La sequera s’aguditza en més de mig Espanya

Després d’un març sense gairebé pluja, un començament d’abril encara pitjor –tot just 2 litres per metre quadrat en el conjunt d’Espanya– i sense perspectiva de precipitacions de cara als pròxims dies, la sequera s’aguditza gairebé a tot el país, amb més intensitat en àmplies zones del nord, el nord-est peninsular i Andalusia.

De cara als pròxims 10 dies «no sembla que hi hagi d’haver grans quantitats de pluja», ha avançat Rubén del Campo, portaveu d’Aemet, que incideix que aquesta situació «aguditza» la sequera meteorològica de llarga durada que arrossega Espanya, sobretot al nord-est de Castella i Lleó, el País Basc, Navarra, el nord d’Aragó, Catalunya, Andalusia i el sud de Castella-la Manxa.

No obstant, la sequera no és un fet aïllat: els últims 60 anys, l’Espanya peninsular ha viscut tres sequeres de llarga durada i intensitat (1982-1984, 1991-1996 i 2005-2009), sent el 2005 l’any de menys precipitació de la sèrie estudiada (1961-2018). D’altres episodis de menys durada es van donar entre els anys 1975 i 1976, 1987 i 1988, 2000 i 2001 i 2017 i 2018.

«Puntualment hi pot haver zones que ara estiguin vivint una sequera molt intensa», però per a tot Espanya peninsular aquests han sigut fins avui el pitjors episodis, ha assenyalat Del Campo.

La falta de pluja també redunda en la precipitació acumulada, que des de l’1 d’octubre passat i fins a la primera setmana d’abril dona 334 litres per metre quadrat a tot Espanya, és a dir, un 19% menys que el valor normal en l’esmentat període (411 litres).

Per àrees geogràfiques, les quantitats acumulades es troben per sota del que és normal a la franja cantàbrica, tret de Galícia, a bona part de la meitat est de la Península, al terç sud i a l’arxipèlag canari, excepte a la meitat sud de Tenerife.

Aquesta situació, lluny de revertir, no augura pronòstics encoratjadors: el maig, de moment, «no sembla que hagi de ser gaire plujós, i el juny no ho sol ser mai», ha observat Del Campo, que incideix que de cara a l’estiu els models anuncien una estació un altre cop «molt calorosa, no sabem si tant com l’any passat, però amb temperatures bastant per sobre del normal».

La falta de precipitació resta humitat al terra, redueix el cabal dels rius i fa minvar la reserva d’aigua, que avui dia suma 28.665 hectòmetres cúbics, una xifra molt allunyada de la mitjana de la dècada (37.445 hm3), segons dades del Ministeri per a la Transició Ecològica, que indiquen que l’aigua emmagatzemada als pantans és el percentatge més baix per aquesta setmana des del 2011, només superat pel 2022.

Per comunitats autònomes, els nivells d’aigua embassada més alts són a Galícia (80,1%), seguida d’Astúries (78,9%), el País Basc (76,1%), la Rioja (73,9%), Castella i Lleó (70%), la Comunitat de Madrid (68,3%), la Comunitat Foral de Navarra (64,3 ), l’Aragó (58%), el País Valencià (57,5%) i Extremadura (52,3%).

Per sota del 50% d’aigua emmagatzemada se situen les comunitats de Cantàbria (42,7%), Catalunya (42,4%) i Castella-la Manxa (40%), mentre que els últims posats, i amb menys del 30% d’aigua embassada, hi ha Andalusia (29,5%) i la Regió de Múrcia (27,7%).

Almeria, Barcelona i Còrdova, les que tenen menys aigua embassada

Com a dada curiosa es pot assenyalar que, per províncies, Almeria (12,9%), Barcelona (14,2%) i Còrdova (19,2%) són les que en l’actualitat tenen menys aigua embassada.

Del Campo ha posat èmfasi en què l’escassetat de pluja també té repercussions en altres aspectes com els incendis forestals i l’agricultura. En aquest sector, i davant l’alarmant situació del camp espanyol, el Ministeri d’Agricultura ha convocat la Taula Nacional de la Sequera per a la setmana vinent.

A Andalusia, amb la conca del Guadalquivir al 25,5% de la seva capacitat, el Govern andalús ultima un tercer decret de sequera, que es posarà en marxa a l’abril.

Per la seva banda, el president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha advertit que la sequera ja és «el primer problema de Catalunya» i ha apostat per «adaptar el país» a aquest nou escenari d’estrès hídric, cosa que passa per construir noves infraestructures com dessaladores i potabilitzadores a mitjà termini.

Notícies relacionades

Les pluges a Catalunya deixen els pantans per sobre del 18%

Un centre de teràpies gèniques fa un gran pas contra el parkinson

Respecte als incendis forestals, el portaveu ha lamentat les gairebé 52.000 hectàrees cremades a Espanya entre el gener i l’abril: «La situació d’incendis ha començat molt malament per la sequera i la gran quantitat de matèria orgànica tan seca que tenim als boscos».

«En els últims 16 anys no havíem tingut tants incendis a aquesta altura de l’any a Espanya i, de moment, no es veu un canvi clar de tendència pel que fa a les pluges que pugui millorar la situació», ha assenyalat.