Crisi hídrica
El mal estat dels rius catalans amenaça de mort els peixos autòctons
Els científics ja perceben en les seves anàlisis el declivi d’espècies com la truita, el barb de muntanya o la bagra
La sequera i la degradació i explotació dels cabals són els factors que han provocat la situació
Anguiles agonitzen a la desembocadura del Francolí, a Tarragona. Algunes s’acumulen en basses per esgotar les últimes existències d’aigua. Aquesta escena s’ha repetit en els últims dies i podria ser un avançament del que passarà en altres rius i rieres de Catalunya si la sequera no cessa.
En el cas del Francolí, no obstant, la falta d’aigua no n’és l’única responsable. Almenys això és el que asseguren ecologistes que segueixen l’estat del riu dia a dia: «El gran problema és que s’utilitza més aigua del compte per a usos industrials i municipals i el cabal no té prou força per arribar al mar».
Són paraules de Víctor Álvarez, portaveu d’Ecologistes en Acció a Tarragona.
I què creieu que ha passat amb elles? Les hem gravat i les hem deixat allà? No pas!
— Ecologistes en Acció de Tarragona i l’Ebre (@EeacGete) 19 de març del 2023
️ Hem buscat una bossa per mirar de traslladar-les a un lloc segur.
Una d'elles encara té forces, però sembla que per l'altre d'elles no arribem a temps... pic.twitter.com/SlO7lPEsXq
Imatges com aquestes, provocades en molts casos per la degradació i explotació dels rius, es poden replicar en més llocs de Catalunya si l’escassetat d’aigua persisteix. «Les rieres estan seques i, tot i que no ho sembli, són espais on es concentra una quantitat sorprenent de biodiversitat», detalla Álvarez.
Una de les zones amb aigua de retorn on es refugien alguns peixos al tram final del riu Francolí.
/Al mateix riu Francolí, fa dos anys, es va trobar una bavosa de riu (espècie poc habitual) procedent d’una d’aquestes rieres adjacents, fet que amb el paisatge àrid actual és impensable.
Carpes mortes l’any passat al Francolí.
/«La reducció de poblacions de peixos autòctons és un risc existent», afirma Marc Ordeix, del Centre d’Estudis dels Rius Mediterranis (CERM). Detalla que als nostres rius viuen espècies habituades a resistir sequeres i a superar episodis de mortaldat: «Ho resolen a la següent primavera, ponent més ous per recuperar la població. El dubte és si aquest procés es mantindrà ara amb la situació actual».
SOSPeixos rius. Fa 42 anys que agafem mostres a la Vall d'Horta i mai l'havíem vista tant seca a la primavera. Si això segueix així molts rius mediterranis perdran la seva població de peixos aquest estiu.
— Narcis Prat Fornells (@nprat50) 4 d’abril del 2023
Primers esculls
La falta de pluges té conseqüències per exemple en diversos trams de la Tordera. «Hi ha punts en què el riu es manté per l’aportació de les depuradores, però en d’altres ja no», adverteix Sònia Sánchez, tècnica de la fundació Rivus. Els membres d’aquesta entitat han detectat anguiles al curs baix del Besòs o espinosos a la Tordera (dues espècies amenaçades): «Són peixos acostumats a alts i baixos en les reserves d’aigua, però tanta escassetat els pot complicar la vida».
Victor Álvarez assenyala un dels trams secs del riu Francolí, a prop de Tarragona.
/Malgrat aquestes dues troballes esperançadores, la tònica general és més aviat negativa: les primeres anàlisis de la fundació Rivus mostren ja una regressió d’espècies autòctones com el barb de muntanya o la bagra. Les dominadores, a la Tordera, són espècies invasores com els varons de la Septimània. Al Besòs, la presència d’exemplars exòtics encara és més gran: barbs de l’Ebre, carpes o gambúsies són els principals habitants del riu.
A les rieres secundàries l’escenari és encara més preocupant. Un bon exemple és el que passa a la riera de Vallvidrera, on un equip d’investigació de la UB ha recollit dades per preparar el seu informe anual. La qualitat ecològica d’aquest ecosistema és deficient i el cabal molt feble. Però el pitjor és la caiguda en picat del nombre de peixos, en comparació amb anys anteriors: només hi han detectat dues espècies autòctones: el barb cua-roig i l’anguila (un sol exemplar). La situació, segons el parc natural de Collserola, és crítica.
Truites exiliades
Notícies relacionadesOrdeix, per exemplificar el procés de pèrdua de població, evoca el clàssic llibre ecologista Primavera silenciosa (1962), de Rachel Carson. Al llibre es narra la imperceptible desaparició d’insectes i aus per culpa de pesticides i la contaminació. «Potser no observem una gran mortaldat amb munts de peixos morts, però això no significa que les espècies no entrin en un greu declivi», diu l’investigador.
Un dels trams del Francolí on encara queda aigua.
/Els rius del nord-est de Catalunya, abans permanents durant tot l’any, cada vegada més s’estan convertint en rius temporals, per la qual cosa la reproducció d’algunes espècies es complica. Ordeix posa el focus en les truites: «Estan patint molt. Necessiten aigües fredes i com que això ara és difícil han de remuntar riu amunt i ja no les trobem on era habitual fa anys».
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
Riu Medi ambient Aigua Animals Sequera Crisi Climàtica Agència Catalana de l'Aigua (ACA) Gestió de l'aigua
- Europa es prepara per a la primera missió de defensa interplanetària
- Arrest Un detingut per agredir tres persones, una d'elles una nena d'un any, a Montjuïc
- La cerimònia inaugural vol sorprendre el món
- Morad torna als blocs de la Florida al guanyar el cas del ‘desterrament’
- Illa manté en el seu Govern més de 60 alts càrrecs de l’etapa Aragonès
- Al minut Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions
- Salvador Illa inaugura la Ciutat Esportiva Damm
- L’auditor diu que el Barça perd més dels 91 milions que admet
- El Barça no concreta la data de retorn a l’Spotify Camp Nou
- El futbolista total