Narcopesquers: els altres vaixells que atraquen a les Canàries amb perill sanitari a bord

Narcovelers i narcopesquers porten a bord una càrrega perillosa per a la salut pública que mai no s’explica en les grans operacions policials contra la droga. No és la cocaïna, ni l’haixix, ni el combustible per a les narcollanxes: és brossa, fongs, humitat, rosegadors i insectes.

Amb aquesta càrrega addicional i insalubre arriben als molls canaris, on els vaixells queden amarrats a l’espera d’una decisió judicial “sense un control sanitari adequat sobre l’embarcació que ha arribat”, explica la font esmentada, preocupada aquest cap de setmana, com tants canaris, per l’arribada del creuer holandès afectat per casos d’hantavirus.

Els vaixells capturats als narcos que es deixen amarrats a les Canàries porten a bord insectes i rosegadors. Imatge presa per un membre del SVA durant una operació.

Altres fonts dels operatius antidroga corroboren que el problema de la brutícia és més acusat als pesquers que als velers amb petites càrregues de cocaïna. “Els que arriben més insalubres són veneçolans, però també des de qualsevol altre lloc arriben amb un nivell molt alt de porqueria —relata el membre del SVA—. Depèn molt de la tripulació. Algunes són més curoses, però la majoria està centrada a completar el viatge amb la càrrega i no presta atenció a res més”.

En aquests casos, quan s’aborda una narcoembarcació, els efectius de les forces de seguretat es troben racons fastigosos, menjar dins cubells d’escombraries emmagatzemat durant dies, roba de llit que no es canvia durant molt de temps... “Són viatges llargs —assenyala aquesta font—, que poden durar un mes de tornada a Amèrica, però que de vegades duren més perquè es fan per rutes alternatives... i no es preocupen de la neteja del vaixell”.

Perill sanitari

“He estat en operatius en què els vaixells estaven plens de paneroles i, en ocasions, es veien proves clares de l’existència de rates, com sacs de menjar rosegats —relata el veterà del SVA—, i en cap cas he vist que durant la descàrrega es cridés cap autoritat sanitària”.

El febrer de 1991 arribava a Las Palmas de Gran Canaria el carreguer El Bongo, enviat per un càrtel colombià cap a les Canàries amb 2.000 quilos de cocaïna. A bord, les forces de Duanes hi van trobar nou tripulants colombians i un de peruà navegant enmig de la immundícia. De fet, arribaven desnodrits, segons es va saber aleshores arran de l’operació. Començava així un període de confiscacions marítimes marcades també per la brutícia.

Des de llavors, són més de 80 les embarcacions de tota mena que han entrat confiscades als ports de l’arxipèlag, i un centenar si també es compten les que es van fer arribar per inspeccionar-les i que després es van deixar marxar perquè no s’hi va trobar droga.

Als molls canaris hi arriben sota control policial velers, pesquers, mercants, remolcadors... però aquest control es dilueix un cop queden amarrats i acabat l’escorcoll de la càrrega il·legal, en la majoria dels casos cocaïna colombiana i equatoriana. Amb aquests vaixells, en el moment del contacte amb terra, no s’extremen les precaucions sanitàries; queden en un estat proper a l’abandonament fins que el procés judicial acaba.

Els que arriben en pitjor estat són els pesquers, segons els experts consultats. Solen haver salpat de Veneçuela, Brasil, Guyana o Argentina. Només una part dels casos més recents tenen l’origen de la travessia a l’Àfrica, com ha passat aquesta setmana amb el carreguer Arconian, que duia a la bodega el carregament més gran de cocaïna —30,2 tones— confiscat en una sola operació policial.

Notícies relacionades

El director de l’OMS, Tedros Adhanom, insisteix que l’escenari actual amb l’hantavirus «no és cap altra covid-19»

"És un atac de llop": l’expert Martí Boada analitza l’arribada d’aquest depredador al Solsonès

Si esperen el judici i la posterior subhasta, aquests vaixells poden quedar atracats durant anys. Fins no fa gaire, el menjar dels rebostos i de les neveres de bord ni tan sols es buidava.

El problema es reprodueix també a la terminal de contenidors de Las Palmas de Gran Canaria. La brutícia és molt present als grans contenidors marítims que van d’un punt a un altre de l’Àfrica i fan transbordament a les Canàries, sense haver estat sotmesos a mesures de control sanitari al port d’origen ni esperar-los aquestes mesures al port de destinació.