Horticultura
Plantar un hort a la Lluna: una ‘start-up’ espanyola s’afegeix a la missió d’Israel
Les llavors les transportarà la nau espacial Beresheet II i es regaran dins d’una cambra segellada després d’allunar

Cultivar plantes a la Lluna a partir del 2025 és l’objectiu de l’empresa espacial australiana Lunaria One, en col·laboració amb una ‘start-up’ espanyola, universitats del país austral i Israel.
En el projecte lunar hi participa Space Madrid, una firma privada de joves enginyers especialitzats en la ciència tèrmica, estructural i de mecànica de fluids dedicada a garantir el funcionament correcte en òrbita d’aquesta missió (Beresheet II) i evitar el que va passar l’11 d’abril del 2019, quan la sonda israeliana Beresheet I (Gènesi) es va estavellar contra la superfície del satèl·lit de la Terra.
I és que allunar no és una tasca fàcil. Llavors, el vehicle israelià de l’empresa SpaceIL va fallar durant el descens i ni el ‘software’ de la sonda ni l’equip de terra van ser capaços d’aconseguir un allunatge suau, així que Beresheet es va estavellar al nord de Mare Srenitatis a uns 500 quilòmetres per hora, es va desintegrar per complet i va escampar per la superfície lunar milions de tardígrads.
Els enigmàtics éssers vius
Beresheet portava al seu interior una càpsula amb arxius digitals que incloïen una Torà (Pentateuc, els primers cinc llibres de la Bíblia), dibuixos fets per estudiants israelians, una còpia de l’himne nacional, una bandera d’Israel, llibres, fotos, cançons i aquests enigmàtics tardígrads, uns éssers vius capaços de sobreviure en temperatures entre 150 ºC i -270 ºC, que van ser deshidratats, posats en animació suspesa i introduïts en un ambre artificial.
Si han sobreviscut o no és tot un enigma que no resoldrà Beresheet II, a l’haver decidit Israel allunar en un lloc diferent de l’elegit el 2019. SpaceIL ha aconseguit prou finançament per aterrar dues sondes bessones al costat fosc de la Lluna.
Madrid Space col·labora en aquesta missió desenvolupant estructures fabricades que resolen, de manera purament passiva, els problemes termoestructurals que pateixen les aeronaus, els satèl·lits i altres dispositius complexos.
La companyia complementa aquests desenvolupaments amb serveis d’enginyeria, basats en una consolidada experiència en el sector espacial. Entre els seus clients es troben les companyies integradores d’aeronaus i satèl·lits europees més importants.
Experiments al satèl·lit de la Terra
Beresheet II «inclourà dos mòduls d’aterratge, cada un dels quals farà experiments a la superfície de la Lluna, i un orbitador que es mantindrà durant diversos anys», va explicar SpaceIL en el seu compte de Twitter.
Segons recull l’Australian National University (ANU) en el seu últim informe, el denominat Experiment Lunar Australià per a la Promoció de l’Horticultura té per objectiu comprovar si és o no viable a la superfície lunar el cultiu de plantes per a la posterior producció d’aliments, medicines i oxigen.
El biòleg de plantes Brett Williams, de la Universitat Tecnològica de Queensland (Austràlia), ha avançat que les llavors les transportarà la nau espacial Beresheet II i que es regaran dins d’una cambra segellada després d’allunar. Tot el procés es monitorarà des de la Terra per veure si aquestes llavors germinen i creixen.
Les plantes es triaran en funció de la seva viabilitat per afrontar condicions extremes i de la seva capacitat per germinar amb rapidesa.
Notícies relacionadesL’anomenada «herba de resurrecció» australiana, que pot sobreviure sense aigua en un estat latent, té moltes possibilitats de ser elegida.
«El projecte és un primer pas cap al cultiu de plantes per a la producció d’aliments, medicines i oxigen, que són crucials per establir la vida humana a la Lluna», van concloure els investigadors.
- Barcelonejant Així és el jardí viral de Barcelona amb més de 200.000 flors
- Districte de Ciutat Vella El tràfic de fàrmacs per crear la ‘droga dels pobres’ s’expandeix a la zona més vulnerable de Barcelona
- A les 40 setmanes L’alcalde de Girona Lluc Salellas anuncia la mort del seu fill no nat «de manera inesperada»
- La lliga de campions Adeu, Champions; ‘ciao’, Ancelotti
- Metro de Barcelona Adjudicades per 48 milions les obres de les estacions de Manuel Girona i Campus Nord de l’L9
- Salut Aquestes són les conseqüències d'utilitzar la mateixa roba interior dos dies seguits
- Com evitar les trucades ‘spam’ Ni respondre ni bloquejar el número: això és el que has de fer per acabar amb les trucades ‘spam’ per sempre
- Desembarcament Els avantatges i els perills de portar l’esperit de ‘Sálvame’ a TVE: «Són personatges televisius difícils de domar»
- Privacitat "Jo mai dono el DNI": un expert explica com donar les teves dades de forma segura en hotels i allotjaments
- EUA ¿Caos o mètode? L’Acord de Mar-a-Lago, el pla que donaria un sentit a la guerra comercial de Trump