El nou protocol de desnonaments dels Mossos no exclou els antiavalots

  • El conseller Elena defensa que col·loca les persones vulnerables en el centre de la intervenció policial perquè ordena activar els recursos socials necessaris per no agreujar la situació

  • L’acord que Esquerra va firmar amb la CUP, tanmateix, sí que incloïa no enviar agents de l’ARRO o la Brimo a desallotjar famílies

El nou protocol de desnonaments dels Mossos no exclou els antiavalots
4
Es llegeix en minuts
Guillem Sánchez
Guillem Sánchez

Periodista

Especialista en Successos, tribunals, assumptes policials i de cossos d'emergències

Ubicada/t a Barcelona

ver +

El conseller d’Interior, Joan Ignasi Elena, ha ofert aquest dijous la seva primera roda de premsa després de la destitució del comissari en cap dels Mossos d’Esquadra, Josep Maria Estela. Ha sigut per presentar un nou PNT (Protocol Normalitzat de Treball), sobre com ha d’actuar la policia catalana en els desnonaments, un motiu a què s’ha aferrat per esquivar les preguntes que han arribat al final de l’acte sobre el cessament que ha suposat la tornada del comissari Eduard Sallent, present també a la roda, al capdavant del cos policial. Qüestionat Elena sobre si era veritat que Estela es va plantar davant la Conselleria perquè les ingerències polítiques no li deixaven fer la seva feina, el conseller ha respost que «tothom al cos català pot fer la seva feina».

 

El nou protocol ha sigut defensat tant per Elena com per Sallent i la portaveu Montse Escudé com una eina que ajudarà els policies a actuar en un terreny molt pantanós i que situa en el centre de la intervenció policial «les persones vulnerables», tal com incloïa l’acord de suport al Govern que es va firmar amb la CUP. S’activaran els recursos necessaris per no agreujar la seva vulnerabilitat i se seguirà cada cas des de la Unitat Central de Intervenció en Conflictes d’Habitatges, un nou grup projectat fa dos anys per gestionar situacions complexes. En sentit contrari, no exclou el recurs dels antiavalots en els desnonaments quan es consideri que són necessaris, una condició contemplada també en l’esmentat acord amb els antisistema. Potser, el punt més important i sobre el qual Esquerra havia donat a entendre que respectaria.

 

El nou PNT diu que el màxim responsable d’un desnonament és el cap de l’Àrea Bàsica Policial (ABP) del territori. També ordena a la Comissaria General d’Informació assegurar-se de si a l’interior de la casa ocupada hi ha persones vulnerables i, en concret, un menor. Estipula que s’han d’activar els serveis socials en cas que així sigui. Finalment, deixa clar que el responsable, amb aquesta informació, ha d’activar els recursos que consideri oportuns en cada situació. La qual cosa inclou els agents de l’Àrea Regional de Recursos Operatius (ARRO) i la Brigada Mòbil (Brimo). És a dir, el que explícitament deia l’acord amb la CUP que s’havia d’evitar en cas de famílies vulnerables.

 

Sallent, en la seva primera aparició pública després del nomenament, ha detallat així mateix que el PNT resulta necessari per donar pautes d’actuació concretes als agents davant conceptes jurídicament ambigus com el de «flagrància». Sovint, davant una ocupació que acaba de produir-se, els policies dubten sobre si han d’actuar o no ja que al fer-ho potser estiguin cometent el delicte si més tard un jutge valora que els ocupes ja havien constituït casa a l’immoble ocupat.

 

El PNT dona instruccions sobre si els agents han observat si els ocupes estaven forçant el pany, o entrant per la finestra, de si hi ha testimonis que ho declaren, o de si ha sonat una alarma que indica que l’entrada acaba de produir-se. Si hi ha indicis que poden recollir-se en un atestat, els agents han d’actuar per desfer l’ocupació flagrant abans d’acudir a l’autoritat judicial, ha defensat Sallent. I, en cas de no actuar per existir dubtes raonables, han d’instar el propietari –amb qui han de contactar proactivament si no hi és present– a presentar una demanda judicial en la qual se sol·liciti una mesura cautelar de desallotjament.

 

Elena ha recordat que es parla molt «de la participació dels Mossos en els desnonaments, i del seu rol». «Els Mossos no desnonen. Qui desnona és una societat injusta i tot el que ha fallat fins a arribar fins aquest punt, una societat que no és capaç de garantir el dret a la vivenda», ha remarcat. Entre el 2016 i el 2020 a Catalunya s’han efectuat més de 73.000 desnonaments i la policia catalana ha intervingut en un 20%. Només en un 0,8% hi ha hagut «problemes», segons Elena.

Notícies relacionades

En la roda de premsa, Elena ha deixat clar també que els Mossos són una policia integral, la qual cosa significa que quan actuen per complir una ordre judicial ho fan seguint les ordres d’un jutge. Quan aquestes ordres explicitin que es requereixen recursos d’ordre públic s’enviaran independentment del que acordi el PNT, tot i que aquesta condició no apareix en la majoria de manaments.

Durant la compareixença, tant Escudé com Sallent també han negat «el mite» dels ocupes que entren en vivendes que no estan buides. Perquè es tracta de segones residències o perquè es tracta d’una primera residència que puntualment estava buida perquè els inquilins es trobaven fora. «Aquests casos, que són molt residuals, suposen una violació del domicili per part dels ocupes i s’ha d’actuar perquè es tracta d’un delicte més greu que la usurpació de la vivenda –quan el pis està abandonat–», ha argumentat Sallent.