Pesta porcina

El sector porcí de la Catalunya central mostra la seva preocupació pel brot de pesta

La Xina prohibeix la importació de carn de porc de les empreses de la demarcació de Barcelona, entre les quals tres del territori

Porcs en una granja

Porcs en una granja / ACN

6
Es llegeix en minuts
ACN/José Rico

El sector del porcí de la Catalunya central viu amb una gran preocupació el brot de pesta porcina africana que, de moment, ja ha comportat el bloqueig a les exportacions a països extracomunitaris i que amenaça de generar una sotragada econòmica a productors i escorxadors locals. «És una situació crítica, la pitjor que he viscut mai. La preocupació és de 10 sobre 10», diu Teòfil Camí, propietari de Masia Tero, l’empresa que gestiona l’Escorxador de Moià. De «crisi gravíssima», ho qualifica Oriol Rovira, coordinador d’Unió de Pagesos d’Osona i el Lluçanès.

Tot plegat, quan només hi ha un parell de casos confirmats d'aquesta malaltia en senglars i vuit que són sospitosos i pendents de ratificació per part del laboratori de referència del Ministeri d’Agricultura, tots a l’entorn de Cerdanyola del Vallès. El secretari general de la Federació Empresarial de Carns i Indústries Càrnies (FECIC) a Espanya, Ignasi Pons, avisava ahir que si els casos es detecten més enllà dels 20 quilòmetres de perímetre amb prohibicions i restriccions fixat per la Generalitat pot créixer la «magnitud del problema». El fet és que el brot detectat d’aquesta malaltia, letal i molt contagiosa entre porcs i senglars, erradicada a Espanya des del 1994, però que no suposa cap risc per a la salut humana, afecta una zona del país amb una baixa concentració d’activitat del sector, amb només 39 granges que han quedat confinades. Però al país hi ha unes 5.000 explotacions, amb altes concentracions a Osona i Lleida. «Si la crisi es desmarxa, la magnitud de la catàstrofe serà incalculable», diu Tèòfil Camí.

És molt d’hora encara per preveure’n les conseqüències, avisa el sector, però ja n’hi ha d’immediates: la Xina ha suspès la importació de carn de porc de les empreses de la demarcació de Barcelona amb permís per exportar al gegant asiàtic, una dotzena de societats, entre les quals figuren l’Escorxador d’Avinyó, la santjoanenca Macoba i Catalana d’Embotits, de Balsareny, de Grup d’Avinyó.

Cada país decideix quines limitacions imposa a la carn importada. Xina ha decidit que de moment sigui la provinent de la demarcació de Barcelona, però a Cuba no pot exportar carn de porc cap empresa espanyola. Depèn, doncs, de cada cas. El brot de pesta porcina afecta les relacions comercials amb un centenar de països.

1.000 milions en joc

Catalunya exporta carn de porc per valor de 3.000 milions d’euros, dels quals mil a països de fora de la Unió Europea, els que ara estan en risc. El ministeri d’Agricultura està negociant aquests dies país per país les restriccions. L’Escorxador de Moià, diu Camí, té ara mateix 60 contenidors al mar, amb vint tones cadascun de carn de porc i més de 500 palets bloquejats. L’escorxador exporta el 15% de la seva producció, i ho fa a països com Filipines, Corea, Japó i de l’Àfrica i d’Amèrica Central. Tots han imposat restriccions a la importació . «Però aquesta és la fotografia d’avui [per ahir], i anirà canviant», avisa Camí. I és una fotografia que ja suposa un impacte d’un any, perquè caldrà demostrar en els propers mesos que no hi ha nous casos. «Si s’acaba així, tot i ser un problema gravíssim, serà més gestionable», rebla Camí.

