Amenaça per a la salut pública

Les farmacèutiques demanen que se’ls compensi per fabricar antibiòtics contra els superbacteris

  • Davant la poca rendibilitat d’aquests medicaments, la indústria reclama que se li doni exclusivitat en la comercialització d’altres dels seus productes

  • L’OCU considera que la proposta és injusta per als consumidors i adverteix que alteraria la competència

Les farmacèutiques demanen que se’ls compensi per fabricar antibiòtics contra els superbacteris

ALBERT BERTRAN

4
Es llegeix en minuts
Patricia Martín
Patricia Martín

Periodista

Ubicada/t a Madrid

ver +

La salut global afronta, des de fa anys, una gran amenaça: la resistència als antibiòtics, que provoca cada any 700.000 morts al món i que el 2050 es podria convertir en la primera causa de mort, per sobre del càncer, si no es fa res per posar-hi remei. Per reduir el perill, científics, sanitaris i autoritats coincideixen que cal actuar en dos àmbits. D’una banda, disminuir el consum d’antibiòtics per evitar que els bacteris s’hi facin resistents i, de l’altra, fer més atractiva la investigació, ja que a la indústria farmacèutica no li compensa continuar creant nous antibiòtics, perquè és un medicament que s’ha d’utilitzar de manera molt restrictiva, durant pocs dies i, a la llarga, hi ha el perill que els bacteris mutin i facin que el tractament perdi eficàcia.

Aquesta situació està provocant que la innovació en aquest camp estigui «estancada» i molt lluny de les necessitats per afrontar l’amenaça per a la salut mundial que suposen els bacteris resistents, molt més difícils de combatre davant la pèrdua d’eficàcia dels tractaments, segons ha denunciat l’Organització Mundial de la Salut (OMS). Així, des del 2012 només s’han aprovat 12 nous antibiòtics, 10 dels quals pertanyien a famílies de medicaments ja conegudes i amb mecanismes de resistència establerts. El 2021 només hi havia 27 antibiòtics en fase d’investigació contra patògens que han sigut considerats «prioritaris», quatre menys que el 2017.

Davant aquest problema, en els últims anys s’ha obert un debat entorn de com compensar les farmacèutiques perquè fabriquin medicaments que poden ser molt útils davant superbacteris però que no responen a lògiques del mercat de recuperar la inversió a través de les vendes, ja que les autoritats volen limitar al màxim el seu ús i reservar-lo només als casos més complicats i que no responen als antibiòtics comuns.

S’han discutit fórmules per incentivar la investigació, com la possibilitat d’estendre la patent del medicament; que els governs paguin part de la investigació (que costa de mitjana uns 800 milions de dòlars) o que les agències accelerin l’autorització dels fàrmacs, ja que es triga entre 10 i 15 anys a portar una molècula del laboratori a la fase clínica. Així mateix, el Regne Unit està a punt d’aprovar un model «per subscripció», on el Govern pagarà una quantitat fixa a la indústria per la investigació, tant si ven molts antibiòtics com si no.

L’exclusivitat

A la UE, la Federació Europea de la Indústria Farmacèutica, amb suport de l’espanyola Farmaindustria, ha presentat una proposta que consisteix en el fet que la companyia que desenvolupi un nou antimacrobià rebi una autorització per estendre l’exclusivitat de la comercialització a un altre dels seus productes. Com que l’antibiòtic en qüestió amb prou feines es vendrà, volen traspassar el període d’exclusivitat, temps durant el qual no poden actuar els competidors i, per tant, el preu es manté, a un altre medicament o bé vendre aquest cupó a una altra empresa. «Cal buscar vies alternatives que no es basin en la comercialització, perquè cada nou antibiòtic serà escassament utilitzat», defensa Emili Esteve, director del Departament Tècnic de Farmaindustria.

La proposta ha arribat acompanyada d’un informe realitzat per la consultora Charles Rives Associates que, segons la indústria, «dissipa els temors» que la mesura resulti costosa per als països i mostra que generaria milions d’euros d’estalvi i una «solució sostenible a llarg termini per revitalitzar» la investigació en antimacrobians. Un dels països analitzats és Espanya, on es podria obtenir un benefici de fins a 25 milions d’euros, segons la consultora. «És la proposta menys intrusiva, perquè no implica desemborsaments per part dels països», defensa el portaveu de la patronal farmacèutica espanyola.

Les crítiques

Per contra, l’entitat Salut per Dret sosté just el contrari: que és «possiblement» la pitjor de les solucions per «l’elevat cost que tindria per a les arques públiques i, per tant, per a la societat» si les companyies transfereixen l’exclusivitat als seus «medicaments estrella i amb els quals fan caixa», segons explica Jaime Manzano, tècnic d’incidència i investigació de la fundació. Segons la seva opinió la proposta suposaria una «falta de claredat» perquè impediria saber quant ha costat efectivament l’antibiòtic.

En la mateixa línia, l’Organització de Consumidors i Usuaris (OCU) ha alertat que «suposaria un cost enorme per als sistemes sanitaris» si la indústria aplica el bo als seus medicaments més rendibles. Seria «perjudicial» per a la competència perquè «serà més difícil per als fabricants de genèrics i biosimilars preparar el seu llançament al mercat sense tenir claredat sobre la data de venciment de l’exclusivitat del producte original».

Notícies relacionades

I «seria negatiu per als consumidors» ja que es retardaria l’entrada al mercat dels competidors (aquests genèrics o biosimilars), amb la «probable conseqüència d’una restricció més elevada d’accés». Per això, l’OCU ha dirigit una carta a la ministra de Sanitat, Carolina Darias, per traslladar-li la seva preocupació davant la proposta, que ha de ser debatuda i aprovada en el si de la Comissió Europea.

En l’àmbit mèdic, Jordi Vila, director de Resistències Antimacrobianes de l’ISGlobal de Barcelona comparteix que les farmacèutiques rebin un incentiu per la fabricació d’antibiòtics, però no que puguin estendre l’exclusivitat a un altre dels seus productes.