Llacs i aiguamolls
La sequera amenaça les zones humides de Catalunya, claus en la lluita climàtica
La Generalitat es compromet a salvaguardar aquests reservoris d’aigua que mitiguen els efectes dels temporals i emmagatzemen carboni
El 74% dels aiguamolls d’interior no compleixen els requisits ecològics exigits.
Les conseqüències de la sequera no es queden en les collites, les indústries i les cases. La vida dels lliris grocs, la salicòrnia o el canyís penja d’un fil en alguns punts crítics a causa de l’escassetat d’aigua. Les amenaçades tortugues de rierol troben dificultats per reproduir-se sota l’aigua. I el mateix els passa a morells, becplaners o bitons, que pateixen per pescar granotes i peixos. Aquests noms de plantes, rèptils i ocells són només alguns dels il·lustres habitants de les zones humides de Catalunya, uns espais singulars que, en aquests moments, corren més perill que mai. I això no només fa malbé la flora i la fauna, sinó que també posa en perill la lluita contra el canvi climàtic.
«Pensem sempre en l’aigua per al consum humà, però aquests llocs pateixen terriblement els efectes de la sequera i això ens perjudica tots», adverteix Anna Barnadas, secretària d’Acció Climàtica. Però, ¿com ens ajuden aquests reservoris de biodiversitat? L’aiguamoll de costa actua com una barrera entre el mar i l’interior, i alenteix la velocitat d’entrada de l’aigua marina, per la qual cosa mitiga els efectes del temporal. Però la cosa no acaba aquí. Les zones humides de l’interior suposen importants reservoris d’aigua, retenen nutrients i emmagatzemen carboni, un gas que, en cas d’alliberar-se a l’atmosfera, contribuiria a accelerar l’escalfament global.
Inventari sota pressió
En total, a Catalunya s’han delimitat 2.977 zones humides, de les quals 27 es consideren rellevants. Aquests refugis climàtics, segons l’últim informe de l’Observatori de Patrimoni Natural i la Diversitat, fa temps que perden biodiversitat. «Ens preocupa moltíssim perquè evidencia la crisi climàtica. No és només que s’hi trobi una espècie o una altra, es tracta que la salut d’aquests espais incideix en què la cadena tròfica funcioni bé», assenyala Barnadas. Segons les dades amb què treballa la conselleria, hi ha diverses pressions que compliquen la supervivència d’aquests llacs, basses, estanys i llacunes.
La contradicció de Llinars
Al Vallès, grups ecologistes critiquen la inoperància de la Generalitat a l’hora de protegir una bassa que s’ha format de manera natural: la bassa de Llinars. A la zona hi havia una explotació minera que es va abandonar, per la qual cosa l’espai es va cobrir amb aigua freàtica. Llavors van proliferar plantes i ocells. Ara, la propietat està omplint de sorra l’estany per assecar-lo. ¿El motiu? «Recuperar la fiança invertida abans de muntar les mines», explica Laia Vidal del grup ecologista El Gaig. Consideren que l’espai s’hauria d’afegir a l’inventari de zones humides declarades. Si no, els camions ho taparan tot cobert de sorra i la bassa de Llinars haurà desaparegut.
El 67% d’aquestes masses d’aigua pateixen les construccions que es fan als voltants o al seu interior. Les espècies invasores, tant vegetals com animals, asfixien la vida dels aiguamolls en el 63% d’aquests reservoris. A més, també es ressenten per l’empremta dels visitants i les activitats industrials i agrícoles.
Estat precari
Amb la sequera, l’escenari es torça encara més, ja que la falta de pluja agreuja el mal estat de l’aigua. Un 74% de les zones humides d’interior (20 de 27) no compleixen l’estat ecològic requerit. Barnadas n’explica les causes: «Les masses d’aigua han pujat de temperatura i s’han eutrofitzat –proliferació descontrolada d’algues que consumeixen oxigen i empitjoren l’estat de l’aigua– més del normal. Com que no plou, no arriba aigua nova i l’estat empitjora».
Als llacs de Banyoles, Montcortès i Basturs les coses no van tan malament. Són llacs càrstics que beuen de les muntanyes de la Garrotxa i el Pirineu, per la qual cosa es podran mantenir durant més temps. «Seran els grans reservoris de biodiversitat del futur», comenta Barnadas.
A les llacunes costaneres, és la pressió urbanística la que complica la situació. «Això s’evidencia en casos flagrants com el del delta del Llobregat», assenyala la secretària del departament. Al delta de l’Ebre, un espai que pateix especialment les conseqüències dels temporals per la falta de sediments, les masses d’aigua salabrosa tenen un estat relativament òptim, segons la Generalitat: «Grans llacunes com la Tancada o l’Encanyissada resisteixen millor perquè tenen ecosistemes més potents».
Més al nord, als aiguamolls de l’Empordà, el paisatge és preocupant per la falta d’aigua a la conca del riu Muga. «La sequera prolongada no és gens positiva, ho estem notant en el cens d’aus d’hivern», es lamenta Sergio Romero de Tejada, director d’aquest parc natural. En aquestes maresmes, l’ecosistema s’està adaptant a l’aridesa durant els mesos d’estiu, que és quan se solen assecar les llacunes.
El problema és que cada vegada costa més que les basses s’omplin i s’inundin els camps. «Per tant, hi ha menys hàbitat i menys menjar. Les últimes tardors no hem fet el ‘reset’ habitual per la falta de pluja i això s’ha notat en el nombre d’ocells», assenyala Romero de Tejada.
Equip de salvament
Notícies relacionadesEls pròxims anys, l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) invertirà 12 milions d’euros per a la recuperació de les zones humides. Barnadas assegura que l’estratègia del Govern és lluitar per la preservació d’aquests aiguamolls. «És una prioritat de la Generalitat, no ens podem permetre el luxe de renunciar a aquests espais essencials».
Consideren que encara hi som a temps i que es poden salvar: «A la costa, gràcies a les platges, els aiguamolls segueixen vius, per això treballem reforçant zones de dunes que protegeixin les llacunes». La conselleria es conjura per protegir aquestes zones humides i continuar aportant el cabal ecològic necessari als rius perquè aquests reservoris de fauna i flora en declivi no morin.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- MOBILITAT COMPARTIDA Territori estudia tres opcions per a l’estació d’autobusos a la Diagonal
- Col·lectius vulnerables a catalunya Els diagnòstics de discapacitat intel·lectual en nens es multipliquen
- Barcelona, protagonista La compra més gran al passeig de Gràcia des del 2017
- Demora en el cotxe elèctric La Generalitat injectarà més ajudes a Chery pel retard de la producció
- Arribada a Torrejón de Ardoz Defensa repatria 244 persones en dos vols
- Al minut Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions
- La cursa electoral Així estan les enquestes als Estats Units: Biden, Trump i les primàries republicanes
- RESTAURACiÓ L’italià on començar la festa
- D’ORIGEN XINÈS On menjar ‘gyozas’ d’alt nivell a Barcelona
- MOSTRA 165 anys de la festa major d’Hostafrancs