Renfe estima que només el 3% de la plantilla ha fet vaga aquest dilluns

La mobilització es repetirà divendres, i tot i que el seguiment sigui tan escàs, els serveis mínims no s’amplien més enllà del 66% en hores punta

3
Es llegeix en minuts
Carlos Márquez Daniel
Carlos Márquez Daniel

Periodista

Especialista en Mobilitat, infraestructures, política municipal, educació, medi ambient, àrea metropolitana

Ubicada/t a Barcelona

ver +

«No recordo una sola vaga de Rodalies que s’hagi fet per millorar la qualitat del servei». Qui els parla es diu Rubén Alonso, que acaba d’arribar a Sants des de Vilassar. En el seu cas, al ser veterà de Renfe, poc l’ha afectat l’aturada sindical d’aquest dilluns perquè el seu rellotge biològic ja es posa en mode paciència en aquestes jornades nefastes. «I en són unes quantes», puntualitza. Ha sortit abans, ha vingut dret al tren i ha arribat més o menys a l’hora prevista. Marxa per la porta de Joan Peiró per agafar un Bicing. Els sindicats majoritaris van firmar divendres el conveni col·lectiu amb l’empresa, però CGT se’n va desmarcar i és qui comanda aquesta mobilització, que es repetirà divendres, 11 de novembre, amb l’objectiu d’aconseguir millors condicions laborals. Els dos dies, des de la mitjanit fins a les 23 hores.

La cosa queda de la següent manera: un 66% de servei en hores punta (de 6 a 9.30 hores i de 17 a 20.30 hores) i un 33% la resta de la jornada. Els horaris a Catalunya els marca el Departament de Treball, mentre que per a la resta de l’Estat els estableix el Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana, que n’ha decretat un 75% i un 50%, respectivament. El seguiment de la vaga, segons assenyala un portaveu de Renfe, no arriba al 3% (2,95%), però això no treu que els usuaris es quedin sense tots aquests trens que no entren dins dels màxims establerts pels serveis mínims. És a dir, que tot i que la xifra de vaguistes no arribi a 180 sobre una plantilla de més de 5.000 (sempre segons l’empresa), en hores punta passaran dos de cada tres trens, i la resta del dia, un de cada tres.

El cotxe no és una opció

Notícies relacionades

La Roser és a Sants i ha de pujar a Manlleu per un assumpte familiar. La seva parella s’emporta el cotxe cada matí, així que a ella li toca agafar el tren. No sol moure’s en ferrocarril i triga poc a adonar-se que va triar un mal dia per agafar-ne un. Després de preguntar a una dona que arriba amb un pitet taronja, acudeix a les màquines i adquireix un bitllet. «¿Horari? Només m’ha dit quina és la meva via, però no m’ha concretat quan passarà. Per sort he demanat festa a la feina i no tinc massa pressa». No comparteixen el seu ‘karma’ els molts viatgers que entren i surten de l’estació amb el gest una mica tort. «¿Divendres una altra vegada?», es queixa l’Andreu, que arriba des de Vilanova. Diu que a Rodalies sempre plou sobre mullat, que no agafa el cotxe «perquè el peatge del túnel del Garraf és caríssim», i que divendres intentarà teletreballar. Si el deixen.

Divendres, la majoria de sindicats amb representació a Renfe van firmar el conveni col·lectiu que marca les condicions laborals per als pròxims tres anys. CGT, tanmateix, se’n va desmarcar per considerar insuficient el compromís de la companyia amb els empleats. Sí que hi van donar el seu vistiplau SEMAF, CCOO i la UGT, que accepten així una pujada salarial fixa del 3,5% per a aquest any, amb efectes retroactius des de l’1 de gener. Per al 2023 s’estableix un increment del 2,5% i, per a l’any que ve, l’augment fix en les nòmines serà del 2%. CGT, per la seva banda, reclama plasmar l’increment real de l’IPC en els salaris i jornades laborals de 35 hores. El sindicat afegeix a la seva llista de reivindicacions algunes millores en el servei: recuperació de freqüències, més personal, preus assequibles per als usuaris i horaris adaptats a les necessitats dels viatgers.