A Mafrica consideren que la «incertesa» és tan gran ara que costa de fer una predicció de com evolucionarà. Jordi Martí, gerent de l’escorxador bagenc, considera que «si tot queda circumscrit a Collserola no serà dramàtic». Mafrica exporta directament el 30% de la seva producció i un 30% més el ven a fabricants amb negoci a l’exterior. L’escorxador ven a països com Montenegro, Sèrbia, Croàcia, Filipines o Honk Kong. Filipines, per exemple, ha decidit limitar les restriccions a la importació al radi de 20 quilòmetres entorn del focus de pesta. És incert encara l’impacte que tindrà la crisi en l’activitat de Mafrica, però sí que bloqueja almenys durant un any els projectes d’expansió de mercat a Xina, Corea o Japó, explica Martí.

L’altra conseqüència immediata del brot de pesta és la baixada del preu del porc per als productors. Si no es poden exportar, els productors se’n ressentiran, creixerà l’estoc d’excedent i el preu baixarà. Ahir, la llotja de Mercolleida ja va decidir-ne una rebaixa de 10 cèntims per quilo, fins a 1,20.

«La demarcació de Barcelona som la zona zero d’aquesta crisi.Ja no volen porcs criats aquí», diu Oriol Rovira. Si la situació s’allarga, avisa el coordinador d’UP, «ho acabarem pagant els petits productors», es lamenta.Rovira reclama una «reestructuració del mercat» per pal·liar el bloqueig d’exportacions, és a dir, que el producte de la demarcació de Barcelona es «redirigeixi» a zones no afectades pel focus i que els porcs d’aquests territoris es destinin a l’exportació.

«Regionalitzar» l’impacte

De fet, el conjunt d’empreses càrnies confien que el bloqueig de les exportacions porcines sigui «regional» per minimitzar l’impacte econòmic del brot. El secretari general de la Federació Empresarial de Carns i Indústries Càrnies (FECIC) a Espanya, Ignasi Pons, espera que així es puguin reobrir els mercats «el més aviat possible». «Hi ha països que acceptaran la regionalització, però hem de saber quina accepten:província, comarca, comunitat autònoma... l’impacte pot ser completament diferent», afegeix. La FECIC admet «preocupació» pel brot de la malaltia i menciona Mèxic i el Japó com els mercats «importants» per a sector.

Els ramaders catalans confien que les «altes» mesures de bioseguretat de les granges impediran que el virus hi acabi entrant. El sector recorda que tenen tanques a totes les explotacions, que hi ha un control d’entrada i sortida de la granja, dutxes per desinfectar i control del moviment de bestiar, entre d’altres mesures. Un sector que recorda que l’origen del brot és probablement, segons explicava ahir el conseller Òscar Ordeig, un entrepà d’embotit en mal estat provinent de països de l’est d’Europa llançat en una àrea de servei en una de les vies de la zona, on hi ha un gran trànsit de camions, i que hauria estat el focus de la infecció als senglars.

La Generalitat no vol, de moment, fixar terminis per al final de les restriccions i sosté que aquesta setmana serà determinant per contenir el brot, per la qual cosa reclama col·laboració ciutadana (s’ha prohibit o restringit l’accés al medi natural a 20 quilòmetres del primer focus: 76 municipis, en total) per tancar la crisi: «Fins al divendres són dies claus».

Actuació a la zona

Notícies relacionades

Mentrestant, més de 400 efectius (117 dels quals de la Unitat Militar d’Emergències) treballaran durant aquesta setmana per Collserola per controlar el brot. S’intenten detectar i extreure cadàvers de porc senglar i evitar que la població d’aquest animal es «dispersi» més enllà del focus. Pel que fa a la contenció dels animals, el conseller va detallar que estan fent servir «mètodes de captura massius» per capturar senglars, amb diverses «trampes». A més, es fan recorreguts nocturns per evitar que els animals es desplacin.

De fet, el control de la població de senglars, un animal sense depredadors, recorda Jordi Martí, és una de les reclamacions històriques del sector. La presència cada cop més massiva de senglars suposa un problema de salubritat animal, té un impacte en els conreus i suposa ja una amenaça per a les persones, ja que han perdut la por als entorns urbans. «Fa temps que ho demanem i cap govern ho ha volgut gestionar», diu Oriol Rovira. «Ara s’hauria d’aprofitar per fer-ho, i fer-ho ràpid. És l’oportunitat de posar fil a l’agulla».