa, especialment a les xarxes socials. Per això, a més de l'actualització de les normes internes (el Codi Deontològic), aquest professional de llarga trajectòria reivindica que "per sobre d'aquests codis hi ha l'honestedat de qui treballa sobre això".

Telèfons d'ajuda per a la prevenció del suïcidi:

024 (Atenció a la conducta suïcida del Ministeri de Sanitat)

Notícies relacionades

Maria José Valiente, psicòloga: "Si estàs malament a la feina, parla, no et rendeixis"

El biopic d'Springsteen i la salut mental: música per calmar el soroll

061 (Prevenció del suïcidi del Departament de Salut)

900 925 555 (Servei de l'Ajuntament de Barcelona)