Dins d’una batuda de caça: «Les multes per saltar-se la prohibició d’entrar-hi són de 1.000 a 3.000 euros»

Els caçadors, com els de la colla de Cassà de la Selva que ha acompanyat EL PERIÓDICO en aquest reportatge, col·loquen a l’entrada de l’àrea vedada una autorització municipal per tallar el camí, juntament amb una placa que anuncia la batuda i una cinta que prohibeix el pas. «Per desgràcia de tant en tant hi ha qui entra i això és un problema, per la seva seguretat i la nostra. Demanem més respecte», explica el president de la societat de Caçadors de Cassà de la Selva, Albert Mias Vilà, i afegeix que «les multes per saltar-se aquesta prohibició van dels 1.000 als 3.000 euros».

Per això insta els Agents Rurals a controlar aquests accessos quan s’està caçant i que puguin sancionar les persones que fan cas omís del precinte, al desconèixer que el 80% dels boscos catalans són privats. Des de fa uns anys, els caçadors de Girona fan entre dues i tres batudes setmanals per capturar senglars, ja que ha crescut la presència d’aquests exemplars en bona part de la zona forestal catalana. Davant les dificultats per aconseguir que els usuaris del bosc respectin la prohibició de passada han posat en marxa una prova pilot per millorar la convivència i evitar accidents.

Nova aplicació

Es tracta d’una aplicació mòbil gratis que informa en temps real sobre les batudes de caça que s’estan realitzant i les programades amb un màxim de dos dies d’antelació. D’aquesta manera, davant la convocatòria d’una cacera un excursionista sap per on no ha de passar. L’aplicació és complementària a la senyalització física que els grups de caçadors posen al bosc per alertar de la seva presència i que la resta d’usuaris ja coneixen.

A més, aquesta aplicació emmagatzema informació sobre els exemplars atrapats i els que han vist per la zona però continuen vius i en llibertat, i per això pot ser una eina per a l'administració per aconseguir aquestes dades i controlar la fauna silvestre. Aquesta nova aplicació està en fase de prova als boscos d’algunes poblacions de Girona i, en cas d’èxit, pot traslladar-se a la resta de zones de caça de Catalunya.

«El dia abans a la batuda pengem a l’aplicació la zona on serem i l’horari, així tothom sap quan es caça», remarca Albert Mies, que també és cap de colla dels caçadors de Cassà, a més d’afirmar que «Demanem a la gent que ho respecti i no entri dins del terreny vedat i així actuar amb més serietat».

Malgrat reconèixer que els caçadors «no estem ben vistos» per la societat, Mies ha destacat la seva importància per gestionar el descontrol de la fauna silvestre, com el senglar, tant pels danys que pot causar en l’agricultura, els riscos per a la conducció si entren en carreteres i la transmissió de malalties.

En aquesta zona de Girona les batudes de caça dels últims tres anys han fet disminuir la densitat de senglars, tot i que si al bosc hi ha molt aliment, com glans, poden tornar a reproduir-se i créixer, expliquen els caçadors. Per això solen col·locar-se envoltant un perímetre mentre els anomenats ‘gossers’ van amb gossos que atien el senglar i els fan sortir cap a on són els tiradors, situats estratègicament per disparar tan aviat veuen un exemplar.

Així van caçar en aquesta jornada vuit senglars que són transportats a un centre carni per netejar-los i amb totes les garanties sanitàries vendre’ls a trossos a altres països d’Europa. Mies explica que hi ha poc autoconsum, ja que cada exemplar capturat cal portar-lo al veterinari per saber que no té cap malaltia.

En aquesta batuda hi van participar una vintena de caçadors amb uns 25 gossos. Els mateixos caçadors crien aquests gossos i els entrenen malgrat les traves burocràtiques que tenen per poder fer-ho. La normativa els obliga a tenir habitacles en condicions per guardar els gossos.

Abandonament de l’administració

Per seguretat, també porten roba reflectora, de color taronja o groc, cosa que és obligatori en la caça major, i així ser reconeguts per un altre tirador. A la batuda celebrada a Girona els caçadors van posar ràdios enceses a prop de la carretera perquè els senglars s’espantessin i així evitar un sinistre de tràfic.

Els caçadors també lamenten que l’Administració els tingui abandonats en tot el tema de control de la fauna salvatge, ja que hi ha un creixement d’espècies com el senglar o el cabirol, quan podrien actuar com en el cas de la Peste Porcina Africana que manté confinada Collserola. En aquest sentit recorden que «el caçador assumeix totes les despeses, no només les llicències i els permisos, també les armes, bales, roba, animals... són milers d’euros a l’any».

Notícies relacionades

Catalunya redueix el 21% les sobres alimentàries

Mor una dona al caure amb els seus dos fills des d’un desè pis

Davant el risc per la Peste Porcina Africana, la Federació Catalana de Caça recomana als caçadors extremar les mesures de bioseguretat abans i després de les sortides per protegir tant la fauna silvestre com la cabana porcina. Per això s’insta a netejar els gossos al finalitzar la jornada així com els transports en què vagin els gossos i eliminarrestes orgàniques i de fang. També s’han de desinfectar collars, corretges i els vehicles.

Els mateixos caçadors s’han de canviar de roba i calçat després de la jornada, rentar la roba utilitzada a temperatures molt altes i no transportar restes de senglars entre municipis. A més han d’informar de qualsevol troballa d’un senglar mort o malalt. Per remarcar aquests consells la Federació Catalana de Caça organitza jornades entre els caçadors, tant els que estan ubicats en els 20 quilòmetres de la zona afectada pels casos de pesta porcina confirmats com la resta.