Deixar caure i podrir les pomes al canal d’Urgell: l’única sortida per salvar els arbres

En les pròximes setmanes, es prioritzarà el proveïment urbà i molts agricultors perdran part de la collita. Els afectats xifren en milers d’euros les pèrdues causades per la sequera i esperen les ajudes de l’Administració.

Només se subministrarà una petita quantitat d’aigua perquè els arbres fruiters sobrevisquin. «Serà un reg de salvament, no per produir sinó perquè no morin», detalla Díaz.

Pep Vidal és un dels que viurà de prop aquesta mesura excepcional. Cultiva pomeres a Vilanova de Bellpuig (Urgell) i Arbeca (les Garrigues). «Les pomeres més joves, que tenen arrels més curtes, si no plou al maig, moriran», adverteix.

A Vidal, una pomera li pot costar més de quatre euros. Però la inversió va molt més lluny: «Durant tres anys, no et produeix res i has de gastar en adob, químics, reg. És una inversió a mitjà termini que pot saltar pels aires en poques setmanes».

Pomes seques

La collita està perduda. Ara l’únic objectiu és salvar tants arbres com sigui possible: «Si moren serà un drama, però també molta feina extra de replantar i arrencar arbres morts». Aquests dies, ell i els seus companys es dediquen a aplicar un producte químic perquè les pomes caiguin a terra.

«No tenen prou mida i les deixarem a terra podrint-se o assecant-se, però les hem de fer caure perquè l’arbre no consumeixi tanta aigua», detalla.

Vidal exigeix ajudes urgents: «Ni que sigui per no perdre diners, ja no demano ni guanyar». El Govern els ha dit que arribaran però no els ha concretat ni com ni quant. A la demanda s’hi afegeix Manel Pedrol, agricultor de Preixana (Urgell). Té camps de secà i d’altres de regadiu: «Els cereals de secà (blat i ordi) ja estan perduts. Els de regadiu ho estaran en poc temps si no comença a ploure».

De fet, a la zona de regadiu va haver de plantar també blat i ordi, cultius d’hivern, que consumeixen menys que el blat de moro i el farratge, cosa que estava prevista al principi per collir a l’estiu.

«Si no plou, perdrem la meitat de la collita. Aquesta és la campanya més cara que hem viscut, pels costos elevats de fertilitzants, adobs i llavors», es queixa. L’únic objectiu de Pedrol és cobrir les despeses. I sense ajudes de l’Administració ho veu complicat.

Aigua de boca

A partir d’ara, l’aigua del canal d’Urgell tindrà un únic objectiu prioritari: arribar a les cases. «L’embassament de Rialb està sota mínims, per la qual cosa el canal, des d’avui, té un cabal continu de 2 m³ per segon, quan era de 23 m³ per segon», concreta Díaz. 

Al llarg de la infraestructura hi ha una sèrie de retencions d’aigua que generen uns petits embassaments artificials. Aquests magatzems es continuaran omplint amb el poc cabal del canal i els municipis els utilitzaran per satisfer les necessitats urbanes. A més, s’ha fet una crida a l’estalvi.

«Fem un joc d’equilibris per garantir els diferents usos de l’aigua», afirma Díaz. Considera que ara mateix és l’única sortida. «Tot dependrà del que passi al maig, si plou podríem canviar una mica la planificació. En aquests moments està en risc l’estiu, però també la tardor i l’hivern».

El Govern ha demanat al Ministeri d’Agricultura accions perquè els regants del canal d’Urgell rebin una inversió «imprescindible» que els permetria fer un ús més «sostenible» de l’aigua, davant l’actual emergència climàtica. Jordà proposa al ministeri que cofinanci aquesta modernització en un percentatge del 40%, ja que es tracta de la xarxa de reg més antiga d’Espanya sense modernitzar.

Notícies relacionades

Hugo Morán: «A Catalunya i Andalusia és on més es nota la crisi climàtica a Espanya»

‘Idò!’, el projecte per promoure el català a les Balears, arriba a Eivissa

En les últimes hores, la consellera Teresa Jordà ha insistit a criticar la «poca planificació» de la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE), que pren les decisions sobre el que es fa al canal d’Urgell i que no va aplicar cap restricció fins ara.

No obstant, el director dels regants no hi està d’acord: «La CHE no és intervencionista i això sempre funciona. Ningú podia saber que tindríem les aportacions més baixes dels últims 70 anys». Les previsions més pessimistes s’imposen ara i els agricultors esperen sense regar i a l’espera d’ajudes i de pluja. Aquests dos elements són l’únic que pot salvar una temporada nefasta.