Dents, percentils i còlics: dubtes i respostes per al primer any de criança del teu nadó

La sortida de les dents és un clàssic. La majoria de les vegades produeix salivació excessiva i inflamació de les genives. I, per descomptat, irritabilitat. ¿Cal donar ibuprofèn si sent molèsties? «No s’ha demostrat que els analgèsics millorin la irritabilitat de l’erupció dental», respon la doctora.

És recomanable acudir al dentista pediàtric quan surten les primeres dents. «Cal revisar-ne la qualitat de l’esmalt i el metge et pot donar consells sobre la millor manera de rentar-los», explica. Les dents surten de dues en dues, així que també cal anar a l’odontopediatra si al teu nadó només li surt una dent i passen les setmanes i l’altra encara no surt.

Si algun il·luminat et diu que el teu nadó té càries per culpa de la lactància, que sàpigues que és un altre mite. «De fet, la llet materna prevé el desenvolupament de càries», afegeix López Sureda.

Quan et converteixes en mare, hi ha una paraula que et comença a obsessionar: percentil (la talla del nadó comparada amb la resta). «Tots els pesos entre el percentil 3 i 97 són normals», recorda la pediatra, que insisteix que no és recomanable que el nadó guanyi pes de forma brusca. «Si el teu fill està al percentil 3, el millor seria que els primers anys seguís en aquesta franja», afegeix. ¿I l’habitual estirada? Arribarà, arribarà. Però depèn de la pubertat. Si el teu fill està fora dels percentils, López Sureda convida a consultar l’especialista per calcular la velocitat de creixement i comprovar si tot està bé o si hi ha alguna alteració en l’hormona del creixement.

Hi ha qui utilitza l’expressió dormir com un nadó per parlar d’un bon descans. Res més lluny de la realitat. Els nadons, explica la doctora, tenen una mitjana de 9 desvetllaments el seu primer mes de vida. Al complir l’any disminueix a 4,5. ‘Las respuestas de mi pediatra’ recomana a les mares que demanin ajuda per poder aprofitar i dormir migdiades quan és de dia. Als desvetllaments i a la falta de son cal afegir-li una altra tortura que els nadons porten sota el braç: el plor. «Descriuria els sis primers mesos de vida de la meva filla amb una sola paraula: plor. Una hora amb un nadó que plora pot ser interminable», admet la pediatra.

Els tres primers mesos de vida és quan més ploren. La mitjana del plor d’un nadó és de 117 a 133 minuts al dia les primeres sis setmanes (hi ha criatures que arriben els 250 minuts al dia). I aquí ve el missatge tranquil·litzador: «Un nadó plora per comunicar-se i és totalment normal que ho faci».

El truc de donar-li cereals al biberó perquè estigui tip i dormi més és un altre mite. «Es desperta igualment. A més, cal anar amb compte amb el sucre que porten molts cereals», adverteix la divulgadora. Una altra llegenda absurda és la d’impedir la migdiada perquè el teu fill arribi amb més son a la nit. Error. «Un nadó descansat dorm millor. Si no fa migdiada, estarà més cansat i tens i no conciliarà el son», afegeix.

Si parlem de plor hem de parlar de còlics. O de presumptes còlics, perquè no hi ha una definició única ni la ciència encara ha dictaminat per què passa. Són episodis de plor urgent d’almenys 3 hores al dia i almenys 3 dies per setmana en un nadó de 3 mesos. Entre un 8% i un 40% dels nadons els pateixen. Solen començar als 15 o 45 dies de vida i desapareixen als 4 mesos. López Sureda recorda que no funcionen ni l’acupuntura,ni els remeis homeopàtics, ni les infusions ni els productes de parafarmàcia. És més, poden comportar riscos potencials. Calma i paciència. Hi ha un dia en què els còlics desapareixen.