Entrevista

L’alcaldessa de Montcada: «Nosaltres ja hem pagat un peatge molt alt a Barcelona, ara toca un retorn»

  • Laura Campos, alcaldessa de la localitat on aquest dimecres van xocar dos trens, reclama que la Generalitat i l’Estat reconeguin la singularitat d’un municipi «trinxat» per 15 quilòmetres de vies, on han mort 176 persones atropellades els últims 40 anys

A1-161548884.jpg

A1-161548884.jpg / ZOWY VOETEN (EPC)

4
Es llegeix en minuts
Helena López
Helena López

Redactora

Especialista en moviments socials i veïnals

Ubicada/t a Barcelona

ver +

En el primer moment després de l’accident, vostè va ser la veu política més crítica. Se la veia enfadada.

Són molts anys. Si s’ha de parlar d’inversions, s’ha de parlar d’inversions, i era el moment de fer-ho. Sobretot ahir s’havia de fer.

També va ser la primera que va apuntar a la perillositat de la corba de l’estació.

No ho dic jo, ho diuen els maquinistes, i ahir es va fer evident que és urgent fer alguna cosa en aquesta estació.

Com alcaldessa, ¿què demana a Adif i Renfe?

A Montcada tenim cinc estacions de tren i, de les cinc, només una és accessible a persones amb mobilitat reduïda o gent gran; només una té ascensor. Les altres són estacions que han quedat del tot obsoletes.

Quatre de cinc estacions sense ascensor en un sol municipi, terrible.

És veritat que ja està redactat el projecte per a l’estació del Mas Rampinyo i s’està redactant el projecte per a la de Montcada Bifurcació, que suposarà una millora de la platja de vies i l’accessibilitat; la que queda penjada és la de Montcada-Manresa. Demanem que es redacti ja un projecte de nova estació accessible; s’està negant el dret a la mobilitat a molts veïns de Montcada i Reixac.

¿Aquest nou projecte podria incloure moure l’estació per evitar el polèmic revolt?

És una de les possibilitats que hi ha sobre la taula. Els trens ara són més llargs i, al final, acaben quedant molts vagons al revolt i, per baixar, s’ha de fer un salt considerable perquè queden molt apartats de l’andana.

¿Confia que l’accident d’ahir faci agilitar les coses?

Esperem que sí.

¿Com els afecta com a municipi que els creuin per tantes vies?

En primer lloc, és un problema de seguretat que es fa evident en els dos passos a nivell de l’R-2. Després, és un problema per a la mobilitat interna de la ciutat. Ens fragmenta i ens trinxa el territori. Aquesta sobreimplantació d’infraestructures ferroviàries i viàries fa que tinguem els barris dispersos i allunyats, i això suposa un sobrecost en la prestació de serveis a la ciutadania. Aquest és un tema que ara vull començar a moure tant al Parlament com amb l’Estat.

¿Què vol fer?

Explicar-los que aquesta sobreimplantació d’infraestructures que donen servei a la ciutat de Barcelona i la regió metropolitana no només ens trinxa el territori, també ens suposa un sobrecost en la prestació de serveis a la ciutadania, i no pot ser que ho paguin els veïns.

¿Un exemple?

La neteja. No és el mateix tenir un servei de neteja viària en una trama cosida i consolidada que en barris dispersos i allunyats per totes aquestes infraestructures que ens creuen.

Els parteixen literalment la ciutat en trossets. 

Sí. I això fins i tot ha difuminat el nostre sentiment de pertinença a la ciutat. Cada un se sent del seu barri.

¿I això com se soluciona? 

Montcada ja ha pagat un peatge molt alt a la ciutat de Barcelona i la regió metropolitana i ara hi ha d’haver un retorn d’aquesta solidaritat.

¿L’esperadíssim soterrament de l’R-2 serà un primer pas?

És l’oportunitat per tancar una de les cicatrius que tenim i que ens ajudarà a ajuntar barris. És un projecte capital per al futur del municipi. Montcada mai tornarà a ser la mateixa després del soterrament.

¿És optimista amb aquest tema?

Sí. El Consell de Ministres va autoritzar dilluns la inversió de 621 milions per a la nova licitació. Ja no hi ha marxa enrere, el soterrament és més a prop que mai. Quan entrin les màquines serà el dia que es començarà a fer justícia històrica amb Montcada. Han sigut 40 anys de lluita ciutadana. Aquest és el projecte capital, però hi ha altres barreres...

Segueixi.

Tenim 15 quilòmetres de xarxa ferroviària al municipi i d’aquests 14 passen pel nucli urbà.

Impressiona, sí.

A més, hi ha una altra afectació, que és el manteniment al llarg de tota la xarxa. Adif hauria de fer un manteniment molt millor de tot el seu espai, hi ha molta deixadesa de tot l’entorn ferroviari i de les estacions en concret. La neteja és molt millorable.

¿Què més? És el moment.

Són moltes coses. Ens afecta directament a la quotidianitat. A l’anar a comprar el pa, al CAP o a l’escola. A Montcada no podem fer camins escolars. Ja ens agradaria, però és molt complicat fins que el soterrament sigui una realitat i canviï la morfologia de la ciutat.

Notícies relacionades

A més de les ferroviàries, tenen les infraestructures viàries, és clar.

Ara tenim un problema que s’ha agreujat amb l’eliminació dels peatges, que és el trànsit de la C-33, una carretera que creua la ciutat malgrat que no tenim ni entrada ni sortida. Hi ha molt més volum de vehicles, molts més embussos, i hi ha a tocar moltes vivendes del barri de Montcada Nova, que pateixen el soroll i el fum. Tenim una reunió amb la Direcció de Mobilitat perquè posin pantalles.